L’exrector de Sant Vicenç de Castellet nega haver falsificat un casament perquè la vídua cobrés l’herència
Vargas diu que els va casar “en secret” i no ho va notificar al registre civil “perquè l’habitual era no fer-ho”
L’exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, ha negat que falsifiqués el casament d’un matrimoni al municipi per tal que la vídua cobrés l’herència quan l’home va morir.
Vargas ha assegurat, davant el tribunal, que l’ofici es va celebrar “en secret” el juliol de 2008 a petició dels nuvis i que no ho va notificar al registre civil, tal com marca la llei. “El costum és que ho facin ells i no comprovar-ho”, ha assegurat.
L’enllaç es va inscriure el març de 2009, cinc mesos després que l’home morís. En el mateix procés també s’ha jutjat la filla de la dona, que va firmar com a testimoni i que, segons la fiscalia, va col·laborar en la inscripció fraudulenta. La dona va morir el 2018. Fiscalia demanava 8 anys de presó per a cadascun.
El judici, celebrat aquest dijous a l’Audiència de Barcelona, s’ha ajornat després de més de sis hores i resten pendents les conclusions finals, que seran el pròxim 22 de febrer.
Durant la seva declaració, l’exrector ha explicat que va oficiar l’ofici l’1 de juliol de 2008 i que el matrimoni els hi va demanar fer-ho en “secret” per evitar ser tema de conversa al poble, però “no volien seguir vivint en pecat”. La parella, ha dit Vargas, portaven anys junts. L’ofici es va realitzar només amb la filla, el gendre i el net de la dona com a convidats. Un cop acabat, ha afegit, va signar l’enllaç i va entregar al matrimoni el certificat corresponent per poder-lo inscriure al registre civil.
A preguntes de la fiscalia, ha dit que ell no va notificar l’enllaç al registre civil, tal com marca la llei, perquè “a la pràctica no era el costum, els nuvis acostumen a fer-ho”. També que va trigar a inscriure-ho al llibre de matrimonis de la parròquia. “No ho acostumava a fer al moment”, ha dit.
Per la seva part, la filla de la dona, acusada també en el procés, ha assegurat que el matrimoni es va oficiar i que ella en va ser testimoni. A preguntes de la seva defensa –s’ha negat a contestar a la fiscalia– ha explicat que no sabia per què el matrimoni no va dur el certificat de l’enllaç al registre i que ho va saber a posteriori de la mort de l’home. “La mare deia que ell era molt despistat amb els papers”, ha dit. Va ser llavors, ha dit, que van regularitzar la situació.
Segons la fiscalia, arran de la mort de l’home, la seva mare hauria heretat un patrimoni valorat en 497.800 euros entre propietats i diners.
En el judici ha declarat un dels dos únics familiars que tenia l’home, la seva neboda. La dona ha explicat que quan els va citar l’advocat, després de la mort del seu tiet, a ella, el seu germà i la dona. Els hi va dir que com que no estaven casats no li pertocava res a ells. “Es va posar nerviosa i en cap moment va dir res”, ha explicat, tot afegint que “va ser llavors que ho va començar a muntar tot”. La neboda, que ha qualificat els fets “de muntatge”, ha dit que no va ser al cap del temps que li van dir que s’havia casat en secret.
La signatura del finat que inclou l’expedient matrimonial, ha assegurat un expert en grafologia durant el judici, no coincideix amb la d’aquest. És més, ha assegurat que tot el document, a excepció de la firma de la dona i de la filla –com a testimoni– està elaborat per una mateixa persona, inclosa la firma del mossèn.
També l’agent dels Mossos encarregat de la investigació ha assegurat que l’informe dels seus perits va corroborar que la firma que apareixia a l’expedient matrimonial del finat era falsa.
En la seva petició inicial, la fiscalia imputa als acusats un delicte de falsedat en document oficial i un delicte d’estafa agreujada. Demana per a ells 8 anys de presó i a una multa de 24 mesos a raó de 20 euros diaris. A més, per l’exrector demana 6 anys d’inhabilitació per exercir qualsevol responsabilitat a l’Església catòlica.