El cel és a tocar

Si fóssim amants dels tòpics hauríem de dir que, com el seu nom indica, el Mont­sec és una terra aspra, neta, de cels clars, que ha sabut trans­for­mar el des­po­bla­ment i la poca den­si­tat lumínica en un actiu que li ha permès acon­se­guir el cer­ti­fi­cat inter­na­ci­o­nal Destí Turístic Star­ligh, que en un dels seus apar­tats aposta per “fomen­tar el turisme res­pon­sa­ble, en totes les seves mani­fes­ta­ci­ons i ha d’inte­grar el pai­satge del cel noc­turn com un recurs a pre­ser­var i valo­rar en tots els des­tins”. En aquest aspecte, vint-i-qua­tre muni­ci­pis de la serra –divuit de la Noguera i sis del Pallars Jussà– ofe­rei­xen unes nits ino­bli­da­bles, ja que la sim­bi­osi entre ciència i turisme per­met no tan sols gau­dir de l’obser­vació del cel més trans­pa­rent, sinó també des­co­brir els valors natu­rals, cul­tu­rals i pai­satgístics d’aquells entorns. Al Mont­sec s’hi ha d’anar sense pres­ses, sabent que és un indret tan sin­gu­lar que allà el 2008 es va inau­gu­rar el PAM (Parc Astronòmic Mont­sec), una ini­ci­a­tiva de la Gene­ra­li­tat que va apro­fi­tar les carac­terísti­ques úniques, baixa plu­vi­o­me­tria (infe­rior a 500 mm/any), humi­tat mode­rada, un per­cen­tatge ele­vat de nits sere­nes, l’alti­tud res­pecte del nivell del mar i la nota­ble distància a la costa medi­terrània per emplaçar-hi l’Obser­va­tori Astronòmic del Mont­sec (OAdM) i el Cen­tre d’Obser­vació de l’Uni­vers (COU), i ofe­rir un com­plet pro­grama científic que capta l’atenció dels interes­sats. Els qua­tre quilòmetres que hi ha entre Àger i el parc astronòmic por­ten a un món en què es con­fa­bu­len la ciència i la fan­ta­sia, i els visi­tants es poden delec­tar amb la visita a l’Ull del Mont­sec, pla­ne­tari mul­timèdia 3D digi­tal amb una cúpula mòbil de dotze metres de diàmetre, on es rea­litza la pro­jecció de l’espec­ta­cle We are Stars - Som Estre­lles. La sessió es com­pleta amb l’expli­cació del cel de la nit i l’ober­tura de la cúpula per tal d’obser­var el cel real, a més hi ha l’oferta del parc de teles­co­pis del Cen­tre d’Obser­vació de l’Uni­vers, on es pot fruir amb l’expo­sició per­ma­nent dels àmbits amb què tre­ba­lla, des de l’astro­no­mia fins a la fauna, la flora o la geo­lo­gia d’un país i un pai­satge par­ti­cu­lars.