L'adeu del Fiçó

Uns dirien que les his­to­ries cata­la­nes són far­ci­des d'inno­cen­ta­des. Deu ser per això que el pri­mer numero del Fiçó va ser publi­cat pels Sants Inno­cents del 1992, i que l'últim sall per Sants Inno­cents 2009.

Per tots aquei­xos que els inter­res­sa­ria repas­sar les mofes, les cri­ti­ques, les bro­mes de bon i mal gust, les reve­la­ci­ons, les con­tra-veri­tats i altres escrits gra­te­ro­fo­res per­pe­trats men­su­al­ment pel moi­xall foto­co­piat, els con­vi­dem a dema­nar una col·lecció al con­ser­va­dor del camí de les Esco­me­lles a Ver­net dels Banys, o al Casal Jaume I de Per­pinyà la Pata­o­ueta.

Pre­ci­sa­ment, va ser el Casal que va obrir les por­tes par l'acte de clo­enda del Fiçó el 29 de Desem­bre 2009. Els res­ca­pats de l'aven­tura -i a l'encop mar­mes­sors-, men­tre pre­pa­ra­ven el fune­rari pis­co­la­bis cata­lano-occità (ultima coque­te­ria de l'ara ex-direc­tor ), es pen­sa­ven reu­nir uns quinze fidels des­es­pe­rats. Varen ser més de sei­xanta els que van venir, sense plo­rar i plens de força per al futur. Va ser de molta ale­gria sen­tir la comi­tiva can­tar els pas­ti­xes que en Nor­bert Narach - que ver­bi­li­con­re­gui en pau-, va ofe­rir durant anys al lec­to­rat. Pot­ser sí que, seria bo una resta d'empenta per edi­tar les melo­dies revi­si­ta­des pel Gor­rer, tan com les seves por­ta­des.

Ara el pais té menes­ter de molta gent amb molta volun­tat. Anem per feina.

Però que ningú mai des­cuidi que la nina més enci­sa­dora ten, dar­rera la seva boca de pinyó, unes dese­nes de metres de budells, que una merda cata­lana fa tanta pudor que una de fran­cesa; paraula d'un famós uni­ver­si­tari nord-català replan­xat pel Fiçó: aquesta revista obliga a seguir higi­ene men­tal.

Noteu que el numero 204 és tito­lat El dar­rer Fiçó abans la inde­pendència .

Sigueu segurs que un veri­ta­ble govern dels Països Cata­lans tindrà de seguit un Fiçó per el por­tar a bons sen­ti­ments.