La Generalitat demana reunir-se amb el TSJC després que s’hagi aturat el nou protocol contra desnonaments

La Gene­ra­li­tat ha dema­nat una reunió amb el pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), Jesús María Bar­ri­en­tos, per abor­dar la reno­vació del pro­to­col sobre des­no­na­ments vigent des del 2013.

Fa uns dies Bar­ri­en­tos va deci­dir atu­rar el nou pro­to­col pro­po­sat per la Gene­ra­li­tat perquè la legis­lació actual està can­vi­ant i està emmar­cada dins l’excep­ci­o­na­li­tat de la pandèmia de covid. Per això, el Govern es vol reu­nir amb el pre­si­dent del TSJC per aca­bar de par­lar de la qüestió.

El Govern té una pro­posta con­sen­su­ada dins la comissió inter­de­par­ta­men­tal ano­me­nada Grup de tre­ball per a la garan­tia del dret a l’habi­tatge, de la qual for­men part els depar­ta­ments de Pre­sidència, Justícia, Inte­rior i Drets Soci­als. Aquesta pro­posta s’ha tras­lla­dat al TSJC i també s’ha de tras­lla­dar als ope­ra­dors jurídics i el món local per tenir el màxim con­sens pos­si­ble.

El 21 de gener es va reu­nir per pri­mera vegada la Comissió de segui­ment del pro­to­col de diligències de llançament dels par­tits judi­ci­als de Cata­lu­nya, cre­ada el 2013. D’aque­lla tro­bada telemàtica es va con­cloure que s’actu­a­lit­za­ria el pro­to­col inte­grant els depar­ta­ments d’Inte­rior, Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat i la direcció gene­ral d’Afers Soci­als. També es va acor­dar poten­ciar la coo­pe­ració ins­ti­tu­ci­o­nal perquè la infor­mació arribi amb més faci­li­tat tant als Mos­sos d’Esqua­dra com als ser­veis soci­als.

L’acord del TSJC explica que en estu­diar i pre­pa­rar un nou text per al pro­to­col han com­pro­vat que, com ja es va apun­tar en la reunió, la legis­lació posi­tiva ha reco­llit “en gran manera” les actu­a­ci­ons que es van esta­blir com a objec­tius en aquell moment en el pro­to­col del 2013. Con­ti­nua asse­gu­rant que s’ha cons­ta­tat que les pre­vi­si­ons legis­la­ti­ves vigents “acon­se­llen no avançar en un docu­ment nou que pre­ten­gui pro­to­col·lit­zar l’actu­ació dels jut­jats quan conei­xen d’un pro­ce­di­ment en què una per­sona o família pot per­dre el seu habi­tatge”.

El pre­si­dent del TSJC demana tenir pre­sent les pre­vi­si­ons del reial decret llei 11/2020, que regula la sus­pensió del pro­ce­di­ment de des­no­na­ment i dels llançaments per a llars vul­ne­ra­bles sense alter­na­tiva resi­den­cial. Afe­geix que s’han introduït modi­fi­ca­ci­ons que han permès regu­lar la sus­pensió de llançament en altres supòsits i en aquells en què en cap cas s’escau el llançament.

En con­cret, regu­len un inci­dent de sus­pensió extra­or­dinària del des­no­na­ment o llançament, ja que l’arren­da­tari o ocu­pant es tro­ben en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. En aquest cas es pre­veu que l’òrgan judi­cial sol·liciti als ser­veis soci­als com­pe­tents un informe que s’ha de tra­me­tre entre 10 i 15 dies per tal de valo­rar la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat i s’iden­ti­fi­quin les mesu­res a apli­car. D’acord amb la docu­men­tació apor­tada i de l’informe de ser­veis soci­als, el jutge ha de dic­tar una inter­lo­cutòria en què ha de dis­po­sar, si s’escau, sus­pen­dre el llançament si es con­si­dera acre­di­tada la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat i si ha de pre­val­dre o no la vul­ne­ra­bi­li­tat de l’arren­da­dor.

L’acord recorda que aquest reial decret feia referència en un pri­mer moment a l’estat d’alarma, però s’ha anat pror­ro­gant la seva vigència. El text asse­gura que “no és estrany pen­sar” que nova­ment es pror­ro­garà aquesta pos­si­bi­li­tat de sus­pensió dels llançaments més enllà del 31 d’octu­bre.

Per tot això, veu pru­dent no avançar en la redacció d’un nou pro­to­col. Així, manté l’apli­cació dels pro­to­cols subs­crits pel TSJC en aquesta matèria, amb obser­vança “estricta” a la nor­ma­tiva vigent i, en espe­cial, de les mesu­res de caràcter social i econòmic apro­va­des pels reials decrets de pro­tecció de per­so­nes vul­ne­ra­bles davant la pèrdua d’habi­tatge.