Quan les coves parlen

Fins ara, per conèixer els nos­tres avant­pas­sats ens calia tro­bar-ne res­tes, bé en forma de cos­sos fos­si­lit­zats o de senyals evi­dents de la seva acti­vi­tat. Ara, una nova tècnica pre­sen­tada ahir a la revista Sci­ence ajuda els pale­ontòlegs detec­tant l'ADN d'homínids que van viure fa 250.000 anys a par­tir del sedi­ment de les coves, fins i tot en jaci­ments on no se n'han tro­bat ossos.

Fa una dècada, inves­ti­ga­dors del CSIC ja van estu­diar aquesta pos­si­bi­li­tat a la cova del Sidrón (Astúries), però les pro­ves no van ser del tot con­clo­ents. Ara, amb una tec­no­lo­gia molt més avançada, l'extensió de la recerca a vuit coves euro­pees –entre aques­tes la de la Cauna de l'Aragó, a Talteüll (Ros­selló)– i el lide­ratge de l'Ins­ti­tut Max Planck s'ha posat fil a l'agu­lla. “És una tec­no­lo­gia que té unes pos­si­bi­li­tats enor­mes per saber com eren els nos­tres avant­pas­sats i la seva vari­ació genètica, ja que ens per­metrà conèixer quina espècie d'homínid va ocu­par cada cova o estrat encara que no hi hagi res­tes”, afirma Car­les Lalu­eza-Fox, que hi ha col·labo­rat des de l'Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva (UPF-CSIC).

El sis­tema apro­fita els sedi­ments del sòl, que nor­mal­ment es deses­tima, i es fa una extracció per obte­nir l'àcid nucleic de tots els orga­nis­mes. “Bàsica­ment són bac­te­ris, però amb tècni­ques de com­pu­tació i seqüenci­ació mas­siva acon­se­guim seqüències d'ADN i des­co­brim a qui cor­res­po­nen”, hi afe­geix el biòleg espe­ci­a­lista en pale­o­genètica. Així doncs, en sedi­ments d'entre 550.000 i 14.000 anys s'han detec­tat nean­der­tals i deni­so­vans, però també ani­mals extin­gits (com ara mamuts i rino­ce­ronts lla­nuts) i molts altres mamífers (ossos, cérvols, hie­nes, cànids, etc.).

Les res­tes d'ADN tro­ba­des ja han permès, per exem­ple, deter­mi­nar amb exac­ti­tud que deni­so­vans i nean­der­tals es van alter­nar en una cova de Croàcia, i s'ha assig­nat a cada estrat la seva espècie cor­res­po­nent. En canvi, a la cova de la Cata­lu­nya del Nord no hi va haver sort. “No hi vam tro­bar res, però no sabem si és perquè les mos­tres eren massa anti­gues, pel tipus de terra o per les con­di­ci­ons de la cova”, diu Lalu­eza-Fox. L'ADN loca­lit­zat pot cor­res­pon­dre tant a la des­in­te­gració dels cos­sos com a res­tes de sang o d'excre­ments de les espècies que van habi­tar unes coves que, mil·len­nis després, ens par­len.