Ni una ànima!

Som 3 de maig i qual­se­vol diria que és l'hivern. Fa un fred que pela i plou de manera inter­mi­tent. L'aigua és gelada. Amb ànim d'infor­mar-me de les nove­tats i pro­jec­tes de l'expo­sició de flors, a dos quarts de deu del matí em planto a la plaça dels Jurats. Un camió de l'Ajun­ta­ment car­re­gat d'eines em mira amb llàstima. Sento soroll a la petita ofi­cina de la Maria. Truco: és la bri­gada d'obres que esmorza. Acla­rit, faig un recor­re­gut pels llocs pun­ters i no hi veig indi­cis de tre­ball de cap mena. Gelat, sota el parai­gua, miro l'agenda. No, no m'equi­voco de set­mana: dis­sabte s'inau­gura. Ningú ho creu­ria. Just quan anava a mar­xar arri­ben dues senyo­res tapa­des fins als ulls. Por­ten estris de tre­ball. «Qui sou?», pre­gunto. En desen­fun­dar-se faig: «Llamp del cel! Si són la Mar­ga­rida Pla i l'Anna Figa! Sou les pri­me­res! On aneu amb aquest temps?», els dic. «Aquest any la Maria ens ha donat les Sarraïnes», fan. És un lloc difícil però agraït. Com sem­pre, apro­va­ran amb bona nota. Ha anat plo­vent tot el dia i avui no s'haurà fet res. Són les impres­si­ons de dilluns pas­sat. Ahir, dime­cres, tot i el mal temps, ja es podien veure tre­balls. Sols res­ten avui dijous i diven­dres. Res­tarà aca­bat el dis­sabte al matí? Ben segur que sí. S'ha de tenir fe! La pla­ni­fi­cació és sem­pre apro­xi­mada i sobre el ter­reny es fa la resta. La impro­vi­sació és l'autèntic art de l'expo­sició. Les flors no es poden ami­dar: sols es poden admi­rar i esti­mar! A Girona és difícil tro­bar algú que no ho enten­gui. Amb tot, encara queda algun sapas­tre!