Dones invisibles

Els camins per cons­truir una nova llar en un país estrany molt sovint com­por­ten una parada gai­rebé impres­cin­di­ble: la inserció labo­ral. La ruta, però, no és fàcil per a tot­hom, i menys si es tracta d'una dona immi­grant. L'Ajun­ta­ment de Vila-seca i l'Orga­nisme Autònom de Desen­vo­lu­pa­ment Local (OADL) de la Dipu­tació de Tar­ra­gona han con­vi­dat durant aquesta set­mana diver­ses ins­ti­tu­ci­ons locals i supra­mu­ni­ci­pals, a banda d'empre­ses i espe­ci­a­lis­tes en immi­gració, per tal de refle­xi­o­nar sobre les polítiques de gestió d'aquesta doble dis­cri­mi­nació. Una de les ponents ha estat la regi­dora d'Acció Social de Tor­tosa, Anna Algueró, muni­cipi on la població d'ori­gen estran­ger supera ja el 20% dels empa­dro­nats, i que res­sal­tava el pro­blema de mol­tes dones immi­gra­des al muni­cipi: «La mei­tat de les dones d'ori­gen mar­roquí que viuen a Tor­tosa són invi­si­bles per a nosal­tres: mai no sur­ten de casa i mai no les hem vist», comen­tava. Poder arri­bar a aquest sec­tor i aju­dar-lo a par­ti­ci­par real­ment de la vida del seu muni­cipi és el gran repte per a les polítiques d'inte­gració. «El pro­blema no és el vel: és la seva acti­tud i la de les seves pare­lles», deia Algueró dime­cres pas­sat.

Per poder sal­tar aques­tes bar­re­res, hi ha admi­nis­tra­ci­ons que estan plan­te­jant dife­rents pro­jec­tes. Des de la Dipu­tació, per exem­ple, la xarxa d'agents d'igual­tat també inci­deix en aquests aspec­tes amb pro­gra­mes com Ben­vin­gu­des, ben tro­ba­des. «Donem a conèixer casos de dones amb capa­ci­tat per inte­grar-se i que poden con­ver­tir-se en refe­rent de les nou­vin­gu­des», expli­cava la coor­di­na­dora de la xarxa, San­dra Suárez. Al Con­sell Comar­cal del Tar­ra­gonès, enguany han posat en marxa un nou pro­grama ano­me­nat Nos-Altres en què es vol anar més enllà del sim­ple pla d'aco­llida. «Ens vam ado­nar que mol­tes dones, després de pas­sar per aquest pla, es tan­ca­ven a casa i no s'inte­gra­ven a la vida social del muni­cipi», rela­tava Sió San­taulària, tècnica en Polítiques Migratòries de l'ens supra­mu­ni­ci­pal. El pro­jecte, que s'ha desen­vo­lu­pat a Crei­xell i la Pobla de Mon­tornès, con­sis­teix en una sèrie de ses­si­ons amb grups de dones immi­gra­des on se'ls anima a dis­se­nyar el seu iti­ne­rari per­so­nal d'inte­gració, a més de fer que cone­guin millor altres per­so­nes en la seva situ­ació i les del seu entorn social. De les 27 dones mar­ro­qui­nes que van par­ti­ci­par en el pro­jecte, 19 van rebut­jar optar per la via de la inserció labo­ral.

Aquesta situ­ació, però, s'està començant a cap­gi­rar, forçada, en part, per la crisi econòmica. Mol­tes d'aques­tes dones que per raons per­so­nals o cul­tu­rals rebut­ja­ven la pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar fora de casa ara s'hi veuen abo­ca­des per la situ­ació de deso­cu­pació per­llon­gat dels seus marits. El pro­blema, però, és que no tenen ni la for­mació ni el conei­xe­ment de les eines necessàries per bus­car amb èxit una feina, i s'han hagut d'impul­sar els meca­nis­mes per aju­dar-los a fer aquest camí. A Reus, el cen­tre Mas Caran­dell ja fa anys que ho plan­teja a través del pro­grama Apor­tes, des­ti­nat a tot tipus de dones. Per la seva banda, al Con­sell Comar­cal del Montsià, l'agent local d'igual­tat de la Dipu­tació hi ha desen­vo­lu­pat el pro­jecte +Valor, que per­met for­mar en àmbits com els ris­cos labo­rals o la reso­lució de con­flic­tes les dones que bus­quen feina com a per­so­nal de la llar. «Hem detec­tat que entre les dones d'ori­gen estran­ger les con­di­ci­ons de tre­ball són molt més precàries», expli­cava l'agent, Montse Gestí. A Tor­tosa, a aque­lles dones que acce­dei­xin a l'espai obert d'apre­nen­tatge, també se'ls per­met por­tar els fills al lloc on s'impar­tei­xen els cur­sos per tal de faci­li­tar la con­ci­li­ació amb les seves obli­ga­ci­ons fami­li­ars.

De camins, però, segu­ra­ment en que­den molts més per obrir. Si més no, la immi­gració i les dones són les grans opor­tu­ni­tats del futur de l'ocu­pació.