“Aguanto per amor”

“Estem molt mala­ment però no d’ara, eh! Estem fatal des del mes de març perquè aquí la gent del barri només ve els dis­sab­tes i nosal­tres per bé o per mal vivíem dels turis­tes i no n’hi ha ni un”, diu en Javier, el pro­pi­e­tari del Quiosc Modern de la Boque­ria, un bar que toca a les para­des del peix del mer­cat més cone­gut de Bar­ce­lona. En Javier està molt amoïnat amb les noves mesu­res que ha pres el govern per fre­nar els con­ta­gis del coro­na­vi­rus i asse­gura: “Aquests 15 dies que ens faran tan­car seran un pas més cap al des­as­tre.” “I saps per què aguanto? Aguanto per amor!, perquè aquest bar el van obrir els meus pares el 1978 i abans que ells els meus avis hi tenien una parada de fruita. Per això aguanto!”, diu. I asse­gura: “El bar és tota la meva vida.”

En Javier explica que abans de la crisi, al seu esta­bli­ment, hi des­pat­xa­ven ell i set cam­brers més i que ara s’hi han que­dat ell i dues noies. “I, a més, d’aju­des ni una!”, es lamenta. Indica que, quan es va aixe­car l’estat d’alarma i els van dei­xar obrir, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona li va per­me­tre, com a tants altres esta­bli­ments de res­tau­ració, que posés unes tau­les ben bé arram­ba­des a la barra del bar (de nor­mal a din­tre la Boque­ria els bars que hi ha només poden tenir barra i tam­bo­rets). Doncs bé: “Quan em va venir el cànon per pagar em van cobrar 398 euros de més: per les tau­les!”, explica indig­nat. “Això, ja no m’ho tor­na­ran, però ja hi he par­lat i sem­bla que no m’ho tor­na­ran a cobrar. Espe­rem-ho”, diu, i manté cre­uats els dits perquè aquest “nou pal” dels 15 dies sigui “només de 15 dies”.

La rea­li­tat de la Boque­ria és que està molt lluny de ser el mer­cat bulliciós que havia estat fins no fa gaire. Avui hi ha mol­tes para­des tan­ca­des i la set­mana que ve, si fan tan­car els bars, encara n’hi haurà més. És un procés des­truc­tiu que no sem­bla que tin­gui atu­ra­dor.

Ram­bla amunt, alguns bars i esta­bli­ments emblemàtics no han pogut arri­bar ni a ara. És el cas del Viena, al cos­tat del Poli­o­rama, famós pels seus entre­pans, o, al car­rer del Pi, la xar­cu­te­ria La Pineda.

Al car­rer Canuda, el Res­tau­rant Bar El Ber­guedà tan­carà quan s’hi vegin obli­gats. No els surt a compte tenir obert només per ven­dre entre­pans als via­nants. Si hi hagués turis­tes, encara, però amb els qua­tre gats que pas­se­gen pel car­rer “no surt a compte”, mani­festa la depen­denta. La Sara, depen­denta d’una botiga del cos­tat que ven roba vin­tage. “A nosal­tres, que ens limi­tin la capa­ci­tat al 30% ens és igual perquè igual­ment no ve ningú”, indica, i diu: “Els dies que s’acu­mula més gent hi ha cinc per­so­nes. Com que el local és molt gran, no hi ha cap pro­blema.” La Sara explica que des que no hi ha turis­tes el car­rer està mort perquè la gent “està molt espan­tada”. I és veri­tat, les boti­gues estan majo­ritària­ment bui­des.

És aquí, al rovell de l’ou de la ciu­tat, on, amb la bonança turística, les grans mar­ques inter­na­ci­o­nals –Zara, Mango, Desi­gual i H&M...– van obrir boti­gues qui­lomètri­ques que ara estan bui­des. No els afec­tarà que es limiti l’afo­ra­ment. El sec­tor del comerç viu el seu pit­jor moment i, quan dime­cres el govern va anun­ciar les noves res­tric­ci­ons, va pen­sar que plo­via sobre mullat.

“Nosal­tres no ente­nem per què hem de tan­car”, diu la Vero, este­ti­cista de Seven Secrets, un esta­bli­ment d’estètica situat al mer­cat de Mont­gat on depi­len, fan mas­sat­ges i nete­ges de pell. “Nosal­tres tre­ba­llem amb mas­ca­reta i a sobre ens hi posem la pan­ta­lla. És a dir, que anem super­pro­te­gi­des i pro­te­gim les cli­en­tes”, asse­gura. Aquest cen­tre és un dels que haurà de tan­car perquè el govern ha deci­dit que els esta­bli­ments on vene­dor i cli­ent tenen con­tacte físic, com és una estètica, han de tan­car. Tots menys les per­ru­que­ries.

Els sec­tors de la res­tau­ració i el comerç estan enfa­dats i no ente­nen les noves mesu­res dic­ta­des dime­cres pel govern. “Com pot ser que a Madrid, on hi ha l’estat d’alarma, els bars, amb limi­ta­ci­ons, esti­guin oberts i aquí els facin tan­car?”, es pre­gunta Joan Car­les Cal­bet, pre­si­dent de Retail­cat i del Gremi d’Elec­tro­domèstics de Cata­lu­nya, que nova­ment reclama aju­des.