Societat

Esllavissada mortal

L’esfondrament de la paret d’una trinxera on es van fer obres de manteniment l’any passat causa una tragèdia ferroviària a Vacarisses

La víctima és un home de 36 anys de Castellbell i el Vilar

Ni unes obres per valor de 800.000 euros, ni el man­te­ni­ment noc­turn dels ope­ra­ris d’Adif ni la ins­pecció ocu­lar dels tècnics feta dilluns. Res va impe­dir que la paret d’una trin­xera per on dis­corre la línia de tren entre Man­resa i Ter­rassa s’esfondrés par­ci­al­ment ahir al matí a Vaca­ris­ses i pro­voqués el des­car­ri­la­ment d’un tren de roda­lies amb 133 pas­sat­gers, un dels quals va resul­tar mort. Per cau­ses que encara s’estan inves­ti­gant, però que es vin­cu­len a les plu­ges dels últims dies, la malla metàl·lica que sub­jec­tava el ter­reny no va poder con­te­nir els 450 metres cúbics de terra i pedres que es van des­pen­dre del mur i van caure sobre els rails. La víctima mor­tal tenia 36 anys i era veí de Cas­tell­bell i el Vilar.

El sinis­tre es va pro­duir a un quart de set del matí al punt qui­lomètric 321,100, i el tren impli­cat és el que fa el pri­mer recor­re­gut del dia entre les esta­ci­ons de Man­resa i Sant Vicenç de Cal­ders. Es tracta d’un com­boi que surt a les 5.59 del matí de la capi­tal del Bages i que, com que és el que obre la línia, el maqui­nista té la missió de super­vi­sar que no hi hagi cap nove­tat o cap incidència. A les línies de l’alta velo­ci­tat, aquesta funció d’obrir la via la fa una màquina espe­cial que rep el nom tècnic d’“explo­ra­dora”, però a la xarxa de roda­lies són els pri­mers trens els que fan aquesta missió.

L’eslla­vis­sada ocu­pava tota la via en sen­tit Man­resa i part dels rails en sen­tit sud per on cir­cu­lava el tren que es diri­gia cap a Sant Vicenç. El maqui­nista va tenir poc marge de reacció, perquè l’obs­ta­cle era al final d’un tram on la via fa un arc, amb un radi obert però sufi­ci­ent per difi­cul­tar la visió. El fet que encara fos negra nit va entor­pir la capa­ci­tat de visió del maqui­nista i el tren va aca­bar pas­sant per damunt les pedres, fet que va oca­si­o­nar que els pri­mers qua­tre vagons dels sis que tenia el com­boi des­car­ri­les­sin. El fet que el tren baixés de Man­resa va fer que la col·lisió amb les pedres fos late­ral, ja que, si el com­boi hagués anat en direcció al Bages, la topada hau­ria estat fron­tal i les con­seqüències per al pas­satge hau­rien pogut ser encara molt pit­jors. A la per­sona morta, el cos de la qual es va tro­bar fora dels vagons, s’hi van haver d’afe­gir cinc per­so­nes feri­des de gra­ve­tat i 44 de lleus, men­tre que la resta del pas­satge, 83 viat­gers, no van patir cap lesió. Un dels ferits és el maqui­nista, la versió del qual serà deter­mi­nant per esta­blir la pel·lícula dels fets.

En l’escla­ri­ment de les cau­ses del sinis­tre, també serà impor­tant el tes­ti­moni dels pas­sat­gers, com el de Gabriel de Toro, reco­llit per l’agència Efe, segons el qual el maqui­nista va inten­tar evi­tar la col·lisió amb una fre­nada, però va ser impos­si­ble. “Era com si ens matéssim”, va rela­tar De Toro.

Les obres de millora que va exe­cu­tar l’empresa Adif el 2017 al tram de la via entre Ter­rassa i Man­resa van ser dos con­trac­tes per valor de 800.000 euros cadas­cun, amb l’objec­tiu de “con­so­li­dar trin­xe­res”, segons van deta­llar ahir fonts d’Adif. Un dels trams on es va tre­ba­llar va ser pre­ci­sa­ment el del lloc de l’acci­dent d’ahir, on es van fer tas­ques de des­bros­sa­ment i con­so­li­dació del mur i la malla pro­tec­tora, així com de cana­lit­zació de les aigües.

