Societat

Societat

Un quart de milió d'ocupes

Un estudi avalua el problema de l'ocupació il·legal de pisos a tot l'Estat

La irrupció de delinqüents organitzats enverina una pràctica amb un origen social

Els experts avisen que el problema no es resol sol

Tot l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Els que viuen a la ram­bla Just Oli­ve­ras, a la car­re­tera de Coll­banc i als blocs de pisos de Bell­vitge. Tots els veïns de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat són ocu­pes, viuen ocu­pant de manera il·legal l'habi­tatge on s'estan. Això, evi­dent­ment, no és així, però aquesta és la imatge gràfica i la com­pa­ració que va fer ser­vir ahir l'engi­nyer i direc­tor gene­ral de l'Ins­ti­tut Cerdà, Car­les Cabrera, per il·lus­trar la mag­ni­tud de la dada prin­ci­pal que conté el seu informe sobre el feno­men de l'ocu­pació il·legal a l'Estat espa­nyol i a Cata­lu­nya. El tre­ball indica que al con­junt del ter­ri­tori espa­nyol hi ha fins a 87.500 famílies, equi­va­lent a 265.000 per­so­nes, que viuen en un habi­tatge al qual han acce­dit esbot­zant-ne la porta i sense el permís de la pro­pi­e­tat.

Cabrera va pre­sen­tar el seu estudi ahir a Bar­ce­lona en unes jor­na­des en què van par­ti­ci­par experts en habi­tatge de diver­sos àmbits muni­ci­pals. S'hi va posar de mani­fest que el feno­men de l'ocu­pació, que té una causa i un ori­gen clars en la pro­blemàtica de l'exclusió social, es veu enter­bo­lit cada cop més per la irrupció de delinqüents, ja sigui perquè fun­ci­o­nen com a immo­biliàries il·legals o perquè des­ti­nen els habi­tat­ges a pràcti­ques que no tenen res a veure amb la supo­sada funció social, fet que ha pro­vo­cat un incre­ment de la con­flic­ti­vi­tat deri­vada de l'ocu­pació. La visió que en tenen els muni­ci­pis és que majo­ritària­ment les màfies són les cul­pa­bles d'aquest incre­ment de l'ocu­pació il·legal.

L'advo­cat i espe­ci­a­lista en dret de l'habi­tatge Pablo Feu va expli­car que és habi­tual que hi hagi pisos ocu­pats que es des­ti­nin a plan­ta­ci­ons de mari­hu­ana, que fun­ci­o­nin com a punts de dis­tri­bució de droga o que es dedi­quin a altres acti­vi­tats delic­ti­ves.

La irrupció dels delinqüents també suposa un pro­blema fona­men­tal als pro­fes­si­o­nals de l'admi­nis­tració pública, ja siguin tre­ba­lla­dors soci­als o poli­cies, en el moment de dis­tin­gir quins casos d'ocu­pació res­po­nen a per­so­nes vul­ne­ra­bles, sense recur­sos, i quins no.

Vul­ne­ra­bi­li­tat

El mateix Cabrera, en el seu estudi, adver­teix que hi ha qua­tre tipus d'ocu­pes: els vul­ne­ra­bles con­flic­tius, els no vul­ne­ra­bles con­flic­tius, els no vul­ne­ra­bles no con­flic­tius i, final­ment, els vul­ne­ra­bles no con­flic­tius. Aquest últim grup és el més nombrós i és el que res­pon a aque­lles famílies que han hagut de bus­car de manera il·legal un habi­tatge on viure després de ser expul­sa­des del seu. La delinqüència és la boira que ho enter­bo­leix tot, però el pai­satge veri­ta­ble i real del feno­men de l'ocu­pació il·legal de pisos és el que for­men les per­so­nes sense recur­sos que no tenen cap altra sor­tida que donar una pun­tada de peu a una porta.

Els paràmetres macro­e­conòmics estu­di­ats per Cabrera demos­tren que tots els indi­ca­dors que expli­quen l'eclosió que ha expe­ri­men­tat el feno­men de l'ocu­pació il·legal vin­cu­lada a la crisi econòmica encara con­ti­nuen en nivells pre­o­cu­pants. Des del 2008, el nom­bre de llars on no hi ha cap tipus d'ingrés econòmic ha aug­men­tat un 51% i el nom­bre de des­no­na­ments s'ha mul­ti­pli­cat per 2,47, men­tre que el nom­bre d'habi­tat­ges nous buits només s'ha reduït un 12%. Amb aquest pano­rama, l'autor de l'informe avisa que, tot i que la situ­ació econòmica del país ha millo­rat, el pro­blema de l'ocu­pació es man­tindrà durant temps si no s'actua: “Això no s'arre­glarà sol”, va dir.

L'habi­tatge buit

De la mag­ni­tud del pro­blema, en va dei­xar constància Anna Pla, tècnica d'Habi­tatge de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que va expli­car que hi ha un nom­bre crei­xent de muni­ci­pis que es diri­gei­xen a l'ens supra­mu­ni­ci­pal que ella repre­senta per dema­nar ajuda i asses­so­ra­ment a l'hora d'abor­dar aquesta pro­blemàtica. “L'any pas­sat hi va haver mol­tes més con­sul­tes”, va expli­car Pla, que va adver­tir que el gran pro­blema és el parc d'habi­tat­ges buits. En aquest aspecte, hi va estar d'acord Josep Ramon Mut, dipu­tat d'Urba­nisme de la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Tots els ponents van coin­ci­dir que un dels pro­ble­mes de l'ocu­pació és que la casuística és molt àmplia, i això difi­culta actuar amb un pro­to­col fix. No és el mateix un ocupa de Vaca­ris­ses en una casa par­ti­cu­lar amb jardí o pis­cina que un ocupa en un pis públic de Badia.

El mite legal del marge de les 48 hores

Moltes ocupacions s'inicien un divendres o un dissabte al matí amb la idea de passar el cap de setmana i arribar a dilluns havent consolidat una situació que en teoria només es pot revertir amb la intervenció d'un jutge. La responsable del servei d'assessorament legal dels Mossos, Maria Pau Martí, va advertir, però, que “en cap llei diu que una ocupació queda consolidada després de 24, 48 o 72 hores d'haver-hi entrat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia