Compromís amb migrants i refugiats

Les desi­gual­tats entre les dife­rents regi­ons del pla­neta, les guer­res en curs i el canvi climàtic tenen entre les seves con­seqüències el fet que cada vegada més per­so­nes aban­do­nin els seus països per tro­bar un futur millor i ofe­rir a les seves famílies opor­tu­ni­tats per viure dig­na­ment. La presència de refu­gi­ats i immi­grants arreu d’Europa, i molt espe­ci­al­ment a Espa­nya i Itàlia, té cau­ses iden­ti­fi­ca­bles als països d’ori­gen, però bona part d’aques­tes cau­ses són pro­vo­ca­des també als països rics i en les seves deci­si­ons polítiques. La res­pon­sa­bi­li­tat és com­par­tida entre totes les regi­ons i tots els països invo­lu­crats i no podem pen­sar que tor­nant la pilota a l’altre camp solu­ci­o­na­rem res. Les migra­ci­ons forçades són un feno­men d’abast glo­bal, però des de Càritas tenim ben pre­sent que és en l’àmbit local que tenim alguna de les claus per dig­ni­fi­car la vida de les per­so­nes des­plaçades, siguin refu­gi­ats de guerra, siguin menors o joves no acom­pa­nyats que cer­quen una opor­tu­ni­tat per poder tre­ba­llar i sor­tir de la misèria.

Ens toca tre­ba­llar per l’aco­llida i per eli­mi­nar les ten­si­ons i els con­flic­tes que sovint genera el des­co­nei­xe­ment i la por davant de situ­a­ci­ons com l’actual. L’Església està com­pro­mesa a pro­moure una política de recepció local cap a migrants forçats i refu­gi­ats que fugen de la fam, les guer­res i dels crims, i des de Càritas, com a enti­tat d’Església, hi estem abso­lu­ta­ment entre­gats. Hem de tenir el coratge de crear ges­tos de pro­xi­mi­tat i soli­da­ri­tat, que con­tri­bu­ei­xin a superar les pors i els pre­ju­di­cis i difon­dre una cul­tura de pro­xi­mi­tat, als antípodes dels mis­sat­ges xenòfobs i alar­mis­tes. Un dels petits ges­tos per difon­dre aquest mis­satge han estat les mar­xes solidàries Com­par­tint el Viatge que Càritas ha impul­sat a la diòcesi de Girona i arreu del món durant els últims mesos. Però la tasca és diària, a través de tots els ser­veis i pro­jec­tes de l’enti­tat: des de la for­mació a l’alfa­be­tit­zació o a la inserció labo­ral, sense obli­dar l’entrega d’ali­ments bàsics i roba, quan és neces­sari.