Sense funeral

Els fami­li­ars d’Ana María Mar­tos, la veïna de Sant Feliu de Llo­bre­gat des­a­pa­re­guda el 18 de gener del 2004 i tro­bada morta dins d’un bidó a Llo­ret de Mar el 12 de juny del 2013, encara no han pogut fer el fune­ral de la dona, perquè el jut­jat 4 de Bla­nes, que ins­tru­eix la causa, no ha donat res­posta a la seva petició entrada el 30 d’abril pas­sat, és a dir ja fa mig any. “Len­ti­tud des­es­pe­rant” és l’expressió de Mercè Clara­munt, advo­cada de la família, davant la manca de res­posta del jut­jat a la seva petició en la qual dema­nava, a banda de l’entrega de les res­tes mor­tals de la víctima i de les per­ti­nen­ces per­so­nals tro­ba­des al bidó on l’havien enter­rat, que es doni un impuls pro­ces­sal a un pro­ce­di­ment que data del 2014, ja que el retard causa un “pro­fund dolor” a la família. Clara­munt reclama que en cas que la no entrega de les res­tes tin­gui una expli­cació (que encara es neces­si­tes­sin per fer més pro­ves foren­ses o fins i tot que les hagues­sin extra­viat), que els donin una res­posta. Les res­tes mor­tals de Mar­tos con­ti­nuen al dipòsit de cadàvers de l’Ins­ti­tut de Medi­cina Legal, a l’edi­fici dels jut­jats de Girona, on se li va prac­ti­car l’autòpsia i es van rea­lit­zar totes les pro­ves foren­ses.

El jut­jat tam­poc ha donat res­posta encara a la petició de Car­les Mon­gui­lod, defensa de Josep Tar­ragüell, que habi­tava a la finca on va ser tro­bada morta Mar­tos, perquè se li rela­xin les mesu­res cau­te­lars i se li per­meti pre­sen­tar-se al jut­jat només un cop al mes i no pas cada quinze dies com va fent des que el 20 de febrer del 2014 va sor­tir en lli­ber­tat després de pagar 3.000 euros de fiança. I la prin­ci­pal sos­pi­tosa de la mort de Mar­tos, la vident argen­tina Norma Bea­triz Kuike, està des­a­pa­re­guda. Kuike, detin­guda a l’Argen­tina, entre­gada, empre­so­nada i poste­ri­or­ment també alli­be­rada, va com­plir un temps les obli­ga­ci­ons de pre­sen­tar-se cada quinze dies. Per motius de salut, la seva defensa va dema­nar que la dei­xes­sin pre­sen­tar cada 15 dies, el jut­jat li ho va dene­gar i al desem­bre del 2017, havent dei­xat de com­plir les pre­sen­ta­ci­ons, el jut­jat la va donar per eva­dida i va dic­tar una ordre de recerca. De moment, no hi ha notícies de la vident, que en les seves decla­ra­ci­ons va negar que hagués cau­sat la mort de Mar­tos i va asse­gu­rar que la noia s’havia suïcidat cla­vant-se una xeringa al pit en un moment que ella i Tar­ragüell no la veien, quan tots tres van anar a la casa de Llo­ret on anys més tard la van tro­bar. Tar­ragüell també es va desen­ten­dre de la mort asse­gu­rant que ell només havia enter­rat el cos per ordre de Kuike, la vident que, amb les seves arts, exer­cia una domi­nació de la volun­tat tant d’Ana María Mar­tos com de Tar­ragüell, tots dos cli­ents seus, a qui havia enta­ba­nat perquè li entre­gues­sin diners i pro­pi­e­tats. I el pro­blema és que la ciència no pot demos­trar amb pro­ves irre­fu­ta­bles que Mar­tos fos víctima d’un acte cri­mi­nal. L’informe forense va apun­tar que, després d’anàlisis exhaus­ti­ves de les res­tes, es des­carta la mort per arma blanca, per arma de foc, trau­ma­tis­mes con­tun­dents, cre­ma­des, explosió, pre­ci­pi­tació i atro­pe­lla­ment. Però no es pot des­car­tar mort vio­lenta per asfíxia, per sub­mersió, afo­ga­ment, estran­gu­lació o obs­trucció dels ori­fi­cis res­pi­ra­to­ris, per into­xi­cació i tam­poc una mort per cau­ses natu­rals com atac de cor, acci­dent vas­cu­lar o cere­bral. I les mos­tres de pèls i de la roba que es van tro­bar en el bidó on era ficat el cos no van per­me­tre vin­cu­lar-los amb Tar­ragüell ni amb Kuike. I quan es va voler ana­lit­zar el bidó per bus­car emprem­tes o altres indi­cis, la diligència es va frus­trar ja que el bidó, que es va haver d’esbar­de­llar per treure el cos, havia estat des­truït i llençat. Sense pro­ves científiques de mort cri­mi­nal, sense tes­ti­mo­nis (el jut­jat ha pogut inter­ro­gar alguns fami­li­ars de Kuike però altres també estan en para­dor des­co­ne­gut) i amb la prin­ci­pal sos­pi­tosa eva­dida, la mort d’Ana María Mar­tos podria que­dar impune.

La des­a­pa­rició d’Ana María Mar­tos, que feia poc que s’havia sepa­rat, va ser denun­ci­ada pels seus pares el febrer del 2004 i el maig del mateix any el jut­jat va tan­car la causa sense haver fet gai­rebé cap diligència. De manera que lla­vors no es va des­co­brir poli­ci­al­ment ni judi­ci­al­ment que la noia havia venut el seu pis a una pare­lla, que va cobrar les arres, i després es va fer enrere i el pis el va entre­gar a uns altres com­pra­dors i els pri­mers la van denun­ciar per estafa. I que havia dema­nat diners al seu exma­rit i a la seva família. Un com­por­ta­ment que no lli­gava amb el seu tarannà i que estava rela­ci­o­nat amb la seva relació amb Diego Ismael Feli­poff, fill de Kuike, que va seduir Mar­tos per poder dis­po­sar dels seus diners.

La des­a­pa­rició d’Ana María Mar­tos, difosa durant 9 anys als car­tells d’Inter-sos, enti­tat que aplega fami­li­ars de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, es va resol­dre després que entre els dies 8 i 13 de febrer i el 10 de març del 2013 una diri­gent d’Inter-Sos va rebre unes tru­ca­des anònimes. Una veu d’home pri­mer li va dir que a Ana María Mar­tos l’havien esta­fat, robat i matat. En les altres tru­ca­des, el comu­ni­cant va reve­lar la par­ti­ci­pació de Norma Bea­triz Kuike (una gitana que tirava les car­tes del tarot i deia la bona­ven­tura, espe­ci­a­lista a enta­ba­nar incauts perquè li dones­sin diners per atu­rar-los desgràcies) i de Josep Maria Tar­ragüell, un veí de Llo­ret de Mar que, va dir, havia enter­rat la noia. En la dar­rera tru­cada l’anònim va dir que calia afa­nyar-se perquè Kuike tenia un bit­llet per l’endemà, 11 de març, per volar cap a l’Argen­tina, viatge que real­ment va aca­bar fent. Les tru­ca­des s’havien fet dues des d’uns locu­to­ris pro­pers a la casa dels Feli­poff a Bue­nos Aires i una altra des d’un mòbil de titu­la­ri­tat de la mateixa Kuike i la poli­cia va arri­bar a la con­clusió que l’autor de les tru­ca­des havia de ser Néstor Roberto Feli­poff, l’exma­rit de Kuike, a qui no li interes­sava que la dona tornés a l’Argen­tina per des­a­vi­nen­ces en el repar­ti­ment d’unes pro­pi­e­tats. Néstor Roberto Feli­poff, però, en la decla­ració que va fer via comissió rogatòria des de Bue­nos Aires al febrer del 2017, va negar que ell fos autor de les tru­ca­des i va asse­gu­rar que ell mai va conèixer Ana María Mar­tos i que es va assa­ben­tar de la seva mort i que el seu fill havia tin­gut relació amb ella quan la poli­cia va dete­nir el fill, Diego Ismael Feli­poff, i la seva exdona Norma Bea­triz Kuike. L’Argen­tina mai va dene­gar l’extra­dició de Diego Ismael Feli­poff perquè a ell només se’l recla­mava per estafa. El jut­jat intenta reco­llir la seva decla­ració com a tes­ti­moni però no el troba.