El català torna a ser l'os de la selectivitat

Alumnes i professors critiquen la dificultat de la prova de llengua i literatura catalana en la primera jornada d'exàmens

La prova de llen­gua i lite­ra­tura cas­te­llana, que es va fer a pri­mera hora d'ahir, va fer pen­sar als estu­di­ants de selec­ti­vi­tat que la jor­nada no seria tan difícil. Els dos tex­tos en llen­gua cas­te­llana entre els quals podien triar eren acces­si­bles: un pas­satge de la novel·la Julia, d'Anna Maria Moix, o un informe de la minis­tra d'Igual­tat sobre la joven­tut, van fer creure als alum­nes que el dia no seria tan ter­ri­ble com sem­blava i la majo­ria van triar el text de la minis­tra. Ni la com­prensió del text, ni el comen­tari ni la reflexió lingüística tenien gai­res com­pli­ca­ci­ons.

Però el miratge es va des­fer una hora més tard, quan els van entre­gar els qüesti­o­na­ris de llen­gua cata­lana i lite­ra­tura. Un poema de Josep Car­ner o una intro­ducció a la Ilíada d'Homer, de Jaume Pòrtu­las, eren el preàmbul d'un qüesti­o­nari «més dur i enre­ves­sat», van dir uns alum­nes, sobre­tot en la part dels exer­ci­cis de fonètica. La majo­ria d'alum­nes va triar l'opció B, des­car­tant el poema de Car­ner per la seva difi­cul­tat, tot i que les dues opci­ons tenien pre­gun­tes com­ple­xes.

Mari­sol Vir­gili, pro­fes­sora de llen­gua i lite­ra­tura cata­lana de l'IES d'Hor­ti­cul­tura de Reus, comen­tava el greuge de la prova amb altres pro­fes­sors de la matèria: «Els tex­tos de les dues opci­ons tenien regis­tres molt ele­vats» i els qua­li­fi­cava com a «massa humanístics», men­tre que en cas­tellà els regis­tres «són molt més asse­qui­bles». La sin­taxi i la gramàtica «són com­pli­ca­des en les dues opci­ons» i a més, tant ella com altres pro­fes­sors coin­ci­dien en el fet que en molts ins­ti­tuts Car­ner es va trac­tar a pri­mer de bat­xi­lle­rat. Els docents recor­da­ven que els dar­rers anys els nivells de cas­tellà i català «s'havien començat a equi­pa­rar». De fet, el Sin­di­cat d'Estu­di­ants dels Països Cata­lans va denun­ciar ahir el que con­si­dera una «vul­ne­ració de les nor­mes», ja que els tex­tos de la prova de llen­gua cata­lana i lite­ra­tura no per­ta­nyen a cap de les lec­tu­res obli­gatòries que es tre­ba­llen en el curs. En aquest sen­tit, fonts d'Uni­ver­si­tats van jus­ti­fi­car ahir que en el qüesti­o­nari no es pre­gun­tava res sobre Josep Car­ner, sinó que es trac­tava d'una prova de madu­resa «en què l'alumne ha de demos­trar la seva capa­ci­tat de com­prensió i expressió».

El pri­mer dia de selec­ti­vi­tat va aca­bar amb les pro­ves de llen­gua estran­gera, que no van com­por­tar difi­cul­tats. En anglès, van fer una prova de com­prensió i un comen­tari de text sobre el canvi climàtic. A les comar­ques de Tar­ra­gona s'exa­mi­nen uns 2.400 estu­di­ants als cam­pus de la URV i han de treure un 4 per apro­var la selec­ti­vi­tat. Avui s'enfron­ten a la segona jor­nada amb història o filo­so­fia, a més de química, llatí, dibuix artístic, matemàtiques o matemàtiques apli­ca­des a les ciències soci­als.

Errada ortogràfica

En un dels tex­tos que es podien esco­llir en la prova de llen­gua i lite­ra­tura cas­te­lla­nes, l'informe de la minis­tra d'Igual­tat sobre la joven­tut, hi apa­rei­xia la paraula «cua­tri­a­nual», un mot que, segons el Dic­ci­o­na­rio de la Real Aca­de­mia de la Len­gua Española, no exis­teix i que en el text s'empra per refe­rir-se a un feno­men que té lloc una vegada cada qua­tre anys. La paraula cor­recta és «cua­tri­e­nal» o «cua­dri­e­nal». El mot incor­recte és usat sovint però això no el con­ver­teix en accep­ta­ble, i per tant, caldrà saber què pas­sarà si un dels estu­di­ants que s'exa­mi­na­ven el va fer ser­vir en la redacció que els van dema­nar.

«És semblant al que hem anat fent a classe»

Fins a l'any passat els alumnes de l'IES Priorat de Falset s'examinaven a Reus, però aquest any els ha tocat anar fins a Tarragona, com explicava ahir aquesta jove. Els primers exàmens d'ahir els va trobar fàcils tot i que creu que la nota del batxillerat «hauria de comptar més del que val ara». Sobre els exàmens, diu: «són molt similars al que hem fet a classe». Ella vol estudiar ADE a la Pompeu Fabra i necessita un 8 de mitjana, però la seva nota del batxillerat és molt alta.

