“La llibertat: la vida normal”

“És molt difícil haver d’aban­do­nar el teu país. L’última imatge que en tinc és la de la des­trucció total.” Aquesta dura vivència és una de les diver­ses històries reals que es recu­llen a Esca­ping war, un docu­men­tal ela­bo­rat pels alum­nes de pri­mer i segon d’ESO de l’ins­ti­tut Vall de Llémena de Sant Gre­gori. El resul­tat és el fruit de tres anys de tre­ball intens, que es va poder veure en un acte cele­brat dilluns a l’Audi­tori Josep Irla de Girona. Pel que fa al seu con­tin­gut, s’hi fa un paral·lelisme i s’hi con­tra­posa la situ­ació que van patir els nens i nenes que van haver de mar­xar a l’exili a causa de la Guerra Civil Espa­nyola, amb la dels nens i joves que han hagut de fugir de Síria arran de l’actual con­flicte bèl·lic. Ha estat un pro­jecte rea­lit­zat en col·labo­ració amb estu­di­ants del cen­tre NMS/VBS In der Krim de Viena, en el marc del pro­grama euro­peu Eras­mus+. I, molt més enllà de les comar­ques giro­ni­nes, els alum­nes de l’ins­ti­tut Vall de Llémena van anar a l’abril al Par­la­ment Euro­peu, on van pre­sen­tar el docu­men­tal. Es va pro­jec­tar en el marc d’unes jor­na­des sobre memòria històrica per com­me­mo­rar el vui­tantè ani­ver­sari de la fi de la Guerra Civil Espa­nyola, el 1939.

En la pro­ducció del docu­men­tal, tant els pro­fes­sors com els estu­di­ants han après molt. En l’enre­gis­tra­ment hi han inclòs les experiències dels seus avis i besa­vis, i també entre­vis­tes a alum­nes siri­ans que estan estu­di­ant a l’ins­ti­tut de Viena. Alhora, a Esca­ping war s’hi reflec­tei­xen els sen­ti­ments i per­cep­ci­ons dels alum­nes, que dei­xen palès que “és incom­pren­si­ble que encara en el dia d’avui siguem incapaços d’evi­tar un fet inhumà com aquest”. Això també els porta a refle­xi­o­nar què és per a ells la lli­ber­tat: tor­nar a la vida nor­mal o, subs­tan­ci­al­ment, ser tu mateix.

“Quan la guerra va començar, era a casa amb la família. Només tenia nou anys”, reme­mo­rava un dels afec­tats. “Cap nen pot sen­tir-se feliç en aquesta situ­ació”; “tot va can­viar, tot estava mala­ment”; “a vega­des no teníem res per men­jar”; “hi havia bom­bar­de­jos cada dos dies, fins i tot quan érem a l’escola”; “un nen vivint en un camp de refu­gi­ats se sent com si estigués en una presó”, o “espe­rem que el país torni a la vida”, són només algu­nes de les col­pi­do­res fra­ses que expo­sen en pri­mera per­sona els tes­ti­mo­nis.

Els estu­di­ants van apren­dre, amb un pro­fes­sor d’audi­o­vi­su­als, a fer el guió, a mane­jar la càmera, el so, la llum... Els alum­nes de Viena van venir aquí cinc dies i els de Sant Gre­gori també van anar d’inter­canvi allà. Van visi­tar, a més, refu­gis anti­a­e­ris a Bar­ce­lona, el MUME de la Jon­quera, i van fer camins de l’exili: un fins al poble nord-català de les Illes i un altre fins a Cer­vera. Durant la ruta, els alum­nes duien una maleta amb un objecte valuós: un àlbum de fotos; un joc d’escacs “per obli­dar una mica el que està pas­sant”, o un teclat per tocar una cançó de Pau Casals en soli­da­ri­tat amb els refu­gi­ats.