La resistència des de baix

“Ens hem emo­ci­o­nat una mica. Des de finals del 2019 que no ens havíem tro­bat, física­ment, fins avui [per ahir], que hem tor­nat a memo­rit­zar la posició [en el cas­tell].” La Núria era, ahir al matí, a la plaça 1 d’Octu­bre de Salt. Forma part dels Mar­recs i va ser una dels com­po­nents del simbòlic pilar de 4 d’ahir. Va ser una forma de tor­nar a plaça, perquè la tor­nada, pru­dent, s’ha vist inter­rom­puda. La pandèmia ha alte­rat de ple el movi­ment cas­te­ller.

Durant molts mesos, el coro­na­vi­rus va con­ver­tir en impos­si­ble qual­se­vol acti­vi­tat pre­sen­cial, com ara els assa­jos, explica la pre­si­denta dels Mar­recs, Mònica Masó. La colla va néixer el 1995, però es va regis­trar for­mal­ment el 1996. Per tant, hau­ria de com­me­mo­rar els 25 anys de vida. Han fet el que han pogut. Van orga­nit­zar acti­vi­tats lúdiques, com ara un cicle de con­certs. A més, una expo­sició iti­ne­rant, 25 anys fent pinya, ha pas­sat pel Museu de l’Aigua a Salt i per Bes­canó i ha recor­dat la tra­jectòria mar­reca.

De mica en mica, fa unes set­ma­nes, els gra­llers i la cana­lla van tor­nar a assa­jar “per garan­tir al màxim la segu­re­tat” i per no bar­re­jar-se. “Havíem d’anar molt a poc a poc i amb totes les garan­ties. La cul­tura popu­lar havia de donar exem­ple. Ho havíem de fer així”, explica Masó. Els Mar­recs tenen, fins i tot, una comissió de Covid amb inte­grants que for­men part del món sani­tari. “Hi ha dues sanitàries encar­re­ga­des d’actu­a­lit­zar el pro­to­col per garan­tir en tot moment la segu­re­tat i l’enviem a la colla.” De fet, a banda dels tes­tos d’antígens, tots els cas­te­llers –pinya, tronc i enxa­neta– que van pren­dre part en el pilar d’ahir es van can­viar de mas­ca­reta i en duien una d’FFP2, nova.

Les tra­ves han sovin­te­jat. Des de fa tres set­ma­nes, la colla ha inter­rom­put els assa­jos a causa de l’aug­ment de con­ta­gis al país, “per inten­tar no bar­re­jar grups de con­vivència”, explica Masó. La il·lusió per tor­nar en el futur, quan la pandèmia causi menys estralls, topa amb els inter­ro­gants. “Som un acti­vi­tat que no podem man­te­nir la distància. No és quan podrem tor­nar, sinó com: hau­rem de dur mas­ca­reta? Hau­rem d’estar vacu­nats?”, es pre­gunta José Ángel Pelao, un dels cas­te­llers del pilar de 4. És argentí, fa cinc anys que viu a Girona i acaba de fer pos­si­ble el pilar. “Ha estat una manera de des­com­pri­mir-nos de l’angoixa que hem pas­sat els últims temps.”

El pilar supleix el que hau­ria il·lusi­o­nat de debò els Mar­recs: sor­tir a plaça amb la camisa. Avui a la plaça Lluís Com­panys, no podran sor­tir a car­re­gar i des­car­re­gar cas­tells com havien fet cada any abans de la pandèmia. “Pot­ser també per l’aspecte de la plaça que, sense ser la més cas­te­llera del món, pro­por­ci­ona una impressió més aco­lli­dora i menys impo­nent. Pot­ser pels arbres, que són més ele­vats que els cas­tells i fan una sen­sació de menys alçada de les cons­truc­ci­ons?”, escriu un dels inte­grants de la colla, Pitu Mas­de­vall, a la nova revista dels blaus, Toc de Mar­recs.