Societat

Entregats al col·lapse

La recuperació de la mobilitat privada d’abans de la crisi fa crònics els embussos

L’administració no ha posat al dia ni el transport públic ni les infraestructures

L’‘e-commerce’ posa cada cop més vehicles a l’asfalt

C-58, B-23, C-31, B-20 i B-10 són vies associades a retencions
L’ampliació de la C-58, l’única obra en marxa que podria alleugerir les cues
Adif treballa per optimitzar la xarxa de rodalies a Barcelona

Dijous, 20 de desem­bre del 2018. Fal­ten deu minuts per a dos quarts de nou del matí. Hora punta de la mobi­li­tat a la gran àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. En aquesta data i en aquest moment, el Ser­vei Català de Trànsit tenia comp­ta­bi­lit­zats fins a un total de 83 quilòmetres de reten­ci­ons, amb uns 20.000 vehi­cles atra­pats en diver­sos trams de con­gestió de les prin­ci­pals vies que comu­ni­quen la capi­tal del país amb l’entorn més imme­diat.

No es tracta de cap excepció, ni de cap fet extra­or­di­nari ni de cap anècdota: és la rea­li­tat amb què han de con­viure cada dia dese­nes de milers de ciu­ta­dans, que com­pro­ven impo­tents la inca­pa­ci­tat de la xarxa viària del país a l’hora de satis­fer amb garan­ties la seva neces­si­tat de des­plaçar-se d’un lloc a un altre. O les car­re­te­res han que­dat peti­tes o hi ha massa cot­xes, però l’evidència és que, de mica en mica, es camina cap al gran col·lapse, si és que no s’hi ha arri­bat.

El dibuix del gran gar­buix de trànsit que es viu de dilluns a diven­dres a l’entorn de la capi­tal de Cata­lu­nya es con­fi­gura com el ras­tre que deixa una taca d’oli en con­tacte amb un paper, pel qual s’expan­deix sense atu­ra­dor. Les reten­ci­ons de vehi­cles arren­quen de bon matí, i fins pas­sa­des les nou no comen­cen a aflui­xar. En aquest nus cir­cu­la­tori hi ha, durant tot el matí i bona part del dia, un punt negre cons­tant que con­sis­teix en les cues qui­lomètri­ques que es for­men a la ronda de Dalt, la B-10, i a la ronda del Lito­ral, la B-20, on cir­cu­lar és un acte que posa a prova la paciència i l’humor. El dijous 20 de desem­bre, per exem­ple, a dos quarts de nou del matí, la ronda de Dalt ja feia gai­rebé una hora i mitja que regis­trava cues de 9 quilòmetres en sen­tit Llo­bre­gat, men­tre que a la ronda del Lito­ral les cues en sen­tit sud eren de 4 quilòmetres i es van man­te­nir així durant tot el matí.

Les reten­ci­ons comen­cen abans que surti el sol, i a tres quarts de set del matí del dijous 20 els cot­xes que es diri­gien a Bar­ce­lona ja esta­ven atu­rats en un tram de 2 quilòmetres de l’auto­pista AP-7, al Papiol, i en un altre de 3 quilòmetres a l’auto­pista C-58, a Sant Quirze del Vallès. A les set del matí, les cues en aques­tes dues auto­pis­tes i a les ron­des ja esta­ven con­so­li­da­des i s’hi afe­gia el col·lapse a la C-31, entrada nord de Bar­ce­lona a través de Bada­lona. Mitja hora més tard, els trams ver­mells de reten­ci­ons s’ampli­a­ven lluny de la ciu­tat, a la C- 35 i a la C-60, a la Roca del Vallès; a la C-59, a Cal­des de Mont­bui; a l’auto­via A-2, al Baix Llo­bre­gat, i a la C-17, al Vallès, tant per anar a Gra­no­llers com per diri­gir-se a Bar­ce­lona.

A les vuit del matí, el gran mapa del col·lapse queda del tot con­fi­gu­rat i entrar a Bar­ce­lona per la B-23, a través de la Dia­go­nal; per la C-32, venint del Gar­raf; per la C-58, per arri­bar al Nus de la Tri­ni­tat des del Vallès Occi­den­tal, o per la C-16, amb els túnels de Vall­vi­drera, és tota una aven­tura.

Què està pas­sant? No té remei, aquest col·lapse per­ma­nent? És una evidència que la represa de l’acti­vi­tat econòmica amb la fi de la crisi ha tor­nat a posar els cot­xes a la car­re­tera i les reten­ci­ons s’han fet cròniques. Durant els anys durs de la recessió, Bar­ce­lona va pas­sar de ser la quin­zena ciu­tat més con­ges­ti­o­nada d’Europa a ocu­par el lloc número 90 en aquest rànquing, el 2013. Aquell any, l’enquesta de mobi­li­tat de l’ATM regis­trava l’ús més baix del vehi­cle pri­vat per fer des­plaçaments, sols amb un 26%, 10 punts per sota del que pas­sava el 2007. L’última enquesta de l’ATM, cor­res­po­nent al 2017, indica que l’ús del vehi­cle pri­vat per a des­plaçaments ja s’ha recu­pe­rat fins al 34%, i la tendència va a l’alça.

Han tor­nat els cot­xes i s’han tro­bat amb la mateixa xarxa viària que abans de la crisi, amb els dèficits no resolts per l’atu­rada en la inversió pública que va supo­sar la gran recessió. No només no s’ha millo­rat la capa­ci­tat d’auto­pis­tes i auto­vies, sinó que l’oferta de trans­port públic, fona­men­tal­ment el ser­vei de roda­lies, tam­poc ha expe­ri­men­tat una millora que per­meti con­so­li­dar-la com una alter­na­tiva vàlida i fia­ble per als usu­a­ris.

En el ter­reny de les infra­es­truc­tu­res, un dels pocs tre­balls que s’estan exe­cu­tant és l’ampli­ació d’una de les auto­pis­tes més col·lap­sa­des, la C-58, que enllaça Bar­ce­lona amb el Vallès Occi­den­tal. La via s’està ampli­ant a tres car­rils en el tram entre Ter­rassa i Badia del Vallès. Les obres, però, tot just van començar el maig d’aquest any.

Un dels grans pro­jec­tes de millora viària atu­rats és l’ampli­ació de la ronda del Lito­ral de Bar­ce­lona al seu pas pel Mor­rot, obres que dona­rien oxi­gen a un dels colls d’ampo­lla més impor­tants. Abans de ple­gar, l’exmi­nis­tre de Foment del govern del PP Íñigo de la Serna va anun­ciar un acord amb l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona sobre la solució tècnica acor­dada, però el nou minis­tre, José Ábalos, no s’ha pro­nun­ciat encara sobre el pro­jecte en qüestió i la ronda con­ti­nua col·lap­sada cada dia.

Una de les obres emblemàtiques que estan atu­ra­des és la con­ti­nu­ació del Quart Cin­turó, per con­nec­tar Ter­rassa i Saba­dell de manera ràpida amb Gra­no­llers. El forat negre en què es troba immers aquest pro­jecte va ser denun­ciat fa poc per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, que va dema­nar a les admi­nis­tra­ci­ons que s’impli­quin en les infra­es­truc­tu­res.

Pel que fa al trans­port públic, la millora del ser­vei de roda­lies hau­ria de rever­tir en una des­con­gestió del trànsit. Cada tren de roda­lies, en hora punta, trans­porta l’equi­va­lent al pas­satge que hi ha en 600 cot­xes i evita 3 quilòmetres de con­gestió d’auto­vies. El pro­blema és com es poden intro­duir més trens en una xarxa obso­leta i que ja tre­ba­lla al límit. En espera que l’any vinent s’aprovi un nou pla de roda­lies, de moment Adif està tre­ba­llant en la ins­tal·lació d’un nou sis­tema que per­metrà millo­rar la gestió dels trens a l’estació cen­tral de Sants i dels túnels que tra­ves­sen Bar­ce­lona. Aquest sis­tema per­metrà un millor apro­fi­ta­ment de l’espai dis­po­ni­ble i, per tant, opti­mit­zar la infra­es­truc­tura i posar encara més trens en fun­ci­o­na­ment.

