La temporada castellera del 2020, en quarantena total

Veu­rem cas­tells el 2020?

Per pol­sar l’estat d’ànim i ava­luar quin és l’esce­nari que es con­tem­pla des del món cas­te­ller en el con­text de la crisi del coro­na­vi­rus, la pri­mera opinió que cal escol­tar és la del direc­tor científic de la Coor­di­na­dora de Colles Cas­te­lle­res (CCCC), el doc­tor Dani Cas­ti­llo –també és metge del Girona FC–, el pri­mer mis­satge del qual, tot i no dir-ho ober­ta­ment, ho deixa entre­veure clara­ment: “És impos­si­ble de saber, en el dia d’avui, si es podran fer cas­tells enguany, però la meva opinió per­so­nal és que serà molt difícil que se’n puguin fer.” Cas­ti­llo recorda que “la mesura de pre­venció més eficaç per evi­tar els con­ta­gis és el dis­tan­ci­a­ment social, que en cas­tells és impos­si­ble de man­te­nir, perquè la pinya ha de ser com­pacta”. Així mateix, “tot sem­bla indi­car que el des­con­fi­na­ment i la tor­nada a la futura i nova nor­ma­li­tat, dife­rent de l’ante­rior a la pandèmia, cons­tarà de diver­ses fases i sabem del cert que els cas­tells serem a la penúltima o l’última fase, i això vol dir temps”.

En última instància, el màxim res­pon­sa­ble mèdic de la CCCC té molt clar que “per tor­nar a fer cas­tells s’han de com­plir els requi­sits de segu­re­tat per evi­tar que hi pugui haver brots de con­tagi a les colles”.

També des de la CCCC, però amb una òptica més glo­bal i de gestió de l’acti­vi­tat cas­te­llera, la seva direc­tora Cris­tina Sánchez con­tem­pla un esce­nari “de molta incer­tesa”: “Ens plan­te­gem diver­sos plans. D’una banda, les ganes ens poden i això ens porta a ser opti­mis­tes i pen­sar que ens podrem tro­bar, ni que sigui als locals d’assaig, abans no s’acabi la tem­po­rada. Però, òbvi­a­ment, també ens pre­pa­rem per si final­ment no podem fer cas­tells enguany.”

Més enllà del fet de no poder fer cas­tells, les prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons reco­lli­des des de la CCCC que mani­fes­ten les colles se cen­tren en les con­seqüències econòmiques i soci­als que pot pro­vo­car la inacció. “Cal tenir en compte que les colles comp­ten amb sub­ven­ci­ons fixes, d’ajun­ta­ments, patro­ci­na­dors, con­trac­ta­ci­ons, que amb la crisi actual es poden veure afec­ta­des.” Tot i que cada colla és una rea­li­tat dife­rent, Sánchez apunta que per a colles “amb unes des­pe­ses estruc­tu­rals impor­tants, tota una cam­pa­nya sense poder actuar els supo­sa­ria unes pèrdues impor­tants”.

Paral·lela­ment, “també hi ha pre­o­cu­pació per la reacció social que es pot pro­duir quan es repren­gui l’acti­vi­tat, en el sen­tit de si seran capa­ces de reu­nir al pati d’assaig les matei­xes per­so­nes que eren abans de la crisi”. A l’altre extrem “també hi ha res­pon­sa­bles de colles con­vençuts que les ganes de fer cas­tells pesa­ran més en l’ànim i els tor­na­rem a fer sense pors ni recan­ces”.

Sobre quina pot ser la data límit per poder començar la tem­po­rada o haver de decre­tar-ne la sus­pensió, la CCCC con­si­dera: “No seria un esce­nari posi­tiu per a ningú fixar-nos una data topall, sinó que pre­fe­rim espe­rar esde­ve­ni­ments tot con­fi­ant que arri­barà el dia que podrem eme­tre un comu­ni­cat posi­tiu i lla­vors sí que serà el moment”, con­clou la seva direc­tora.

El Con­curs i Sant Fèlix

La cita cas­te­llera de més impacte mediàtic (l’edició del 2018 va asso­lir unes quo­tes d’audiència tele­vi­siva equi­va­lents a les d’un gran espec­ta­cle espor­tiu) és el Con­curs de Cas­tells de Tar­ra­gona, pro­gra­mat per als dies 3 i 4 d’octu­bre a la Tar­raco Arena. El seu direc­tor, Xavier González, es mos­tra extre­ma­ment cau­telós: “Nosal­tres tre­ba­llem per cele­brar el Con­curs però cons­ci­ents que pot no cele­brar-se.”

De moment, tot i no plan­te­jar-se un canvi de data, endar­re­rint la con­vo­catòria per faci­li­tar que les colles, en cas que la tem­po­rada s’iniciés a finals d’agost o al setem­bre, arri­bes­sin al Con­curs amb el rodatge sufi­ci­ent, pun­tu­a­litza: “Som una orga­nit­zació fle­xi­ble i si l’única opció per fer-lo fos endar­re­rint la data, ho con­si­de­raríem.”

Amb un pres­su­post que (arro­do­nint xifres) és d’uns 400.000 euros, González rela­ti­vitza l’impacte econòmic que supo­sa­ria la can­cel·lació de la cita tar­ra­go­nina: “Amb els dos prin­ci­pals patro­ci­na­dors tenim con­trac­tes sig­nats per a futu­res edi­ci­ons i, per tant, econòmica­ment el Con­curs dis­posa de recur­sos sufi­ci­ents i ben resolts.”

A Tar­ra­gona tam­poc no s’han fixat cap data límit per decre­tar la sus­pensió de la cita: “Tenim temps encara de sobres per plan­te­jar una decisió dràstica, ente­nent, però, que si les auto­ri­tats sanitàries esta­blei­xen que fins al mes d’octu­bre no es podran fer acti­vi­tats mul­ti­tu­dinàries, és obvi que el Con­curs no es podrà fer.”

Un mes abans del mun­dial cas­te­ller, el 30 d’agost, a Vila­franca del Penedès s’hi ha de cele­brar l’emblemàtica actu­ació de Sant Fèlix. El seu “cap de plaça” (una mena de comis­sari de la diada), Jordi Ber­tran, espe­rant “que l’auto­ri­tat com­pe­tent deci­deixi com es durà a terme el des­con­fi­na­ment per tenir-ho tot més clar”, pren com a referència “el Tour de França, un model exem­plar a nivell orga­nit­za­tiu i que s’ha deci­dit que començarà, pre­ci­sa­ment, el 29 d’agost, és a dir un dia abans que Sant Fèlix, la qual cosa ens situa en el llin­dar de poder tenir cas­tells a Vila­franca”. S’imposa la cau­tela.

Men­tres­tant, els 10.000 cas­te­llers cen­sats es man­te­nen a l’expec­ta­tiva i cons­ci­ents que les pos­si­bi­li­tats de poder treure la camisa cas­te­llera de l’armari en aquesta cam­pa­nya cotit­zen com el preu del petroli. En qual­se­vol cas i ara per ara, qual­se­vol opinió categòrica, amb més o menys fona­ment, és espe­cu­la­tiva.