El govern té congelada la dessalinitzadora de Cunit per la falta de finançament

Encara no descarta, però, licitar l'obra abans de final de legislatura ja que la podria tirar endavant amb finançament privat

Ara fa dos anys, en plena crisi de la sequera i quan es bus­ca­ven alter­na­ti­ves per a l'abas­ta­ment de l'àrea de Bar­ce­lona com el trans­va­sa­ment del Segre –des­car­tat final­ment–, el govern insis­tia a recor­dar que en el marc de la seva política hidràulica pre­veia, a curt ter­mini, tres des­sa­li­nit­za­do­res (la del Llo­bre­gat, la del Foix i la segona de la Tor­dera) que, jun­ta­ment amb altres mesu­res d'estalvi, recu­pe­ració d'aqüífers i reu­ti­lit­zació, havien d'asse­gu­rar el sub­mi­nis­tra­ment a Cata­lu­nya per molts anys. Amb un parell de mesos de retard, la pri­mera, al Prat, entrava en ser­vei l'estiu següent, el juliol del 2009. Quant a les altres dues, però, i en espe­cial a la de Cunit, no n'ha que­dat ni ras­tre.

L'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA), al desem­bre del 2007, havia anun­ciat que a final de 2010 posa­ria en marxa la infra­es­truc­tura, un ter­mini que man­te­nia en plena crisi de fa dos anys. Quan el maig del 2009, però, va sig­nar els con­ve­nis amb els ajun­ta­ments de Cube­lles i Cunit per a la cap­tació de l'aigua i l'exe­cució del pro­jecte als seus ter­mes, amb algu­nes obres com a con­tra­par­tida, ja par­lava de final del 2011, amb un retard, doncs, d'un any. El procés eren faves comp­ta­des: durant l'estiu el pro­jecte esta­ria en infor­mació pública prèvia a la seva apro­vació defi­ni­tiva, amb la idea de posar-lo a lici­tació a la tar­dor, adju­di­car-lo abans de final d'any i començar les obres, amb un ter­mini d'exe­cució entre 18 i 22 mesos, durant el pri­mer tri­mes­tre del 2010.

Ho des­a­con­se­llen a l'ACA

A l'hora de la veri­tat, però, quan al novem­bre es van apro­var els pres­su­pos­tos del govern per a enguany, l'obra només hi figu­rava amb una par­tida tes­ti­mo­nial de 33.853 euros, que no era cap bon auguri. Un dic­ta­men d'un òrgan asses­sor de l'ACA, el Con­sell per a l'Ús Sos­te­ni­ble de l'Aigua (CUSA), ja posava molt en dubte a l'octu­bre que les dues noves des­sa­li­nit­za­do­res fos­sin «la millor solució» a la falta de garan­tia de sub­mi­nis­tra­ment a l'àrea de Bar­ce­lona, ja que recor­dava el seu alt cost i des­pesa energètica, quan la del Prat estava –i està– fun­ci­o­nant a tot just un 10-20% de la seva capa­ci­tat màxima. Al desem­bre, mal­grat tot, l'ACA incloïa les dues ins­tal·laci­ons en el seu pla hidrològic –fins lla­vors no hi eren–, i tot feia pre­veure que es des­en­ca­lla­rien els pro­jec­tes, que de fet també apa­rei­xen en el pla de gestió del dis­tricte de conca flu­vial de Cata­lu­nya –que agrupa tota la pla­ni­fi­cació sobre política hidràulica exis­tent al país, en adap­tació a la direc­tiva euro­pea–, en expo­sició pública des de fa unes set­ma­nes.

Eco­no­mia no té diners

Ja som al maig, però, i el més calent és a l'aigüera. «Ens costa més del que ens pensàvem, perquè els anys hídrics no afa­vo­rei­xen la pri­o­ri­tat de les inver­si­ons en matèria d'aigua», reco­nei­xia ahir el pre­si­dent del Con­sorci d'Aigües de Tar­ra­gona (CAT), Daniel Pi, que expli­cava: «El pro­jecte ja ha pas­sat tots els fil­tres, inclòs el de Medi Ambi­ent, però ara hi ha pocs diners, i hi ha qui té altres pri­o­ri­tats», en al·lusió al Depar­ta­ment d'Eco­no­mia.

Cons­trucció pri­vada

Pi, en tot cas, encara con­fia que es pugui lici­tar el pro­jecte –que pujarà a vora 100 mili­ons d'euros–, abans d'aca­bar la legis­la­tura. En aquest sen­tit, el govern està estu­di­ant la pos­si­bi­li­tat d'encar­re­gar l'obra a una empresa pri­vada i que, quan la tin­gui enlles­tida, es plan­te­gin dos esce­na­ris: que l'ACA li adqui­reixi a preu de cost –si lla­vors ja té prou dis­po­ni­bi­li­tats finan­ce­res–, o bé que, si no, la com­pa­nyia reper­cu­teixi el cost en la fac­tura de l'aigua que paga als con­sor­cis públics per poder explo­tar el ser­vei de cara al con­su­mi­dor final pri­vat. En tot cas, el cert és que el pro­jecte està ara mateix en un calaix, i no hi ha ni diners per exe­cu­tar-lo ni, encara menys, cap altra data pre­vista per a la seva posada en marxa.

I si canvia el govern?

Al novembre, si no s'avancen, hi haurà eleccions al Parlament, i fins ara totes les enquestes vaticinen una victòria de CiU que li permetria formar govern. I els nacionalistes s'han mostrat sempre contraris a les dessalinitzadores com a base de la política d'aigua, per apostar per altres projectes com el transvasament del Roine. No és pas descabellat, doncs, augurar que, si el projecte s'ajorna gaire més, és molt plausible que no s'acabi executant mai, si bé Daniel Pi no comparteix aquesta opinió. «La dessalinitzadora del Foix –constata– està dins de la planificació hidràulica de la Generalitat, i no seguir-la, després de les eleccions, tindria un risc.» «Què passarà –es demana– si, d'aquí a dos o tres anys, hi ha un altre episodi de sequera i no s'hi pot fer front? Sempre es podrà retreure a CiU que li vam deixar la solució encarrilada i no la va voler tirar endavant.» Pi, doncs, creu que, tard o d'hora i mani que mani, es farà la dessalinitzadora, ja que «qualsevol projecte alternatiu és més car i més llarg».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.