Infraestructures i serveis

Aposta pels pàrquings d’enllaç

El nou pla de ‘park&ride’ doblarà l’oferta per a cotxes per facilitar l’accés al transport públic

Preveu també multiplicar les places d’estacionament de bicicletes

L’app Mou-te inclou informació sobre l’ocupació d’alguns pàrquings d’enllaç

Dupli­car el nom­bre de pla­ces d’esta­ci­o­na­ment de vehi­cles a motor i incre­men­tar de manera expo­nen­cial els espais per a bici­cle­tes en els pròxims anys en apar­ca­ments d’enllaç vin­cu­lats a esta­ci­ons de fer­ro­car­ril i de bus, cone­guts també com a park&ride. Aquests són els objec­tius que es plan­teja el pri­mer pla direc­tor urbanístic (PDU) dels apar­ca­ments d’inter­canvi modal que s’està tra­mi­tant actu­al­ment i del qual la comissió d’Urba­nisme de la Gene­ra­li­tat ha fet l’apro­vació ini­cial. El docu­ment vol crear les con­di­ci­ons perquè les admi­nis­tra­ci­ons com­pe­tents i els ope­ra­dors de trans­port públic puguin afa­vo­rir la cre­ació d’una xarxa de pàrquings tan extensa com es pugui.

La cre­ació de nous apar­ca­ments d’inter­canvi modal i l’ampli­ació dels que ja exis­tei­xen, en els casos en què sigui pos­si­ble, vol faci­li­tar l’accés al trans­port públic a les per­so­nes que viuen en nuclis allu­nyats de les esta­ci­ons de fer­ro­car­ril i d’auto­bu­sos, reduir la con­gestió, fer més eficaç la mobi­li­tat als entorns amb més den­si­tat de cir­cu­lació –sobre­tot als acces­sos a Bar­ce­lona–, i millo­rar d’aquesta manera la qua­li­tat de l’aire en un con­text de lluita pel canvi climàtic. “La manera de cap­tar més usu­a­ris per al trans­port públic i des­car­bo­nit­zar la mobi­li­tat és faci­li­tar l’inter­canvi modal”, asse­gura el secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat, Isi­dre Gavín.

Actu­al­ment, a l’entorn d’esta­ci­ons de fer­ro­car­ril i bus de la regió de Bar­ce­lona, hi ha al vol­tant de 13.500 pla­ces d’apar­ca­ment dis­po­ni­bles. Un cop feta la diagnosi prèvia, el pla pro­posa ampliar alguns apar­ca­ments ja exis­tents i crear-ne de nous, i clas­si­fica les pro­pos­tes en tres cate­go­ries: pres­crip­ci­ons, direc­trius i reco­ma­na­ci­ons, tal com explica Lluís Ale­gre, direc­tor de l’àrea de Mobi­li­tat de l’Auto­ri­tat del Trans­port Metro­po­lità (ATM). Els apar­ca­ments inclo­sos en la cate­go­ria de pres­crip­ci­ons es plan­te­gen en espais en què el pàrquing es podria crear de manera imme­di­ata. Les direc­trius són zones afec­ta­des per pla­ne­ja­ments urbanístics vigents o en tra­mi­tació que s’inclo­uen en el PDU perquè es tin­gui en compte que hi cal­dria un park&ride. Les reco­ma­na­ci­ons són espais en què es detecta que és neces­sari un apar­ca­ment però no hi ha espai, i el pla n’informa perquè, en cas que en el futur hi hagi una trans­for­mació de la zona, es tin­gui en compte la neces­si­tat de fer-hi un pàrquing d’enllaç. En aquest dar­rer cas, es tracta d’actu­a­ci­ons més a llarg ter­mini.

En la pri­mera versió del docu­ment, apro­vada pro­vi­si­o­nal­ment, es pro­posa la cre­ació de 12.187 pla­ces d’apar­ca­ment per a cot­xes, 882 per a motos i 24.794 per a bici­cle­tes. L’anàlisi de neces­si­tats s’ha fet tenint en compte els cor­re­dors d’alta demanda i es miren de pri­o­rit­zar les zones amb més dèficit de pla­ces. Les més de 24.000 pla­ces per a bici­cle­tes repre­sen­ten un crei­xe­ment expo­nen­cial res­pecte a l’oferta actual. Lluís Ale­gre explica que l’objec­tiu és faci­li­tar l’accés en bici a totes les esta­ci­ons i el pla va acom­pa­nyat d’una sèrie d’acci­ons en molts muni­ci­pis, on es tre­ba­lla per fer arri­bar car­rils bici a les esta­ci­ons. “Hi ha una part d’usu­a­ris dels apar­ca­ments d’inter­canvi que cobrei­xen distàncies que es poden fer en bici­cleta”, argu­menta el res­pon­sa­ble de l’ATM. En aquest sen­tit, Isi­dre Gavín insis­teix en la neces­si­tat de millo­rar l’acces­si­bi­li­tat de les esta­ci­ons faci­li­tant el des­plaçament de la dar­rera milla, des de casa dels usu­a­ris, i d’anar més enllà amb la inclusió de nous ser­veis als apar­ca­ments d’enllaç, que apa­reix defi­nida en el docu­ment del PDU, que vol ser “ambiciós” per pre­veure neces­si­tats futu­res.

“Aquests espais hau­rien d’incloure els ser­veis que demana la soci­e­tat del segle XXI a més de faci­li­tar la logística de la dar­rera milla”, asse­nyala, i enu­mera ofer­tes com ara punts de reco­llida i lliu­ra­ment de paquets de mer­ca­de­ries, ser­veis de càrrega elèctrica de vehi­cles, espais per a llo­guers de dife­rents tipo­lo­gies de vehi­cles, com ara cot­xes, bici­cle­tes i també vehi­cles de mobi­li­tat per­so­nal. Gavín posa com a exem­ple els nous apar­ca­ments de les esta­ci­ons d’FGC a Ter­rassa Naci­ons Uni­des i Saba­dell Nord, inau­gu­rats el desem­bre pas­sat, que ja incor­po­ren alguns d’aquests ser­veis.

Millo­res en el trans­port

Tot i que no hi ha defi­nit un horitzó tem­po­ral per a la fina­lit­zació de l’exe­cució del pla, els impul­sors asse­gu­ren que s’anirà desen­vo­lu­pant en paral·lel amb tota una sèrie de millo­res en les infra­es­truc­tu­res que han de dotar de més capa­ci­tat i fia­bi­li­tat la xarxa. “El trans­port públic estarà pre­pa­rat per absor­bir la demanda amb les millo­res pro­jec­ta­des”, manté el direc­tor de l’àrea de Mobi­li­tat de l’ATM. El secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat indica que ja s’han fet inver­si­ons, com l’allar­ga­ment de la xarxa d’FGC a Saba­dell i Ter­rassa, que va acom­pa­nyada de la com­pra de quinze nous trens que quan es posin en fun­ci­o­na­ment per­me­tran una millora en les freqüències. “Adif també va fent inver­si­ons en les infra­es­truc­tu­res, com el des­do­bla­ment de l’R3, que han de donar més capa­ci­tat i més fia­bi­li­tat”, asse­gura Gavín, que admet que les inver­si­ons d’Adif “són len­tes i acu­mu­len molts retards”, però con­fia que es vagin des­en­ca­llant. “El dia que Renfe faci una petita inversió a Arc de Tri­omf, pos­si­bi­li­tarà que tota l’R1 pugui fun­ci­o­nar amb doble com­po­sició, i això per­me­tria un incre­ment de capa­ci­tat bru­tal i més como­di­tat per a l’usu­ari”, diu el secre­tari de Mobi­li­tat.

La posada en fun­ci­o­na­ment de noves zones de bai­xes emis­si­ons (ZBE) també és un argu­ment per atraure més usu­a­ris al trans­port públic. La nova llei de canvi climàtic i tran­sició energètica de l’Estat obliga a crear ZBE urba­nes a totes les ciu­tats de més de 50.000 habi­tants per millo­rar la qua­li­tat de l’aire abans de l’any 2023. A hores d’ara, ja fun­ci­ona la ZBE Bar­ce­lona Ron­des, la més gran de tot l’Estat, i la de Sant Cugat del Vallès, i està pre­vist que en el futur les res­tric­ci­ons per poder cir­cu­lar per l’inte­rior de la ZBE Ron­des siguin més estric­tes per dei­xar-ne fora els vehi­cles més con­ta­mi­nants.

Per faci­li­tar l’accés dels vehi­cles als pàrquings d’enllaç, l’ATM ha començat a ins­tal·lar sen­sors en una desena d’apar­ca­ments de més de 100 pla­ces, de manera que a través de l’app Mou-te es pot conèixer el nivell d’ocu­pació. L’objec­tiu és anar incor­po­rant aquesta tec­no­lo­gia a més apar­ca­ments i es pre­veu que a final d’any ja fun­ci­oni en deu més. La idea és dis­po­sar d’un sis­tema que per­meti als usu­a­ris saber on podran esta­ci­o­nar el seu vehi­cle per poder aga­far el trans­port públic i tre­ba­llar-ho per cor­re­dors, de manera que si un park&ride és ple, els con­duc­tors es puguin adreçar al més pro­per en la mateixa línia.

LES FRASES

La manera de descarbonitzar la mobilitat passa per facilitar l’intercanvi modal
Isidre Gavin
secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat.

LES FRASES

El transport públic estarà preparat per absorbir la demanda amb les millores projectades
Lluís Alegre
Director de l’àrea de mobilitat de l’atm
La manera de descarbonitzar la mobilitat és facilitar l’intercanvi modal
Isidre Gavín
secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat
El transport públic estarà preparat per absorbir la demanda amb les millores projectades
Lluís Alegre
Director de l’àrea de mobilitat de l’atm


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia