Decidir activament

“La veri­tat és que poder donar la paraula al poble és molt satis­fac­tori.” Així ho sent la Pilar, una de les voluntàries que es mos­trava orgu­llosa d’estar ahir a la mesa que es va ins­tal·lar dins del pavelló espor­tiu de Sant Julià de Ramis, on a les deu del matí comen­tava que ja havien pas­sat 23 per­so­nes per la urna. La ini­ci­a­tiva ha estat impul­sada per l’Ajun­ta­ment, que ha ins­tau­rat que cada 1-O tots els veïns i veïnes esta­ran citats a votar per deci­dir alguna qüestió impor­tant del poble. En la con­sulta d’aquest any se’ls ha pre­gun­tat si volien variar la data d’un dels dos fes­tius locals: és a dir, can­viar el 25 de juliol per l’1 d’octu­bre, un dia car­re­gat de sim­bo­lisme. I és que, just al mateix recinte muni­ci­pal on ahir la jor­nada es va viure amb abso­luta tran­quil·litat, la Guàrdia Civil hi va pro­ta­go­nit­zar fa dos anys enrere una des­pro­por­ci­o­nada càrrega poli­cial que va impe­dir votar els veïns, entre els quals el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont.

La Pilar, jun­ta­ment amb una com­pa­nya i un com­pany més, s’havien apun­tat al pri­mer torn per estar a la mesa, que era de les nou del matí a la una del mig­dia. Tots tres reme­mo­ra­ven aquell històric 1 d’octu­bre del 2017 i posa­ven en relleu que estan ple­na­ment a favor del dret a deci­dir: “Hi vam ser, hi som avui, hi serem sem­pre i quan cal­gui! Som-hi!”, coin­ci­dien. “El poble ha de tenir la paraula. Hem de con­ti­nuar i per­sis­tir fins que acon­se­guim votar lliu­re­ment”, hi afe­gia la Lour­des Sánchez. Ella també reco­nei­xia que el record de la lamen­ta­ble inter­venció poli­cial a Sant Julià li va “cos­tar molt d’esbor­rar”: “Em van aga­far fort i em van que­dar mar­ques als braços. I arran de l’estre­bada em van fer un esquinç pec­to­ral, que va tar­dar un mes a curar-se”.

A prop de la mesa on esta­ven es va escol­tar: “Aquí seguim!”. Eren parau­les de la Laia Oli­ve­ras i Gar­riga, que va dipo­si­tar ahir la pape­reta sobre­tot per dos motius: rei­vin­di­car el dret a vot i donar suport a la pro­posta del con­sis­tori. “Ara fa dos anys jo també hi era. Els veïns ens vam empor­tar una bona pallissa. Vaig venir a les nou del matí amb la intenció de votar i tor­nar a casa amb el meu fill, però a causa de l’actu­ació poli­cial es va viure una situ­ació bas­tant con­flic­tiva. En el meu cas, vaig rebre i força”, expli­cava, reve­lant tot seguit que li sem­blava bé que un dels fes­tius locals sigui l’1 d’octu­bre. També pre­fe­reix aquesta opció la Bal­bina Carbó i Bosch. Amb 85 anys d’edat, ahir va votar i també el 2017, en el referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. “Aquell dia, estava arre­glada de bon matí i a punt de sor­tir de casa per anar al pavelló. La meva filla em va tru­car i em va dir que no vingués a causa de les càrre­gues poli­ci­als. Sort que no hi vaig anar! I, ja més tard, ens vam adreçar a votar a Palol de Revar­dit”, rela­tava.

Una altra veïna, la Mont­ser­rat, va ser ahir la pri­mera a votar. “Sem­pre m’he impli­cat al poble. L’1-O del 2017 ens vam aixe­car molt aviat i vaig aju­dar a pre­pa­rar la xoco­la­tada. I aquesta vegada em feia il·lusió ser la pri­mera. És una jor­nada d’emo­ci­ons i una mica de tris­tesa per tot ple­gat”. Per la seva banda, l’alcalde, Marc Puigtió, des­ta­cava que se sent molt orgullós del referèndum del 2017, en què es va viure “l’apo­de­ra­ment de la gent”: “Des d’ales­ho­res, teníem molt clar que els veïns havien de tor­nar a tre­pit­jar el pavelló per fer-hi un gest tan sen­zill com votar. Estan cri­dats a par­ti­ci­par-hi ciu­ta­dans de totes les sen­si­bi­li­tats. Dos anys després de l’1-O, a Sant Julià i a Medinyà hem tor­nat a posar les urnes. Hem de repren­dre el camí, sense por, ferms amb les nos­tres con­vic­ci­ons democràtiques, cíviques i pacífiques.”

Enmig d’aplau­di­ments, un dels moments emo­tius va ser quan van entrar al pavelló veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que van arri­bar cami­nant des del seu poble i amb una pan­carta on es lle­gia: “1-O, ni oblit ni perdó.” Puigtió els va agrair que sem­pre esti­guin al cos­tat de Sant Julià: “El 2017 vau venir cor­rents a aju­dar-nos quan vau veure que l’helicòpter ens estava sobre­vo­lant i ens esta­ven ata­cant.” Així mateix, les dipu­ta­des d’ERC Montse Bassa i Laia Cañigue­ral eren ahir a Sant Julià, ja que con­si­de­ren que la ini­ci­a­tiva de la con­sulta popu­lar està molt ben pen­sada. La ger­mana de Dolors Bassa va afir­mar que es tracta d’una “res­posta activa” i que “és bo que l’1-O no sigui només un record”: “És posi­tiu que hi hagi un canvi de to. En el pri­mer ani­ver­sari de l’1 d’octu­bre hi havia un sen­ti­ment de dol. En canvi, ara es nota un altre cop una part més activa, d’inten­tar llui­tar per tro­bar una sor­tida.”

Ahir també es va poder votar al local social de Medinyà, on es res­po­nia a dues qüesti­ons. Una de les pre­gun­tes era la mateixa que a Sant Julià, men­tre que l’altra era for­mu­lada per la parròquia. Es va reque­rir l’opinió als veïns per saber si eren par­ti­da­ris que el cam­pa­nar de Medinyà con­tinuï tocant com sem­pre les 24 hores o bé si pre­fe­rien que se silenciés entre les dotze de la nit i les vuit del matí. Els resul­tats es van conèixer al ves­pre. A la votació sobre la data del fes­tiu local hi van par­ti­ci­par 462 per­so­nes. Entre el con­junt d’aquests vots n’hi va haver 4 de nuls (0,86%) i 5 en blanc (1,08%); men­tre que va ser majo­ritària l’opció que l’1-O passi a ser fes­tiu local, en comp­tes del 25 de juliol. Un total de 354 par­ti­ci­pants en la con­sulta van votar favo­ra­ble­ment aquesta pro­posta (76,62%) i 99 vots (21,42%) eren par­ti­da­ris de no can­viar el fes­tiu. A banda, hi va haver 166 vots en la con­sulta del cam­pa­nar: 1 en blanc, 2 de nuls, 11 dema­nant que la cam­pana no toqui de nit i 152 a favor que el cam­pa­nar fun­ci­oni com fins ara.