Els que no fan ser­vir trens són el ser­vei de logística i els trans­por­tis­tes que dis­tri­bu­ei­xen les mer­ca­de­ries, i encara menys els que es dedi­quen al món del comerç electrònic, una pràctica en plena expansió i que cada cop reque­rirà més trans­por­tis­tes als car­rers i car­re­te­res per donar com­pli­ment a la demanda crei­xent. En aquest sen­tit, Josep Flui­rach, vice­pre­si­dent del Gremi de Trans­ports i Logística de Cata­lu­nya, avisa que les neces­si­tats de repar­ti­ment de paque­te­ria van a més i que la decisió de limi­tar el tonatge dels cami­ons que entren a Bar­ce­lona “fa frag­men­tar la mer­ca­de­ria i això tri­plica la quan­ti­tat de vehi­cles al car­rer”. Adolf Martínez, de l’Asso­ci­ació Gene­ral de Trans­por­tis­tes, adver­teix que el pro­blema dels col·lapses via­ris s’ha d’afron­tar des de la millora del trans­port públic, tenint pre­sent que “la dis­tri­bució de mer­ca­de­ries ha de ser una pri­o­ri­tat”.

34
per cent
dels ciutadans fan servir el vehicle privat cada dia per desplaçar-se a la feina, segons dades de l’ATM.
52.000
hores
es perden cada dia pels embussos a Barcelona, segons dades del RACC del 2016.
El medi ambient

El cotxe a casa: més salut i menys contaminació

La primera alternativa al col·lapse circulatori només pot ser tan radical com la prohibició de l’ús del vehicle, mesura que es justifica amb la qüestió mediambiental. En el llibre Catalunya, futur verd, editat recentment per la Generalitat, el metge Jordi Sunyer planteja en un article el dilema entre salut i mobilitat, i recorda que el principal factor de contaminació de les ciutats de Catalunya són les emissions dels vehicles. L’article recorda que no només l’emissió de partícules contaminants danya la salut, sinó que el sedentarisme que comporta l’ús del vehicle i la falta d’exercici corresponent són igualment nocius. Amb criteris mediambientals, a Barcelona s’han establert normes de restricció del trànsit quan hi hagi episodis de contaminació en què se superin els llindars permesos, però avui encara no s’ha aplicat cap vegada la mesura. A partir del 2020, també es prohibirà la circulació dels vehicles més vells, sense etiqueta ecològica.

La solució

Bus Exprés: l’èxit del transport públic

El segon antídot contra el caos de trànsit diari és la gran alternativa sempre plantejada i mai prou desplegada per les administracions. Només un servei eficient i suficient de transport públic pot portar els ciutadans a deixar el cotxe a casa. Quan el transport és de qualitat, el ciutadà s’hi apunta, com ha quedat demostrat amb la xarxa del Bus Exprés, impulsada per la Generalitat, que en molts itineraris s’ha consolidat com una opció vàlida en contraposició amb la deficient oferta de rodalies. El nombre d’usuaris del Bus Exprés no ha deixat de créixer i el 2017 es va arribar als 16 milions, amb un increment del 58% i amb un total de 36 línies en servei. La línia que uneix Barcelona amb Caldes de Montbui, amb gairebé 2 milions de passatgers, i la Barcelona-Mataró, amb 1,5 milions, són les que tenen més demanda. Per la seva banda, el servei de rodalies va créixer durant el 2017 un 4,5%, amb un total de 122,3 milions de passatgers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia