‘Ibiza is different’

Sabien que els eivis­sencs són genètica­ment dife­rents de la resta d’habi­tants d’Espa­nya? Doncs sem­bla­ria que sí. Almenys ho asse­gura un estudi lide­rat per Fran­cesc Cala­fell, inves­ti­ga­dor prin­ci­pal de l’Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva (IBE) –un cen­tre mixt de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra i el Con­sell Supe­rior d’Inves­ti­ga­ci­ons Científiques–. En la recerca, els inves­ti­ga­dors mani­fes­ten que als habi­tants d’Eivissa els passa el mateix que als del País Basc, que fins ara es con­si­de­rava que tenien una ano­ma­lia genètica.

Segons aquest estudi, els eivis­sencs actu­als són des­cen­dents dels con­que­ri­dors cata­lans que van envair i repo­blar l’illa en el segle XIII, i no dels feni­cis, que havien colo­nit­zat l’illa en el 654 aC. La crisi demogràfica poste­rior, deguda a atacs pira­tes i epidèmies, va cau­sar la dife­ren­ci­ació genètica res­pecte de la resta de pobla­ci­ons. El resul­tat sem­bla entrar en con­flicte amb la història de l’illa, que havia estat envaïda i habi­tada per molts pobles ante­ri­or­ment, des dels feni­cis i car­ta­gi­ne­sos fins als romans i àrabs.

En un estudi ante­rior, els inves­ti­ga­dors havien pogut obser­var que els pobla­dors ori­gi­nals no tenien gaire res en comú amb els actu­als, però no havien loca­lit­zat l’ori­gen de la seva herència genètica. Per des­co­brir l’ori­gen dels gens, els científics van deter­mi­nar la infor­mació genètica de “volun­ta­ris de Cata­lu­nya, València, Bale­ars i molts més”, ens va comen­tar Cala­fell. Poste­ri­or­ment, per ava­luar la con­nexió amb el genoma fenici, es van uti­lit­zar mos­tres d’ADN antic de la necròpoli del Puig des Molins, i mos­tres d’ADN modern d’Ori­ent Mitjà i del nord d’Àfrica.