Societat

L'escola rural, pendent de la sisena hora

El reajustament de les plantilles de la «joia de la corona» del sistema educatiu no agrada als sindicats

Fa tot just quinze anys, les esco­les peti­tes sem­bla­ven con­dem­na­des a la des­a­pa­rició. D'una dècada ençà, en canvi, no només s'ha asse­gu­rat la seva super­vivència sinó que algu­nes han dei­xat la zona esco­lar rural (ZER) perquè eren massa grans. En algun cas, la repo­blació de les zones rurals, i en altres, la pro­xi­mi­tat de la ciu­tat, expli­ca­rien aquest procés.

Ara, però, el pres­tigi de les esco­les rurals es veu com­promès pels can­vis anun­ci­ats pel govern, segons l'opinió d'alguns sec­tors. Al cen­tre de la con­trovèrsia hi ha la implan­tació de la sisena hora.

Apro­xi­ma­da­ment una quarta part de les esco­les rurals ja la fan i, tal com pre­veu la Gene­ra­li­tat, el curs que ve s'haurà de fer a totes. Excep­ci­o­nal­ment, la ZER Els Vol­cans, for­mada pels CEIP de Cas­tell­fo­llit de la Roca, Mie­res, Riu­daura i Santa Pau, n'ajor­narà la implan­tació fins al curs 2011-2012, perquè, segons fonts d'aquests cen­tres, s'han de resol­dre qüesti­ons orga­nit­za­ti­ves.

Sense més mes­tres

CCOO aler­tava ara fa unes set­ma­nes que la cul­mi­nació del des­ple­ga­ment de la sisena hora no s'acom­pa­nyarà d'un aug­ment de plan­ti­lles, ja que el nom­bre total d'ense­nyants pre­vist per al curs vinent és igual o infe­rior al del curs actual. Així mateix, es quei­xa­ven que l'aug­ment de plan­ti­lla que expe­ri­men­ta­ran algu­nes esco­les es farà a costa de reta­llar el cos de mes­tres iti­ne­rants, que són els que impar­tei­xen matèries espe­ci­a­lit­za­des com ara anglès i edu­cació espe­cial. «La majo­ria de ZER per­den, com a mínim, un mes­tre iti­ne­rant», asse­gu­ren mem­bres del sin­di­cat.

«Punt d'inflexió induït»

USTEC no només és del mateix parer, sinó que, a més, en la decisió d'Edu­cació aquest sin­di­cat hi veu la volun­tat de fre­nar l'expansió que l'escola rural ha tin­gut els últims anys. «És un punt d'inflexió induït per tren­car l'evo­lució d'aques­tes esco­les». sosté Xavi Díez. «Resulta més barat tenir la gent con­cen­trada en esco­les grans», con­si­dera aquest repre­sen­tant del sin­di­cat. «S'havia con­ver­tit en una escola fin­lan­desa a la cata­lana i ara hi pas­sen la moto­serra», hi afe­geix. Al marge d'aquest aspecte, el por­ta­veu d'USTEC con­si­dera «escan­dalós» que, en plena crisi, es vul­gui implan­tar una «dis­cu­ti­ble» sisena hora que, segons els seus càlculs, costa a la Gene­ra­li­tat 103 mili­ons d'euros anu­als.

«Canvi de model»

El prin­ci­pal grup de l'opo­sició al Par­la­ment també cri­tica dura­ment la con­versió de mes­tres iti­ne­rants. La dipu­tada banyo­lina de CiU Irene Rigau (excon­se­llera d'Edu­cació) diu que s'està davant un canvi que «pot esber­lar el model en nom de l'opti­mit­zació de recur­sos i pot repre­sen­tar, amb el temps, una minva de la qua­li­tat».

«La qua­li­tat, garan­tida»

El govern asse­gura, però, que els can­vis pre­vis­tos no afec­ta­ran el nivell de qua­li­tat que s'atri­bu­eix a l'escola rural. «És la joia de la corona del sis­tema edu­ca­tiu i ho con­ti­nuarà sent», afirma de manera con­tun­dent Andreu Otero, direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als d'Edu­cació a Girona. El govern sosté que cap escola rural es que­darà sense alguna de les espe­ci­a­li­tats que s'hi impar­tei­xen.

Petites, públiques i de poble

Les escoles rurals són les escoles de les tres pes: petites, públiques i de poble. Eren la norma a la Catalunya anterior als anys setanta. Però el despoblament dels nuclis més modestos va fer que el model entrés en crisi i, en molts casos, que l'escola es tanqués. Un cop la Generalitat va haver assumit les competències d'educació, es va decidir agrupar les escoles rurals que havien sobreviscut, per tal de compartir recursos i, per tant, de fer-les més viables des del punt de vista econòmic. Va ser així que, l'estiu del 1988, el govern va crear les zones escolars rurals (ZER). Cadascun dels centres té una mínima plantilla fixa de mestres, que es completa amb professorat especialitzat (en educació especial, música, anglès i gimnàstica), compartit amb altres escoles de la ZER. Amb aquest sistema, les escoles de poble i de ciutat quedaven igualades pel que fa a recursos. Com que tenen un nombre d'alumnes per mestre més reduït, en aquestes escoles es pot fer un seguiment de l'alumne més personalitzat que no el que s'ofereix en un centre gran. Es defineix encertadament com a «educació d'artesania».

Lliurona, qüestió de resistència

R. ESTÉBAN

El cas més extrem d'escola rural a les comarques de Girona és probablement el de Lliurona, al cor de l'Alta Garrotxa. El CEIP d'aquest veïnat, mal comunicat i poc poblat, de l'antic municipi de Bassegoda (actualment pertany a Albanyà) es va fundar ara fa 19 anys. Com que l'Ajuntament d'Albanyà no reconeix el centre –voldria que la mainada de Lliurona baixés a estudiar al poble per així recuperar l'activitat de l'escola que hi havia hagut–, van haver de ser les mateixes famílies les que construïssin unes instal·lacions que van resultar força precàries. Avui, l'edifici continua sent un simple barracó, on una dotzena d'alumnes d'infantil i de primària assisteixen plegats a les classes que imparteixen dues mestres, Maria López, Maru, i Pilar Ricart. Aquest centre és el paradigma de l'educació personalitzada i la integració d'una escola en l'entorn, perquè bona part de les activitats –basades sovint en l'experimentació– es fan en un pati sense tanques, format per prats i boscos.

Com passa en la majoria d'escoles rurals, aquí també està creixent el nombre d'alumnes i, per al curs vinent, ja en tenen 16 de preinscrits. Això farà que, molt probablement, el Departament d'Educació hi destini una tercera mestra. Aquí, aquesta incorporació no es farà a costa de les mestres itinerants, perquè no n'hi puja cap, ja que Lliurona no pertany a cap ZER.

Fins ara no han aplicat la sisena hora. Fan jornada intensiva, entre altres raons, perquè les mestres disposin de més temps per anar i tornar de casa. Totes dues vénen de lluny: la Maru viu a Sant Privat d'en Bas i la Pilar, a Vallfogona del Ripollès. Tenen una hora i quart de viatge i, sobretot a l'hivern, els és indispensable un tot terreny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.