Els petits canvis són poderosos
Unes jornades a Tarragona fan èmfasi en la necessitat que els municipis adoptin mesures per lluitar contra el canvi climàtic
«El canvi climàtic és inevitable, així que el que cal ara és adaptar-s'hi», afirma el cap de meteorologia de TV3, Tomàs Molina. I és que tots els models per vint anys coincideixen a pronosticar un augment de la temperatura i una disminució de les pluges, i per això creu que les administracions han de planificar mesures des d'ara, sobretot en «instal·lacions que han de tenir risc nul», tenint en compte l'habitual lentitud en la tramitació i execució d'obra pública. Encara hi ha pocs estudis sobre la possible afectació concreta al Camp o l'Ebre, però Molina ja hi posa exemples: «Si hi ha menys precipitacions potser calen altres torres de refrigeració per a la nuclear, i això cal decidir-ho ara.»
Efectes sobre el territori
El meteoròleg alerta d'altres fenòmens, com ara que «potser calgui buscar altres usos o conreus agrícoles si el territori es torna àrid», o que davalli la pesca, «més per la sobreexplotació dels recursos, això sí, que pel canvi climàtic». Molina, a més, creu que «el sistema legal en qüestions com el període de retorn de les infraestructures –les variables meteorològiques extremes a tenir en compte en el seu disseny– també ha de canviar, ja que és absurd continuar basant-se en mètodes del passat, calen nous sistemes de càlcul».
Òscar Saladié, del departament de geografia de la URV, encara hi afegeix un altre efecte futur: l'augment del nivell del mar, que es deixarà notar, i molt, en zones com el delta de l'Ebre. «I davant d'això, la urbanització a primera línia de la costa només té tres opcions: retrocedir, acomodar-se o resguardar-se.»
Actuacions a escala local
Ferran Vallespinós, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, anava més enllà en la recerca de solucions a petita escala, ja que creu que «a escala local es pot fer molt més, per la proximitat amb la ciutadania», fet que exemplifica en l'èxit de les campanyes de recollida selectiva quan s'hi van implicar els ajuntaments. Segons ell, així, els municipis tenen «competències, instruments i facilitat per aconseguir complicitats ciutadanes» per lluitar contra el canvi climàtic. I ho concreta en diversos aspectes, començant per l'acció directa, és a dir, «donar exemple posant plaques solars als edificis municipals o comprant vehicles elèctrics». Però és que, a més, tenen «capacitat normativa, i poden fer ordenances per limitar el trànsit, afavorir certes característiques de l'edificació o el consum sostenible», una capacitat que també poden exercir amb incentius fiscals en l'IBI, per exemple per a edificis ben aïllats o que generin menys CO2. Això per no parlar de campanyes de sensibilització, xerrades o accions educatives a les escoles. «Podem incidir en un canvi de comportaments, en la implantació d'energies renovables o la investigació de noves tecnologies, tot i que cal insistir en el que pot donar més resultat, que és l'estalvi i l'eficiència energètica.» I és que és clar: «La millor energia sostenible és la que no consumim.»
La utilitat de l'Agenda 21
Un dels instruments que els municipis han implantat des de fa uns anys per planificar-se un desenvolupament sostenible és la redacció de l'Agenda 21, que han adoptat més d'una cinquantena d'ajuntaments tarragonins. Vallespinós, de la Diputació de Barcelona, la defensava ahir dels que criticaven que no ha servit per res, amb enquestes a la mà de la seva aplicació als 80 municipis barcelonins que l'han implantat. «En general s'ha acomplert i hi ha significat un revulsiu, fins al punt que els que la van fer abans, fa deu o dotze anys, ja han de revisar-ne el pla d'acció perquè està gairebé esgotat.» Un procés, per cert, que creu que «és una bona oportunitat perquè tot el que està relacionat amb el canvi climàtic hi agafi volada, ja que fa deu anys ni se'n parlava encara». Vallespinós recorda que «més del 60% de les emissions vénen de cotxes, calefaccions o residus, elements de la vida domèstica on els ajuntaments tenen molt a dir». Hauran d'incidir més, doncs, en la ciutadania, ja que «només el 3% de les emissions ho són directament de recursos municipals, i la resta són privats».
Pacte europeu d'alcaldes
Uns 720 representants de municipis europeus, més de la meitat, de l'Estat espanyol, van signar al febrer el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, l'eina que ha promogut la direcció general de Transport i Energia de la Comissió Europea perquè la lluita contra el canvi climàtic es faci també des dels ajuntaments. Tots els signants –entre els quals hi ha diversos batlles de la demarcació, com ara el de Tarragona– es comprometen, en l'horitzó del 2020, a reduir un 20% l'emissió de gasos respecte als anys 90, reduir un 20% la despesa energètica i fer créixer fins al 20% el pes de les energies renovables en el consum total. Per fer-ho possible, s'han compromès a presentar, en el termini d'un any, un full de ruta en forma de pla d'acció de l'energia sostenible (PAES), al qual haurà de seguir després un informe de seguiment cada dos anys. Vallespinós exemplificava ahir que, si complissin els seus PAES, sols els municipis barcelonins estalviarien l'emissió de 3,8 milions de tones anuals de CO2.
