Societat

Societat

Les nits al Montseny són fredes

La set­mana ha estat mar­cada a Osona, i en espe­cial a l'entorn del Mont­seny –massís que com­par­tei­xen tres comar­ques, la Selva, el Vallès Ori­en­tal i Osona–, per la presència d'un grup de l'exèrcit que hi ha estat fent exer­ci­cis. L'Ajun­ta­ment de Vila­drau també ha estat pro­ta­go­nista amb la seva ini­ci­a­tiva d'ofe­rir a la tropa infor­mació sobre el muni­cipi i el pacte naci­o­nal pel referèndum si en tenien ocasió –ho faran per cor­reu–, però el cert és que al cen­tre del poble no els han vist el pèl. De fet, el grup mili­tar ha estat loca­lit­za­ble des de dilluns i fins ahir al pàrquing de Les Fer­re­res, on han tin­gut el cam­pa­ment base.

Un ser­vi­dor s'hi va acos­tar a finals d'aquesta set­mana, i de camí al punt indi­cat la sen­sació que em va omplir va ser de tran­quil·litat. I és que, al tra­jecte de poc més d'onze quilòmetres entre Vila­drau i el punt indi­cat, els únics ocu­pants de la via que em vaig encre­uar van ser una cabra amb la seva cria. A l'apar­ca­ment, un parell de cot­xes d'excur­si­o­nis­tes com­par­tien espai amb una gran carpa mili­tar de color verd i amb diver­sos vehi­cles tot ter­reny pin­tats de camu­flatge. M'hi acosto i, en tro­bar-me el pri­mer sol­dat, m'ale­gra veure el que està fent: lle­gir un lli­bre. Trec la càmera, i en el moment de fer la pri­mera foto­gra­fia, surt un altre mili­tar i em demana, de molt bones mane­res, que no els faci sor­tir “per pre­ser­var la inti­mi­tat”. Li con­firmo la pre­caució i miro d'ini­ciar la con­versa, que, tenint en compte que al davant tinc l'exèrcit espa­nyol, es desen­vo­lupa en cas­tellà: “¿Qué tal? ¿De cam­pa­men­tos?” És el pri­mer que em surt, i no puc evi­tar reme­mo­rar el mític gag del pro­grama Polònia. La res­posta, però, és del tot posi­tiva. El sol­dat, jove, se m'acosta i amb un som­riure m'explica que sí, que estan tota la set­mana fent exer­ci­cis per la zona i que dor­men allà. Trec el tema de la mete­o­ro­lo­gia, que mai no falla, i em con­firma que les nits, a l'inte­rior de les ten­des i en ple Mont­seny, encara són fre­des.

Un cop fet el pri­mer con­tacte, li explico que m'hi he acos­tat perquè aquesta set­mana, per la zona, hi ha hagut força enre­nou amb la seva presència, i el mili­tar es mos­tra sorprès de tot ple­gat però és ben cons­ci­ent, suposo que com tota la tropa, de tot el que s'ha dit i escrit els dar­rers dies: “Sí, ya hemos visto en los periódicos que nos qui­e­ren dar unos pan­fle­tos. No sé, noso­tros esta­mos aquí y vere­mos si traen algo”, comenta. Segons explica, amb el cam­pa­ment mun­tat enmig d'una zona bos­cosa, que és el que bus­quen, tam­poc hi ha pre­visió de bai­xar al poble. I és que la com­pa­nyia està for­mada per mili­tars espe­ci­a­lit­zats en inter­ven­ci­ons a la mun­ta­nya, i en aquesta sor­tida s'han tro­bat mem­bres de les caser­nes de Sant Cli­ment Ses­ce­bes i del Bruc. Tot i això, de la vui­tan­tena de mem­bres que s'anun­ci­a­ven, només en compto qua­tre, i li demano on són la resta: “Como cada mañana, ya han salido a hacer ins­trucción en la montaña”, m'explica el mili­tar, que resulta que forma part de la uni­tat de logística, o sigui aque­lla que assis­teix la tropa perquè tot fun­ci­oni. “¿Ins­trucción? Pero sin dis­pa­rar, ¿no?”, li comento, i esva­eix les meves pors dient que per fer pràcti­ques de tir ja tenen les seves zones habi­li­ta­des i que, en ter­ri­tori civil, la llei els ho impe­deix.

La con­versa flu­eix, i resulta que entre la tropa pre­sent al Mont­seny aquesta set­mana hi ha diver­sos mili­tars de Bar­ce­lona, Ter­rassa o Berga, entre altres pobla­ci­ons, ja que en aquesta uni­tat s'aple­guen molts cata­lans. Agra­eixo la seva ama­bi­li­tat –suposo que tenint en compte l'enre­nou i curi­o­si­tat que han aixe­cat i que això és l'exèrcit, han rebut ordres de no fora­gi­tar a la pri­mera de canvi aquell qui s'hi acosti amb bones inten­ci­ons–, faig un parell de foto­gra­fies i m'aco­mi­ado del sol­dat. Un cop al cotxe, ja de tor­nada i esvaïts els dub­tes i temors de què em tro­ba­ria, l'experiència em ser­veix per con­fir­mar aque­lla màxima que mal­grat puguem tenir visi­ons de les coses ben dife­rents, par­lant la gent es pot enten­dre. Sem­pre sense armes ni violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia