Cavalcades en remull

A Tarragona, Ses Majestats van poder fer tot el recorregut sense mullar-se gaire; a Reus, en canvi, la pluja sí que va aparèixer

Una fines­tra de bon temps, amb qua­tre gotes mal comp­ta­des, va per­me­tre que Ses Majes­tats arri­bes­sin a Tar­ra­gona. Mel­cior, Gas­par i Bal­ta­sar van tre­pit­jar terra tar­ra­go­nina més aviat del que era pre­vist, quan només pas­sa­ven cinc minuts de les sis de la tarda. En l'argot ciclista, es diria allò que van superar el millor dels hora­ris pre­vis­tos per l'orga­nit­zació. Pot­ser per allò que la caval­cada, de la qual es com­plei­xen cent anys, va ser retrans­mesa pel cir­cuit català de TVE, i ja se sap que la tele­visió sem­pre mana. Això va pro­vo­car que el ritme fos frenètic, acce­le­rat i extre­ma­ment àgil. La cana­lla, però, era ali­ena a tot. Com sem­pre, depe­nent de l'edat, el grau d'il·lusió i d'hiperac­ti­vi­tat és oscil·lant. Els que des­co­brei­xen la màgia dels Reis, amb uns ulls com taron­ges, i els més gran­dets i ave­sats ja van per feina. Al cap i a la fi, tot suma.

Un cop van haver bai­xat del vai­xell, hi va haver el par­la­ment del rei Gas­par, que va reco­ma­nar als nens i nenes que tin­guin més cura dels parcs i jar­dins de la ciu­tat. Sense per­dre el temps, li va pren­dre el relleu la regi­dora de Fes­tes, San­dra Coloma, que va rei­te­rar la bon­dat de la cana­lla tar­ra­go­nina, símptoma inequívoc que els tres monar­ques es pas­sa­rien tota la nit de balcó en balcó i que avui, quan es lle­ves­sin encara amb son, com­pro­ves­sin que els seus desit­jos s'havien fet rea­li­tat.

Hi havia urgències, i això va fer que els Tres Reis de l'Ori­ent dedi­ques­sin molt poca estona a salu­dar els seus incon­di­ci­o­nals enfer­vo­rits.

Com que el cel es negava a plo­rar, els focs van encen­dre la nit i van posar les bases d'una nova caval­cada. Tot va tor­nar a començar al car­rer Reial, al cos­tat dels Infants, i des d'allí, el recor­re­gut de sem­pre: plaça dels Car­ros, Apo­daca, Mitja Lluna, Unió, ram­bla Vella, Sant Agustí i fi de tra­jecte a la plaça de la Font.

La caval­cada de Reis va dei­xar tot un reguit­zell d'imat­ges que sovint es repe­tei­xen en la nit més màgica de l'any, i que, per motius tele­vi­sius, es va desen­vo­lu­par con­tra rellotge.

La pluja fa que arri­bin amb qua­driga a Reus.

Les inclemències mete­o­rològiques van fer que ahir els tan espe­rats Reis Mags de l'Ori­ent no pogues­sin arri­bar amb helicòpter tal com ja és tra­dició a Reus. Molta estona abans que toques­sin dos quarts de cinc, els reu­sencs es van aple­gar al bell mig del parc Sant Jordi per espe­rar l'arri­bada de Mel­cior, Bal­ta­sar i Gas­par, que van fer acte de presència amb qua­driga una mica més tard de l'hora indi­cada. Es van fer espe­rar, però va val­dre la pena, perquè les cares dels més menuts eren expec­tació pura tot i la pluja, que insis­tia a treure el nas. L'alcalde de la ciu­tat, Lluís Miquel Pérez, acom­pa­nyat de la regi­dora de Cul­tura, Empar Pont, va donar la ben­vin­guda a Ses Majes­tats, i el rei Bal­ta­sar va diri­gir unes parau­les als més menuts, als quals va dir que espe­rava que s'hagues­sin por­tat bé durant tot l'any, per no haver-los de dur carbó. Abans de començar la caval­cada, els Tres Reis Mags van visi­tar els nens i nenes que estan ingres­sats a l'hos­pi­tal Sant Joan, els avis del soci­o­sa­ni­tari i els resi­dents de l'ICASS del pas­seig Mata.

L'estel que marca el camí guiava el seguici de pat­ges i Reis pels car­rers de la ciu­tat. La caval­cada va començar al car­rer Ample i va anar des­plaçant-se fins a la plaça del Mer­ca­dal, on els Reis Mags de l'Ori­ent van rebre les claus màgiques de la ciu­tat. Més de sis-cen­tes per­so­nes van par­ti­ci­par en la caval­cada, que enguany estre­nava cinc car­ros­ses: una mina de carbó, una que era plena de joguets i tres més de fan­ta­sia. Milers de per­so­nes van ser el públic d'un esde­ve­ni­ment que aixeca admi­ració entre els més petits. I n'hi ha per a això per a més. Pablo Igle­sias, que té qua­tre anys, no va arti­cu­lar ni una paraula men­tre espe­rava l'arri­bada dels Tres Reis Mags, i Marina Fer­ran, de tres anys i mig, tenia deliri per veure de prop els reis Mel­cior i Gas­par. La nena sí que va expli­car que havia dema­nat als Reis un casc de color rosa per anar en bici­cleta i un ordi­na­dor de color groc. Pau Morera, amb tres anys i mig, expli­cava que ell havia estat més bo que la seva ger­ma­neta Anna, que només en té un, i enmig de tants ner­vis va con­fes­sar que li faria il·lusió que els Reis li por­tes­sin un cotxe i una grua. I Laia Ruiz, de qua­tre anys, contrària­ment a la seva ger­mana petita, la Lídia, no vol nines, sinó una moto, i que la hi porti el rei Gas­par.

Olor d'espígol a la Riera

Un dels pocs municipis que encara conserven la tradició d'atreure els Reis Mags d'Orient amb l'aroma de les atxes d'espígol és la Riera de Gaià, al Tarragonès. Els nens del municipi van a recollir les herbes necessàries uns dies abans de l'arribada de Ses Majestats, i ahir, durant la cavalcada, van fer cremar les atxes per tal que la comitiva no es perdés i fos capaç de trobar el camí correcte fins a les cases de tots els infants rierencs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.