Societat

Contra la precarietat

Les desigualtats en el món laboral no s’aturen tot i la creixent pressió popular

Avui diumenge treballen moltes de les dones que tenen les feines més desprestigiades, les més mal pagades i les que concentren més abusos

Les pro­fes­si­ons femi­nit­za­des són les més des­pres­ti­gi­a­des, les més mal paga­des i les que regis­tren més abu­sos; el 53% de les dones tenen ocu­pa­ci­ons precàries durant tota la seva vida, i la majo­ria de con­trac­tes par­ci­als i tem­po­rals (molts cops no vol­guts) són per a les tre­ba­lla­do­res, així com les excedències per cura de fills i altres per­so­nes depen­dents, de manera que les seves pen­si­ons de jubi­lació són molt més bai­xes (830 euros ver­sus 1.387). Tot i estar més for­ma­des, molt poques dones arri­ben als llocs de presa de deci­si­ons i, al ritme que anem, cal­drien 40 anys per posar fi a la diferència entre els sous d’ells i els d’elles, ja que la bretxa sala­rial se situa encara avui, en ple segle XXI, en el 23,4%. Tot i que només un 8% ho denun­cien, més de 20.300 dones són vícti­mes cada any d’asset­ja­ment sexual i per raó de sexe a la feina. Són només alguns exem­ples dels incomp­ta­bles greu­ges labo­rals de què són objecte les dones a casa nos­tra, que cau­sen o poten­cien altres xacres cro­ni­fi­ca­des –o s’hi afe­gei­xen– com ara la pre­ca­ri­e­tat habi­ta­ci­o­nal –el 40% dels des­no­na­ments a Bar­ce­lona afec­ten dones grans o amb fills a càrrec– i el risc de caure en la pobresa, que en les dones és del 24,1%, gai­rebé sis punts més que en el cas dels homes.

Jun­tes i diver­ses per una vida digna. Auto­or­ga­nit­zació i revol­tes femi­nis­tes con­tra la pre­ca­ri­e­tat i les fron­te­res és el lema del 8-M d’aquest any, con­sen­suat pel movi­ment femi­nista català. El mani­fest que avui es lle­girà després de la gran mani­fes­tació que recor­rerà Bar­ce­lona denun­cia que, lluny d’acon­se­guir millors con­di­ci­ons, les dones viuen una “crei­xent pre­ca­ri­e­tat labo­ral” que es mani­festa no només en “la dis­cri­mi­nació sala­rial, les jor­na­des par­ci­als no desit­ja­des i l’atur”, sinó també en els obs­ta­cles amb què topen les que no tenen “l’aspecte o la imatge nor­ma­tiva”. És per això que l’escrit exi­geix que es posi fi a totes aques­tes desi­gual­tats, que “les jor­na­des labo­rals s’adap­tin a les neces­si­tats dels cicles vitals” de les dones i que es lluiti “per la igual­tat de con­di­ci­ons en l’accés al mer­cat labo­ral per a les trans, espe­ci­al­ment per a les migra­des”. “L’atur, que afecta dura­ment les dones amb diver­si­tat fun­ci­o­nal, diver­si­tat intel·lec­tual i/o sen­so­rial”, és un altre motiu de pre­o­cu­pació.

Les més invi­si­bles

El mani­fest també reclama que es posi fi a “l’extrema pre­ca­ri­e­tat labo­ral de les tre­ba­lla­do­res del sec­tor domèstic i de les cures”. De fet, aquest any hi ha hagut un intens debat, ja que avui, 8-M, és diu­menge, i hi havia qui pen­sava que con­vo­car vaga labo­ral un dia fes­tiu no tenia sen­tit. El movi­ment femi­nista i també els sin­di­cats que han deci­dit donar cober­tura legal a la vaga –CGT, COS, IAC i Inter­sin­di­cal-CSC– tenien clar, però, que era neces­sari. Com recorda Montse Sánchez, secretària de gènere de la CGT de Cata­lu­nya, “jus­ta­ment els sec­tors més pre­ca­ris i invi­si­bi­lit­zats són els que tre­ba­llen el cap de set­mana”, com ara cui­da­do­res de gent gran, cam­bre­res de pisos i dones que es dedi­quen al sec­tor de la res­tau­ració. “El mer­cat labo­ral és molt pre­cari per a tots, però per a les dones molt més, sobre­tot per a les migra­des, mol­tes de les quals tre­ba­llen en sec­tors molt femi­nit­zats en què les con­di­ci­ons labo­rals vore­gen l’escla­vi­tud”, alerta.

El mani­fest del 8-M també denun­cia “la dis­cri­mi­nació labo­ral vers les dones que tenen fills de poca edat”, ja que mol­tes dones són aco­mi­a­da­des quan són mares, veuen fre­nat el seu ascens pro­fes­si­o­nal o han de fer mil equi­li­bris per com­pa­gi­nar la feina i la vida, cosa que afecta la seva salut física i men­tal. “La mater­ni­tat és un obs­ta­cle, però n’hi ha molts altres, com ara el fet que nosal­tres dedi­quem molt més temps a les cures i a l’orga­nit­zació de la llar, cosa que con­di­ci­ona com ens veu el mer­cat labo­ral”, asse­nyala Sara Moreno, pro­fes­sora del Depar­ta­ment de Soci­o­lo­gia de la UAB.

Com recorda Moreno, un dels grans tri­omfs del movi­ment femi­nista és haver acon­se­guit que el debat sobre la importància del tre­ball domèstic i de cures s’hagi introduït en l’agenda pública. La gran revo­lució en el mer­cat labo­ral no només és, doncs, posar fi a les desi­gual­tats de gènere i la violència a la feina, sinó enten­dre, com rei­vin­dica l’acti­vista Sil­via Fede­rici, que el capi­ta­lisme s’ha pogut fer fort perquè s’ha apro­piat del tre­ball de cures que de manera gratuïta han fet al llarg de la història mili­ons de dones.

LES FRASES

Les condicions de moltes migrades que tenen feines molt feminitzades voregen l’esclavitud
Montse Sánchez
secretària de gènere de la CGT
S’ha aconseguit posar en l’agenda el debat sobre la importància del treball de cures
Sara Moreno
sociòloga


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia