El romànic més pur

El 30 de novem­bre del 2000, nou esglésies del romànic català situ­a­des a la Vall de Boí (Alta Riba­gorça) van ser decla­ra­des patri­moni de la huma­ni­tat per la Unesco. Cons­truïdes i con­sa­gra­des entre els segles XI i XII, es repar­tei­xen pels diver­sos poblets que con­for­men el muni­cipi i pre­sen­ten una uni­tat d’estil arqui­tectònic –romànic llom­bard– basada en la sen­zi­llesa i fun­ci­o­na­li­tat, els tre­ba­llats murals inte­ri­ors i els cam­pa­nars esvelts i ele­gants. Pujar a la Vall de Boí val molt la pena. A l’estiu perquè es pot gau­dir del pai­satge superb; a l’hivern, de l’esquí i la gas­tro­no­mia en un marc insu­pe­ra­ble, i amb el bon temps de pri­ma­vera i de tar­dor ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de fer diver­ses rutes, sense gai­res com­pli­ca­ci­ons. Si ens decan­tem pel romànic i la Vall de Boí, tro­ba­rem la pri­mera església, la de l’Assumpció de Cóll, a l’entrada del muni­cipi per la car­re­tera N-230. Segui­rem cap a Santa Maria de Car­det, edi­fici amb un absis espec­ta­cu­lar pen­jat sobre el no-res, per con­ti­nuar cap a Sant Feliu de Bar­ru­era, església amb dos absis que mos­tren les diferències cons­truc­ti­ves dels segles XI –el cen­tral, de car­reus irre­gu­lars– i XII –al sud, ben tallat i amb motius llom­bards. Cre­uant el riu, la Noguera de Tor, puja­rem fins a Durro, on el tem­ple de la Nati­vi­tat de la Mare de Déu ens acull amb uns por­xos amplis i un cam­pa­nar robust, i després de tra­ves­sar el poble podem arri­bar-nos a Sant Quirc, ermita situ­ada a 1.500 metres d’altura que és un mira­dor pri­vi­le­giat i el punt des d’on surt la bai­xada de falles. Tor­nant enrere, tra­ves­sant Durro i Bar­ru­era, ens acos­ta­rem a Santa Eulàlia d’Erill la Vall, amb un cam­pa­nar alt i esti­lit­zat, i des d’allà con­ti­nu­a­rem cap a Boí, on l’església de Sant Joan encara con­serva una part de les pin­tu­res romàniques res­tau­ra­des per Joan Ainaud de Lasarte. Tres quilòmetres ens sepa­ran de Taüll. Allà ens espe­ren Santa Maria i Sant Cli­ment de Taüll, amb tres naus, les més majes­tu­o­ses de la vall, on, després que les pin­tu­res fos­sin recu­pe­ra­des i tras­lla­des a Bar­ce­lona, un mapatge (pro­jecció adap­tada al relleu de la paret) esce­ni­fica el procés de cre­ació i el sim­bo­lisme del Pan­tocràtor, l’ori­gi­nal que avui cal con­tem­plar al MNAC.