Les obres esta­ven més que jus­ti­fi­ca­des, ja que al tram on ahir es va acci­den­tar el tren hi havia el pre­ce­dent recent de dos des­car­ri­la­ments més: el pri­mer, el 2009, sense que es produís cap ferit, i el segon, el març del 2011, quan una roca al mig de la via va cau­sar un sinis­tre que es va sal­dar amb onze per­so­nes feri­des.

Aquests tre­balls de millora a les trin­xe­res, més d’altres, van per­me­tre que s’eli­mi­nes­sin limi­ta­ci­ons tem­po­rals de velo­ci­tat que afec­ta­ven el trànsit dels trens en aquesta via. Adif no només esgri­mia ahir haver exe­cu­tat aques­tes obres, sinó que també va expli­car que el mateix dilluns el tram afec­tat ahir va ser sotmès a una revisió sense que s’hi detectés “cap risc d’eslla­vis­sada”.

Al lloc del sinis­tre, s’hi va des­plaçar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, i els con­se­llers Damià Cal­vet i Miquel Buch, que van ser infor­mats de les tas­ques de res­cat. El pre­si­dent de la com­pa­nyia, Renfe, Isaías Táboas, i la pre­si­denta d’Adif, Isa­bel Pardo, també hi van ser pre­sents. S’han obert diver­ses inves­ti­ga­ci­ons sobre la causa dels fets, però la més relle­vant serà la que diri­girà un jut­jat d’ins­trucció de Ter­rassa que ja ha obert diligències.

Pel que fa al res­ta­bli­ment nor­mal del ser­vei, fins que la via no quedi neta de pedres, el tra­jecte Man­resa-Ter­rassa es farà amb auto­bu­sos.

LA XIFRA

133
persones
viatjaven en el comboi accidentat, amb el resultat d’un mort, 5 ferits greus i 44 de lleus.

Unes imatges premonitòries

Una cortina d’aigua que queia a raig, impenitent, i que desbordava les canalitzacions i provocava algun bassal damunt les vies. Aquestes són les que apareixen en un vídeo captat fa uns dies per un maquinista de la línia Terrassa-Manresa al mateix punt on ahir es va produir l’esllavissada de pedres i sorra. La imatge sembla més aviat la d’una atracció d’aigua d’un parc d’aventures, per generar cangueli, que no pas la d’una via de ferrocarrils per on cada dia circulen trens carregats de passatgers, amb el risc consegüent que suposa per a ells, com es va comprovar ahir. En les imatges s’aprecia perfectament la gran quantitat d’aigua que cau amb violència arran del mur que es va esllavissar, una aigua de color terrós que arrossega sediments. El maquinista va poder enregistrar les imatges perquè, en arribar a aquest punt, va haver d’aturar el tren, precisament per la gran quantitat d’aigua que queia damunt les vies i que dificultava la marxa. El vídeo és la mostra més evident de fins a quin punt la gran quantitat de pluja que va caure en aquest indret hauria pogut provocar el desgast del mur de contenció que ahir va cedir i, si més no, pot constituir l’evidència del risc que hi podia passar alguna cosa greu, com així va ser.

El sinistre d’ahir és, a parer del sindicat CCOO, la mostra més evident que la xarxa de rodalies no és una prioritat de l’Estat. En declaracions a aquest diari, el portaveu sindical, Cristóbal Celo, va lamentar que el 80% de la inversió ferroviària vagi a l’alta velocitat, i només el 20% es destini a rodalies. Segons Celo, l’esfondrament d’ahir a la línia R4 pot passar a les trinxeres que hi ha a l’R3 i a l’R1. El mateix ministre de Foment, José Luis Ábalos, va donar per bona la versió dels sindicats i va reconèixer ahir al Senat, en resposta a una pregunta d’ERC, que rodalies ha estat marginada en el capítol inversor en detriment de l’alta velocitat.

Quant a la necessitat d’establir mecanismes d’alerta per prevenir accidents com el d’ahir, en va parlar també el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, que va proposar que es posi en marxa algun pla similar al que ja funciona en casos de nevades fortes i risc d’inundacions. “Tenim el Neucat, l’Inuncat... Potser hauríem de pensar, parlant d’esllavissades, en el Lliscat, perquè, si sabem que en episodis de pluja forta es desencadenen aquests processos, hem de tenir aquests protocols que, en funció d’uns llindars de pluja, ens facin extremar les precaucions”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia