Vinyes reivindicatives

Viuen en un indret pri­vi­le­giat al bell mig del parc de la ser­ra­lada de Marina, a la zona de Mont­cada. El matri­moni for­mat per Lour­des Orti­gosa i Anto­nio Álva­rez ha recu­pe­rat la casa on esti­ue­java la família d’ori­gen burgès de la dona i ha apos­tat per rei­vin­di­car el pas­sat i recla­mar una major pro­tecció de l’espai natu­ral en el pre­sent. En aquest con­text s’emmarca la recu­pe­ració, a petita escala, del con­reu de la vinya. “Són vinyes rei­vin­di­ca­ti­ves”, explica Anto­nio Álva­rez abans de dei­xar clar que Mont­cada té “un gran poten­cial ambi­en­tal agrari i fores­tal que s’ha de pro­te­gir”. “Si la gent no s’activa, pas­sa­rem de ser el pati del dar­rere de Bar­ce­lona a morir d’èxit”, rei­vin­dica.

Per casu­a­li­tat, l’estiu del 2016, van con­tac­tar amb Ivan Marc­huet, estu­di­ant de viti­cul­tura i eno­lo­gia, que s’ha con­ver­tit en el res­pon­sa­ble de les prop de 200 vinyes de què dis­posa la finca. Una vin­tena de la vari­e­tat pansa blanca són anti­gues i “la mos­tra de les arrels de la viti­cul­tura a la zona”, segons Marc­huet. A banda, van bus­car l’espai més ade­quat per plan­tar-ne de noves. El van tro­bar a les fei­xes de pedra seca que hi ha al dar­rere de la casa. Després de nete­jar i recu­pe­rar l’espai, el març pas­sat, acom­pa­nyats d’amics i fami­li­ars, van plan­tar-ne 180 de noves de gar­natxa blanca, gar­natxa negra, syrah i mones­trell, totes –com asse­nyala Marc­huet– accep­ta­des per la DO Ale­lla. Ara, tot­hom les mima. Pot­ser per això el tècnic asse­gura que estan arre­lant bé. Hau­ran de pas­sar tres anys, però, perquè es for­min i comen­cin a donar fruits a par­tir del quart i del cinquè any. “Lla­vors, podrem ela­bo­rar algun vi jove”, afirma. Els impul­sors no des­car­ten, en un futur, dema­nar els per­mi­sos neces­sa­ris per plan­tar més vinyes, però de moment tre­ba­llen perquè les que ja hi ha tirin enda­vant en un espai enve­ja­ble, al bell mig de la zona de Mont­cada de la ser­ra­lada. S’emmi­ra­llen en altres pro­jec­tes a la zona, com ara la recu­pe­ració que s’ha fet a Sant Jeroni.

El matri­moni, que forma part de l’Obser­va­tori de Ter­ri­tori i Medi Ambi­ent de Mont­cada, creu que la petita plan­tació de la vinya pot ser­vir d’exem­ple a altres pro­pi­e­ta­ris i, a més, pot tenir un valor patri­mo­nial, ja que es recu­pera part d’una tra­dició que, com demos­tra el mate­rial gràfic que tenen, era habi­tual a la zona. “Aquest pro­jecte pot ser el con­trapès a acti­vi­tats no tan posi­ti­ves que hi ha no només a la ser­ra­lada sinó també al ter­ri­tori de Mont­cada”, asse­gura Álva­rez. Acom­pa­nyats d’altres mem­bres de l’obser­va­tori que també cre­uen en el pro­jecte de les vinyes, tots coin­ci­dei­xen a dir que hi ha altres espais natu­rals impor­tants al muni­cipi vallesà, com ara el pla de Rei­xac, que es vol pro­te­gir, o la llera del riu Besós, a punt de con­ver­tir-se en un espai obert a la ciu­ta­da­nia, un pro­jecte amb què són crítics. “Dubto que la població de Mont­cada sigui cons­ci­ent de l’espai natu­ral que l’envolta i de la neces­si­tat que exis­teix de pro­te­gir-lo”, afirma Álva­rez. Recla­men que les admi­nis­tra­ci­ons es coor­di­nin per pro­te­gir millor la ser­ra­lada, almenys a la part de Mont­cada, i per posar en marxa pro­jec­tes, com ara el de la vinya, que revi­ta­lit­zin la zona, però, com apunta Álva­rez, “amb seny”. Hi afe­geix: “Mont­cada es juga ara el futur.”