Societat

Societat

El ‘thriller ’de Sant Joan

Quasi cent anys després d’inaugurar la font de la plaça Clavé, persisteix el misteri sobre l’escultura que la corona

S’ha revifat amb la restauració

Poi­rot, Sher­lock Hol­mes, Miss Mar­ple, Pepe Car­valho, Phi­lip Mar­lowe, Ellery Queen... Són alguns dels inves­ti­ga­dors de crims i enig­mes mun­di­al­ment cone­guts pels escrip­tors que els han creat. Pot­ser a Sant Joan de les Aba­des­ses, en neces­si­ta­ran algun d’aquesta cate­go­ria per escla­rir un mis­teri que fa 94 anys que dura i que, durant uns quants anys, va ser molt polèmic. Es tracta de l’escul­tura eqüestre que corona la font monu­men­tal de la plaça Clavé, inau­gu­rada per la festa major de l’any 1927, un any després que s’inau­gurés la font amb bassa que hi ha al cen­tre.

És Sant Jordi? És el comte Guifré el Pelós? És el comte Arnau? O és un guer­rer a cavall que no té res a veure amb cap d’aquests per­so­nat­ges? La polèmica o, millor dit, l’interès per l’enigma s’ha revi­fat arran de la reno­vació d’aquest con­junt, ini­ci­ada el 2019 amb la res­tau­ració de la columna i el des­mun­tatge de l’escul­tura, i que ha con­ti­nuat el 2020 i fins al gener d’aquest any, amb la res­tau­ració de la bassa i de l’escul­tura, aquesta última a càrrec del Ser­vei de Res­tau­ració de Béns Mobles de la Gene­ra­li­tat. Tot ple­gat amb un cost de 34.950 euros, 23.458 a càrrec de la Dipu­tació de Girona i 8.258 de l’Ofi­cina de Suport a la Ini­ci­a­tiva Cul­tu­ral.

Fa cent anys, Jeroni Mar­to­rell va dis­se­nyar la plaça Clavé als camps rere Sant Pol, on el plànol Nue­vas Ali­ne­a­ci­o­nes la pre­veia com a nou cen­tre neuràlgic de la vila. Ell mateix va dis­se­nyar l’escul­tura, però en cap moment va iden­ti­fi­car-la, tot i que, per algu­nes referències indi­rec­tes, sem­bla que va pen­sar en el comte Arnau. L’embo­lic es pro­du­eix quan, en el pro­grama de la festa major del 1927, s’esmenta que es tracta del comte Guifré i Mar­to­rell afirma que “encarna una certa lle­genda popu­lar local”. Més encara: en uns plànols de la font de l’arxiu històric del Col·legi d’Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya, hi consta un Sant Jordi amb un inter­ro­gant.

Per enten­dre la polèmica, cal tenir en compte diver­sos ele­ments. Era l’època de la dic­ta­dura de Primo de Rivera i, per tant, l’Ajun­ta­ment no podia dir que l’escul­tura era de Guifré el Pelós, pare de la nació cata­lana, i els sec­tors benes­tants i catòlics de Sant Joan no volien ni ima­gi­nar que fos el comte Arnau, amb tota la mito­lo­gia malèfica que se li atri­bu­eix. Si a tot ple­gat hi afe­gim que les expro­pi­a­ci­ons van ser polèmiques i cri­ti­cat el cost de l’obra, l’embro­lla­ment va ser monu­men­tal. De fet, per posar llum sobre la iden­ti­tat de la figura, no cal un detec­tiu. Tal com afirma Mar­cel Miquel en la revista muni­ci­pal SJA, la inde­fi­nició del sig­ni­fi­cat quan es va ges­tar i pro­jec­tar la font monu­men­tal és el prin­ci­pal escull per acla­rir el mis­teri. No cal detec­tiu, no, només la docu­men­tació que per­meti fer un estudi ben docu­men­tat. Després de 94 anys, hi ha temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia