Apareix un nou punt eruptiu en Cumbre Vieja que expulsa cendra i gasos

Un nou punt erup­tiu ha sor­git aquest diven­dres a la nit en el volcà de Cum­bre Vieja dins de l’àrea del con prin­ci­pal, que expulsa gasos i cen­dres, però que de moment no emet lava, segons han infor­mat Efe fonts del Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca).

Els res­pon­sa­bles del Pevolca estan en aquests moments inten­tant reco­pi­lar totes les dades sobre aquest nou punt erup­tiu. Asse­gu­ren que, pel que han obser­vat, es tracta d’un procés nor­mal dins d’aquesta mena d’erup­ci­ons i ja ha ocor­re­gut abans en les gai­rebé qua­tre set­ma­nes que porta actiu aquest volcà.

Segons l’Ins­ti­tut Vul­ca­nològic de Canàries (Invol­can), el nou punt erup­tiu està situat al sud-est del con prin­ci­pal i expulsa cen­dres i piro­clas­tos (frag­ments de mate­rial volcànic de dife­rent grandària).

A les últi­mes hores, el volcà de la Palma s’havia ins­tal·lat en una fase en la qual eme­tia més lava i menys cen­dra, amb des­bor­da­ments pun­tu­als de magma en el cen­tre emis­sor, en tot cas de curt recor­re­gut, la qual cosa havia pro­vo­cat que la colada més activa con­tinués avançant, si bé no es pre­ve­ien més eva­cu­a­ci­ons de població.

Aquesta major apor­tació de magma, que en la pas­sada mati­nada havia acon­se­guit velo­ci­tats de fins a 250 metres per hora, s’havia vist reflec­tida en l’incre­ment de la superfície afec­tada: 732 hectàrees, 52 més que en les últi­mes 24 hores, segons el mesu­ra­ment del sis­tema de satèl·lits Coper­ni­cus rea­lit­zada aquest diven­dres al mig­dia.

També ha aug­men­tat de manera nota­ble el nom­bre d’edi­fi­ca­ci­ons des­truïdes, fins a les 1.817, 269 més que en l’ante­rior recompte, a més altres 92 estan en risc o par­ci­al­ment danya­des. Les cola­des han sepul­tat 56,4 quilòmetres de car­re­te­res i afec­tat par­ci­al­ment a altres 3 quilòmetres.

El comitè científic del Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca) ha cons­ta­tat que hi ha apor­tació de lava en totes les cola­des, fins i tot en les quals dies enrere es con­si­de­ra­ven pràcti­ca­ment detin­gu­des.

Les més acti­ves són les situ­a­des al nord de la colada pri­migènia i els experts cal­cu­len que aca­bin con­fluint i es diri­gei­xin cap al mar i no es con­tinuïn endin­sant en el barri de la Laguna, com­ple­ta­ment eva­cuat.

Segons informa l’Ins­ti­tut Vul­ca­nològic de Canàries (Invol­can), aquest front de colada ha superat pel sud la mun­ta­nya de la Laguna i avança entre pla­ta­ne­res amb un gruix d’uns 7 metres.

Pre­o­cupa un ter­cer “dit” esquei­xat d’aquesta colada més activa, que es diri­geix cap al barri de la Laguna, encara que els experts con­fien que no acabi afec­tant aquesta loca­li­tat.

La direc­tora de l’Ins­ti­tut Geogràfic Naci­o­nal (IGN) a Canàries, María José Blanco, ha apun­tat que a diferència de dies ante­ri­ors, quan con­si­de­ra­ven que la resta de cola­des esta­ven “pràcti­ca­ment detin­gu­des”, les últi­mes imat­ges tèrmi­ques han permès com­pro­var que hi ha apor­tació de lava en totes elles.

No es tracta d’“una gran apor­tació” de mate­rial, però sí que exis­teix “un cabal que les ali­menta len­ta­ment”, per la qual cosa “no és des­car­ta­ble” que aques­tes altres buga­des expe­ri­men­tin una evo­lució a curt ter­mini.

Rubén Fernández, direc­tor tècnic del Pevolca, ha comen­tat que hi ha una alta pro­ba­bi­li­tat que es pro­du­ei­xin sis­mes per sobre de 4,5 de mag­ni­tud, això sí, amb focus a pro­fun­di­tats altes. La pre­visió és que aquests sis­mes siguin sen­tits per la població en gene­ral.

Quant a la qua­li­tat de l’aire, en les últi­mes 24 hores no s’han superat les mit­ja­nes diàries de con­cen­tra­ci­ons de diòxid de sofre en l’atmos­fera i s’està lluny dels llin­dars de risc per a la població vin­cu­lat a metalls en l’aire. No obs­tant això, en moments pun­tu­als i en deter­mi­na­des zones es poden detec­tar pics d’aquests llin­dars, epi­so­dis que solen durar molt poc temps.

En les pròximes hores es pot expe­ri­men­tar un empit­jo­ra­ment de la qua­li­tat de l’aire, la qual cosa podria pro­duir ordres de con­fi­na­ment pun­tu­als durant unes hores.

També podria veure’s afec­tada l’ope­ra­ti­vi­tat de l’aero­port de la Palma, si bé encara no és clar pel fet que el vent bufarà de manera feble.

A més, està pre­vista l’arri­bada d’una massa d’aire amb pols del Sàhara que acom­pa­nyarà a les cen­dres i se super­po­sarà, la qual cosa suposa con­di­ci­ons des­fa­vo­ra­bles des del punt de vista de la qua­li­tat de l’aire.

La mor­fo­lo­gia del con con­ti­nua can­vi­ant amb el temps i la columna de cen­dres i gasos arriba als 4.000 metres, ha apun­tat Blanco, qui ha expli­cat que en la zona més pròxima al cen­tre erup­tiu s’ha rever­tit par­ci­al­ment la defor­mació horit­zon­tal acu­mu­lada.

Si bé encara és aviat per a extreure con­clu­si­ons i cal espe­rar una jor­nada més, sem­bla que la tendència marca que hi ha una reversió en l’horit­zon­tal.

Res­pecte a l’emissió de diòxid de sofre, ahir es van acon­se­guir les 14.542 tones diàries, nivells simi­lars a jor­na­des ante­ri­ors, i la con­cen­tració d’aquest mate­rial en Los Lla­nos d’Ari­dane va estar prop d’acon­se­guir el seu màxim.

El total d’eva­cu­ats ascen­deix a 7.000 per­so­nes, de les quals hi ha 321 alber­ga­des en un hotel.

Demà se cele­brarà una xer­rada a la població a les 19.00 hores en el pavelló de Taza­corte perquè puguin con­sul­tar els seus dub­tes davant els experts.