Fins al cim del Vallès

Des de can Robert a la Mola pel camí dels Monjos, un passeig per la natura que ens permet coronar el cim de la comarca

Al cim del sis­tema mun­ta­nyenc de Sant Llo­renç del Munt i serra de l'Obac, a 1.105 metres sobre el nivell del mar, hi ha la Mola, el punt més alt del Vallès Occi­den­tal. Des d'allà, la vista ens regala una panoràmica que abasta tota la comarca i la Cata­lu­nya Cen­tral, des dels Piri­neus fins al mar. Pre­si­dida pel mones­tir romànic de Sant Llo­renç del Munt, la Mola és un regal per a la vista i per a l'espe­rit. S'hi pot acce­dir des de diver­sos camins però el més fàcil i pla­ner és el que par­teix de la car­re­tera de Ter­rassa a Mata­de­pera per can Robert. Uns tres quilòmetres i mig després d'haver pas­sat Mata­de­pera, a mà esquerra, hi ha una pista, força prac­ti­ca­ble amb cotxe, que ens porta a can Robert. Aquí podem dei­xar el vehi­cle –i seguir a peu el camí de terra durant poc menys de tres quilòmetres– o con­ti­nuar pel cos­tat esquerre fins a can Pobla (l'accés és irre­gu­lar i força com­pli­cat per als turis­mes).

Si hem apos­tat per pujar-hi amb cotxe, ara sí, a can Pobla (844 metres d'alti­tud) l'hau­rem d'esta­ci­o­nar i con­ti­nuar a peu per un cor­riol, força ben senya­lit­zat, que ens por­tarà en una horeta curta fins al cim de la Mola i al mones­tir. El camí dels Mon­jos, com s'ano­mena, està senya­lit­zat amb mar­ques de color groc i pro­te­git per una cadena. És la ruta més habi­tual per pujar a la Mola, un camí pel qual habi­tu­al­ment hi tro­ba­rem força gent: gent de totes les edats, ja que la tra­ves­sia és prou acces­si­ble.

Es tracta d'un camí care­ner que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola pas­sant per Sant Quirze, Ter­rassa i Mata­de­pera. En total, el camí dels Mon­jos té 27 quilòmetres. Des del punt en què ens tro­bem, a penes ens fal­ten uns dos quilòmetres i mig per recórrer.

El camí s'enfila per la dreta de can Pobla i es diri­geix, pel mig del bosc, cap a l'est. Es passa un tor­rent i es gira al sud, es creua el camí de can Pobla i es con­ti­nua per l'esquerra. En 8 minuts i 0,44 quilòmetres s'arriba a una bifur­cació: cal seguir per l'esquerra tot pujant. Es fa una ziga-zaga i es troba un camí que ve de la dreta; el camí es diri­geix a l'est, s'ajunta amb el camí dels Mon­jos i gira al nord. Aviat es pot veure el mones­tir de Sant Llo­renç, al cim de la Mola.

Just abans de la dar­rera estri­cada que mena al cim de la Mola, el camí passa per l'indret ano­me­nat Hort dels Mon­jos, petit i pla­ner bosc d'alzi­nes, de nom ben evo­ca­dor, on hi ha el que pos­si­ble­ment fou el camí medi­e­val pel qual s'acce­dia des del mones­tir a l'esmen­tat hort, prop del qual bro­lla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esgla­ons, és empe­drat amb palets de riu; en part és exca­vat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cin­gle.

Anti­ga­ment els mon­jos tenien en aquest punt els seus horts per abas­tar-se d'alguns que­viu­res. Actu­al­ment ja no en queda cap, però encara es poden veure les coves on s'aixo­plu­ga­ven en cas de pluja. En arri­bar a dalt, és un bon moment per obser­var tot el sec­tor del riu Ripoll i el magnífic espa­dat de les roques de la Cas­te­llassa, de can Tor­res i del Dal­mau.

A la Mola

La part més alta de la mun­ta­nya, la Mola, és for­mada per un con­junt de fei­xes, actu­al­ment aban­do­na­des, que en el seu moment devien for­mar els camps de con­reu del mones­tir. Els can­tons del nord i de lle­vant, per con­tra, no tenen fei­xes, pot­ser perquè els forts pen­dents no ho per­me­ten o pot­ser perquè l'erosió s'ha endut les que en un altre temps hi devia haver.

El mode­lat de la mun­ta­nya forma cin­gles arro­do­nits, total­ment des­proveïts de vege­tació, que es con­cen­tra en les valls i els pocs indrets on l'acu­mu­lació de ter­res per­met que hi crei­xin els pins i les alzi­nes, arbres que, jun­ta­ment amb la roca nua, defi­nei­xen el pai­satge de Sant Llo­renç del Munt. Tan sem­blant, mor­fològica­ment, al del pro­per massís de Mont­ser­rat.

FITXA DE LA RUTA

Com s'hi arriba. Des de Matadepera per can Robert
Distància: 12 km anada i tornada. La meitat, si es puja en cotxe fins a can Pobla
Altitud Mín.: 560 metres, màx.: 1.079 metres
Itinerari: Color groc
Grau de dificultat: Moderat
Diputació de Barcelona. www.diba.es. Drecera a Parcs Naturals
Turisme de Matadepera. www.turismematadepera.cat. Més informació a l'apartat de Patrimoni. També ofereix deu rutes en família pel Parc de Sant Llorenç del Munt per a infants de 3 fins a 12 anys.

Una nova rosa dels vents

M. J. RODRÍGUEZ

Un cop a dalt el primer amb què topes és la nova taula d'orientació geogràfica. Formada per dos semicercles entre els quals el visitant pot passar, reprodueix elements clau de la vista des del cim. Després de 50 anys d'història, l'antiga rosa dels vents es va substituir al setembre per una de més gran –fa quasi tres metres de diàmetre– i que ha estat construïda artesanalment. A més d'agafar forces amb les provisions que portem a la motxilla o al restaurant que impregna d'olor de brasa la muntanya, es pot visitar el monestir –de 10 a 16 h i els festius de 9 a 17 h– i l'exposició permanent, i admirar el conjunt arquitectònic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.