Lloret de Mar

Els turis­tes arri­ben a Llo­ret amb auto­car. L'estació –on dime­cres pas­sat un avi va morir atro­pe­llat per un auto­car que recu­lava– va reno­var-se fa poc, i ara hi ha una pan­ta­lla llu­mi­nosa de lle­tres ver­me­lles en què les des­ti­na­ci­ons pre­vi­si­bles, Bar­ce­lona, Girona o Tossa, con­vi­uen amb des­ti­na­ci­ons com Water World o Go Karts.

Sor­tint de l'estació et tro­bes a l'avin­guda de la riera, amb pal­me­res a cada cos­tat, i el pri­mer que veus és l'entrada de la dis­co­teca Tròpics, amb l'escul­tura de l'Estàtua de la Lli­ber­tat, aquesta lli­ber­tat que ofe­reix Llo­ret i que és fruit de la idea esplèndida d'un punt de tro­bada inter­na­ci­o­nal pels que volen diver­tir-se i cele­brar la vida. L'avin­guda, que desem­boca en una platja d'aigua neta i llu­mi­nosa, és un espec­ta­cle mera­vellós d'hedo­nisme: nois i noies espec­ta­cu­lars, de dies en banya­dor i de nits mudats, dis­co­te­ques, cases de joc, bars i res­tau­rants barats (pae­lla + san­gria, 9,95), piz­ze­ries, ham­bur­gue­se­ries, cre­pe­ries, boti­gues de biju­te­ria, tatu­at­ges i pírcings, d'entre­pans, d'alco­hol, de records. Have it your way, anun­cia Bur­ger King; Happy day, es diu una casa de joc; Love Moby's disco, posa a din­tre un cor rosat. Amor i vacan­ces a preus popu­lars, feli­ci­tat rega­lada.

Per l'avin­guda, noies molt atrac­ti­ves, som­ri­ents i real­ment simpàtiques t'ofe­rei­xen entra­des de dis­co­teca rebai­xa­des. Per l'asfalt pas­sen cot­xes amb la fines­tra avall i la música a tot volum. Si excep­tuem els qua­tre avis de l'Inserso que ara, amb l'estiu, s'ani­ran reti­rant, la mit­jana d'edat no deu superar els vint anys. Això es veu clar a la platja, on els joves es pas­sen el dia esti­rats en colles, tor­rant-se i remu­llant-se, dor­mint i cri­dant d'ale­gria. El Vora­mar Beach Bar deu rega­lar bar­rets, perquè molts d'ells en por­ten, amb una franja estreta amb el nom del bar. Hi ha turis­tes que se'ls deco­ren amb flors de plàstic de colors vis­to­sos. També n'hi ha que duen colla­rets de flors a l'estil de Hawai, sobre el pit nu. El bar­ret mexicà ha anat molt de baixa.

Al pas­seig de davant de mar, una grua s'endú un cotxe francès mal apar­cat. L'ope­ració no dura ni un minut i així i tot hi ha temps perquè s'hi atu­rin deu per­so­nes a mirar, i un noi tiri fotos. Els hotels d'aquest pas­seig a davant de la platja, amb pal­me­res i ter­ras­ses, tenen noms com Vis­ta­mar, Mar­sol o Mira­mar. A l'habi­tació 110 d'aquest hotel, fa un mes, una dona va ofe­gar dos fills seus men­tre dor­mien, un nen d'11 mesos i una nena de 5 anys, la nena es va des­per­tar amb la bossa al cap i va llui­tar amb la mare, per res; ara els cos­sos es con­ser­ven con­ge­lats a l'Ins­ti­tut de Medi­cina Legal de Girona; abans dels fets, la mare va enviar una carta al seu país, Gran Bre­ta­nya, dient que havia vol­gut donar als seus fills les «millors vacan­ces» abans de morir; per demos­trar-ho, al mateix sobre hi va posar unes fotos dels dos nens i d'ella mateixa rient feliços a la platja, al parc i en aquest mateix pas­seig, com un parèntesi a l'infern que devien viure, i va afe­gir-hi unes postals de Llo­ret: com puc escriure'n jo res, com pot dir-se'n res, d'una tragèdia així?

Al pas­seig hi ha l'ajun­ta­ment i una botiga del Barça, i pels car­rers de dar­rere s'arriba a l'església gòtica, reves­tida de ceràmica moder­nista de colors bri­llants. La música de les boti­gues és ale­gre i fàcil. Hi ha un negoci de lla­mi­na­du­res que es diu Sweet Llo­ret, hi venen gomi­no­les i tor­rons, i al cos­tat hi ha una gela­te­ria ita­li­ana que per 1,7 euros tens un cucu­rutxo deliciós de maduixa i estrac­ci­a­te­lla.