“La urgència i la pressió política i social són males companyies”

S’estan acce­le­rant els pro­ces­sos i en poques set­ma­nes hem tin­gut ja resul­tats pro­me­te­dors. Els estu­dis d’eficàcia i segu­re­tat s’adap­ten a la rapi­desa de la infecció i hauríem de començar a tenir les pro­ves ini­ci­als en uns mesos. Una altra cosa serà iden­ti­fi­car les millors opci­ons i orga­nit­zar la pro­ducció a escala inter­na­ci­o­nal.

Hi ha mol­tes pro­pos­tes de vacu­nes i cada una té unes carac­terísti­ques lleu­ge­ra­ment dife­rents. A part de tro­bar la vacuna o vacu­nes, caldrà resol­dre altres qüesti­ons com és la dosi ade­quada, el nom­bre de dosis, la repe­tició si fos el cas, la con­sistència i robus­tesa de la res­posta immu­nitària per grups d’edat i de gènere, les indi­ca­ci­ons pri­o­ritàries, els efec­tes secun­da­ris i les pos­si­bles con­train­di­ca­ci­ons en grups de risc. També la pro­ducció i el cost, les con­di­ci­ons de dis­tri­bució, el suport a la vigilància epi­de­miològica... Una tasca bas­tant com­plexa... Mul­ti­pli­cant estu­dis i publi­cant resul­tats aug­men­tem la rapi­desa per deci­dir què fun­ci­ona i què no i com fer-ho ser­vir.

Tec­nològica­ment estem molt avançats. La fitxa genètica del virus es va conèixer imme­di­a­ta­ment després dels pri­mers casos a la Xina. Les vacu­nes es poden ela­bo­rar amb sis­te­mes dife­rents i acon­se­guir-les amb cos­tos molt dife­rents. El preu final és vari­a­ble i la mateixa vacuna es com­pra a preus molt dife­rents als països rics d’Europa en règim pri­vat, en règim públic, o en països del Ter­cer Món. Els cos­tos d’una cam­pa­nya mun­dial de vacu­nació són con­si­de­ra­bles, però els cos­tos de no tenir una vacuna per un virus com el de la Covid són devas­ta­dors. Saber qui ha de finançar el procés de recerca i de llançament és un tema polític.

Sí, les vacu­nes abans de tenir llicència d’uti­lit­zació han de pas­sar una sèrie molt estricta de con­trols de segu­re­tat en ani­mals i humans. Després de lli­cen­ciar-se i adop­tar-se en pro­gra­mes públics cal man­te­nir uns sis­te­mes de vigilància per detec­tar pos­si­bles efec­tes secun­da­ris molt poc freqüents. Caldrà man­te­nir una vigilància estricta i científica­ment con­tro­lada durant anys per con­fir­mar l’absència d’efec­tes adver­sos a llarg ter­mini. Tre­ba­llant, la urgència i la pressió política i social són males com­pa­nyies.

Si acon­seguíssim reduir la gra­ve­tat i la mor­ta­li­tat asso­ci­ada de la Covid-19, això seria un gran avenç.

Pro­ba­ble­ment sigui així. Ara recu­pe­rem algu­nes de les inves­ti­ga­ci­ons ini­ci­a­des quan la SARS va aparèixer, per la simi­li­tud genètica dels virus i per acce­le­rar la vacuna de la Covid-19. Cal ser cons­ci­ents que hi ha famílies sen­ce­res de virus d’ani­mals en equi­li­bri dinàmic amb trans­missió a pobla­ci­ons huma­nes i la inducció de muta­ci­ons adap­ta­ti­ves. Mol­tes d’aques­tes infec­ci­ons tenen poca tra­ducció en la pato­lo­gia humana i els tre­balls de recerca que es fan en aquests temes són limi­tats. S’ha de triar el tema i la recerca es foca­litza necessària­ment en les ame­na­ces imme­di­a­tes i poten­ci­al­ment més com­pli­ca­des.

Vivim temps de notícies fal­ses, de pre­si­dents que s’auto­me­di­quen, de vene­dors de fum que acon­se­guei­xen les seves audiències. El movi­ment anti-vacu­nes és mino­ri­tari però té al dar­rere una indústria d’inter­ven­ci­ons alter­na­ti­ves sense suport científic que el manté viu. L’OMS situa les posi­ci­ons anti­va­cu­nes com una de les deu pri­o­ri­tats sanitàries de la dècada. L’escep­ti­cisme vacu­nal con­du­eix a tenir grups pobla­ci­o­nals mal vacu­nats o sim­ple­ment no vacu­nats. Men­tre els virus con­tinuïn cir­cu­lant, aques­tes per­so­nes són vul­ne­ra­bles i tard o d’hora es pro­du­ei­xen encon­tres des­a­for­tu­nats. Al món occi­den­tal estem veient brots de nens amb xarampió i en un gra­pat de països tor­nem a tenir pòlio paralítica després d’anys de no tenir-ne cap cas. Tots els mal vacu­nats estan de nou en un perill inne­ces­sari.