«No he trobat diferència entre castellà i català»

Tot i que la majoria dels alumnes que ahir es van enfrontar al primer dia de la selectivitat coincidien a considerar la prova de català molt més difícil, aquest jove estudiant de La Salle de Reus no hi va trobar «gaires diferències», pel que fa al nivell de les dues proves. Avui li toca filosofia, un dels exàmens que més tem i aquests dies s'ha dedicat a repassar els apunts i els llibres i a fer exàmens dels anys anteriors. Necessita una mitjana de 6,6 aproximadament per poder entrar a ADE a la URV.

«Els del primer dia m'han anat bastant bé»

Aquesta estudiant del col·legi Sant Pau de Tarragona va acabar el primer dia dels exàmens prou satisfeta: «Els he trobat bastant bé», assegurava a la sortida del d'anglès, el darrer del dia, una prova que no li va generar cap dificultat. Llatí i història de l'art són les dues assignatures que creu que li poden costar una mica més. Estudiarà possiblement psicologia a la URV «i ja serà un dels nous graus». S'ha informat de com funcionen i pel que ha vist l'adaptació a l'Espai Europeu en aquesta titulació «és bona».

«No acostumo mai a posar-me nerviosa»

Ahir a mig matí ja no estava gens nerviosa: «No acostumo a posar-m'hi, sóc així», deia aquesta jove que estudia a l'institut de Vila-seca després de la prova de castellà, tot i reconèixer que en el moment d'espera i d'entrada se li van escapar els nervis. «El que em costa una mica més a el listening d'anglès» i veu complicat l'examen de química, una prova que haurà de fer aquest matí. Tot i que volia estudiar magisteri infantil optarà per pedagogia, perquè la nota per accedir-hi és més baixa.

«M'han preparat bé per a les proves»

Les proves d'ahir no eren les que li feien més por a aquesta estudiant de l'IES Ramon Barbat de Vila-seca, que necessita una nota alta per poder accedir al grau de magisteri infantil: «Crec que primer hauré de fer un grau superior», deia ahir després dels primers exàmens. Per ella el primer dia no és massa complicat: «Els professors m'han preparat bé i si has treballat durant el curs pràcticament no has d'estudiar.» Dijous, però, li toca història de l'art, i aquesta és la que ja no veu tan clara.

«La prova de català era complicada»

Poc abans d'entrar per la porta a fer el darrer examen del primer dia de la selectivitat aquest estudiant de l'IES de Cambrils valorava les dues primeres proves del dia: «Castellà no ha estat difícil, però català... Aquesta sí que ha estat bastant més complicada», i preveu que pot tenir també algun problema avui, amb el primer dels exàmens del dia, el d'història. Per poder accedir a la carrera que voldria necessita un 8: «Vull fer enginyeria aeronàutica i només la fan a la UPC», explicava.

«Els primers no són per fer colzes»

Encara no eren ni les dues del migdia i aquest estudiant de l'IES Baix Penedès ja era fora de l'aula: «Anglès ha estat molt, molt fàcil i el listening se sentia molt bé, i a més, parlava molt lent», deia. De fet, la seva valoració del primer dia era força positiva tot i remarcar també la dificultat d'alguna de les parts de la prova de català. Ell vol estudiar enginyeria informàtica «que encara no funcionarà com a grau» i necessita només un cinc per accedir-hi.

«El que més ha costat ha estat trobar les aules»

La primera jornada d'exàmens va ser llarga però no li va provocar gaire maldecaps: «El que més ha costat ha estat trobar l'aula on havíem de fer les proves», deia ahir al migdia en sortir de la darrera prova content de com li havia anat aquesta i la resta dels exàmens d'ahir, que va fer al Campus de Sescelades. El seu dilema és ara com ara la nota que necessita per poder accedir a economia en anglès, un nou grau que es posa en marxa el curs vinent.

«Espero que demà sigui millor»

«Ho he vist negre, espero que demà sigui millor», sentenciava ahir Ariadna Andreu, de l'IES Narcís Oller de Valls. No obstant això, admetia que l'examen de castellà li havia anat molt bé, tot i que es mostrava més prudent amb el d'anglès i força disconforme amb el de català. El curs vinent serà el primer que s'imparteix el grau que vol estudiar, biomedicina, de manera que el seu objectiu és no rebaixar gaire la nota de batxillerat i assegurar-se una plaça.

Nou format el curs vinent

C.R

L'any que ve entra en vigor la nova selectivitat, que té com a objectiu vincular aquest examen als estudis que l'alumne vulgui cursar i adaptar l'examen als requisits del pla de Bolonya. La prova d'accés a la universitat del curs vinent canviarà d'estructura i d'enfocament. El nou model diferencia entre la superació de la prova d'accés, que serà el requisit essencial per anar a qualsevol universitat, i el procediment d'admissió a una determinada universitat. La fase general constarà de cinc exercicis. La qualificació de la fase general serà la mitjana aritmètica dels cinc exercicis. L'alumne podrà escollir les matèries de modalitat cursades a segon de batxillerat, que es repartiran en cinc branques: les mateixes en què s'estructuren els estudis universitaris. Pel que fa a la fase específica, l'estudiant podrà examinar-se d'un màxim de tres matèries de modalitat; cada matèria es qualificarà per separat i l'aprovarà si obté un 5. Una de les crítiques que han aparegut sobre el nou model és la contradicció que, segons professors de llengua catalana i castellana, existeix entre el fet que el català i el castellà seran les assignatures de la fase general, en el mateix curs en què l'estudi de les dues matèries s'haurà reduït de tres a dues hores setmanals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.