Societat

Una terra civilitzadament salvatge

L’Albera i els Aspres ens endinsen en un paisatge ferreny, treballat, emocionant, que ens porta des de la prehistòria al present

Planes farcides de vinyes i oliveres amb què es fan el vi i l’oli dels Aspres, el millor regal per als sentits
Aquesta serra que marca la línia divisòria entre els estats espanyol i francès condensa un relat dens

Té uns 25 km de llar­gada i els cims prin­ci­pals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pas­tors (1.167 m), el puig dels Qua­tre Ter­mes (1.156 m) i el pic de Salla­fort (992 m). És el tram ori­en­tal dels Piri­neus, des del coll del Pertús fins a Port­bou, i separa les grans pla­nes de l’Alt Empordà i del Ros­selló. Si el 1986 es decla­rava paratge natu­ral d’interès naci­o­nal una porció que abraça unes 4.200 hectàrees i par­ci­al­ment els ter­mes muni­ci­pals de la Jon­quera, Rabós i Espo­lla, la rea­li­tat és que aquesta serra que marca la línia divisòria entre els estats espa­nyol i francès con­densa un relat dens que ens porta del neolític al pre­sent. Així, hi podem tro­bar des de dòlmens fins a pet­ges roma­nes, grans mones­tirs i peti­tes esglésies medi­e­vals, un cas­tell de somni o un pai­satge sal­vat­ge­ment civi­lit­zat en què regna la vinya i la vida es viu amb la cadència necessària que l’allu­nya de l’angoixa i les pres­ses. En aquesta terra de pas, con­fluència i inter­can­vis, hi ha una de les con­cen­tra­ci­ons més impor­tants de monu­ments megalítics de la conca medi­terrània, dòlmens com els de la Cabana d’Arqueta a Espo­lla, el de la Gutina o el men­hir de la Mur­tra a Sant Cli­ment Ses­ce­bes. Els interes­sats per la història romana poden pujar al coll de Panis­sars i pas­se­jar per les anti­gues vies Domi­tia i Augusta i inten­tar des­co­brir les res­tes arqueològiques dels Tro­feus de Pom­peu, sobre les quals van aixe­car del mones­tir de Santa Maria de Panis­sars. Rica en patri­moni romànic i pre­romànic, el monu­ment més nota­ble de la comarca és el mones­tir bene­dictí de Sant Quirze de Colera, però també són molt remar­ca­bles algu­nes esgle­si­o­les com Santa Fe dels Solers, a Sant Cli­ment Ses­ce­bes, o Sant Martí de Baus­sit­ges, a Espo­lla, o Sant Sil­ves­tre de Valleta, a Llançà, sense obli­dar el cas­tell de Reque­sens, situat a pocs quilòmetres de la Jon­quera, refor­mat pel comte de Pera­lada que avui, amb cita prèvia, està obert al públic i ofe­reix visi­tes guia­des. Els estanys de la Jon­quera, el cen­tre de recu­pe­ració de tor­tu­gues, els sen­ders de gran recor­re­gut que sur­ten de Port­bou pas­sant pel coll del Frare cap a Llançà o el pai­satge tren­cat, ens acom­pa­nyen per un mosaic de bos­cos de sure­res, matolls, roques ero­si­o­na­des per la tra­mun­tana, habi­tat per vaques sal­vat­ges amb les pla­nes far­ci­des de les vinyes i oli­ve­res amb què en fan el vi i l’oli dels Aspres, el millor regal per als sen­tits.

Sant Quirze gloriós

En patrimoni medieval, el monestir de Sant Quirze de Colera és la joia de la corona de la serra de l’Albera. No és complicat accedir-hi. S’ha d’anar a Rabós i, des d’allà, un camí que passa per can Manyana i continua cap al menhir del mas Roquer ens portarà primer a Santa Maria i després a Sant Quirze. Declarada bé d’interès nacional, l’abadia benedictina, que té el seu origen al segle XI, l’any 1994 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Rabós, que s’ha implicat en la restauració de l’edificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia