Educació

Dos mesos per aplicar el 25% de castellà

El TSJC declara ferma la sentència que decreta més castellà a tot el sistema educatiu

L’Estat i qualsevol persona afectada en poden demanar l’execució forçosa

El govern anuncia que no farà cap canvi en el model

L’actual ministeri podrà reclamar l’execució forçosa de la sentència

La Gene­ra­li­tat té dos mesos per ampliar l’ense­nya­ment del cas­tellà a tots els cen­tres edu­ca­tius fins a arri­bar al 25% de les hores lec­ti­ves. Així ho ha decre­tat el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), que ha decla­rat ferma la sentència del 16 de desem­bre del 2020 del mateix TSJC, que decreta que tots els alum­nes han de rebre l’ense­nya­ment “mit­jançant la uti­lit­zació vehi­cu­lar nor­mal de les dues llengües ofi­ci­als”. És a dir, el català i el cas­tellà, en un per­cen­tatge que no podrà ser infe­rior al 25% en cap cas. Això obliga a fer en cas­tellà una assig­na­tura no lingüística de caràcter tron­cal, com ara matemàtiques o història. El tri­bu­nal ha donat al Depar­ta­ment d’Edu­cació deu dies perquè li comu­ni­qui quin serà l’òrgan res­pon­sa­ble de fer com­plir la sentència, una sentència que s’haurà d’exe­cu­tar en un ter­mini de dos mesos a par­tir d’ahir. Si pas­sat aquest ter­mini Edu­cació no ordena que s’impar­teixi en cas­tellà el 25% de les clas­ses, la part deman­dant, és a dir, el Minis­teri d’Edu­cació, podrà dema­nar l’exe­cució forçosa de la sentència. També ho podrà fer qual­se­vol per­sona que se senti per­ju­di­cada, segons esti­pula la llei con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva.

Dema­nar-ne l’exe­cució

Aquesta qüestió no és menor. La sentència del 2020 la va moti­var un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu pre­sen­tat pel Minis­teri d’Edu­cació el 2015. Gover­nava ales­ho­res Mari­ano Rajoy i la car­tera d’Edu­cació la diri­gia José Igna­cio Wert –va fer mani­festa, en un ple al Congrés dels Dipu­tats, la intenció del minis­teri d’“espa­nyo­lit­zar els nens cata­lans”–. En els cinc anys que han sepa­rat la pre­sen­tació del recurs i la sentència, hi ha hagut a Madrid un canvi de govern i una nova llei edu­ca­tiva, que ja no decreta que el cas­tellà és llen­gua vehi­cu­lar. El Depar­ta­ment d’Edu­cació va recórrer con­tra la sentència del TSJC davant del Suprem, però l’alt tri­bu­nal no va accep­tar el recurs de cas­sació, tot just fa dos mesos, de manera que va ava­lar la sentència del tri­bu­nal català. La inad­missió del recurs va retor­nar la pilota a la teu­lada del TSJC, que va decre­tar ahir la fer­mesa de la sentència. Així doncs, l’actual minis­teri podrà recla­mar l’exe­cució forçosa de la sentència si, d’aquí a dos mesos, Edu­cació no ha orde­nat ampliar l’ense­nya­ment en cas­tellà fins al 25%. El novem­bre pas­sat, quan es va conèixer la inad­missió del recurs, la reacció del govern de Pedro Sánchez va ser ambi­gua. La minis­tra d’Edu­cació, Pilar Alegría, va asse­gu­rar que la sentència del TSJC, un cop el Suprem va deses­ti­mar el recurs de la Gene­ra­li­tat, era d’obli­gat com­pli­ment i s’havia d’exe­cu­tar. “Davant d’una sentència ferma, no hi ha debat: és d’obli­gat com­pli­ment per part de qual­se­vol admi­nis­tració pública”, va insis­tir. El con­se­ller d’Edu­cació, Josep Gonzàlez-Cam­bray, havia asse­gu­rat tan­ma­teix que la minis­tra li havia donat garan­ties que no adop­ta­ria cap ini­ci­a­tiva per fer apli­car la sentència.

En canvi, hi ha un ampli ven­tall de ter­cers, ali­ens al minis­teri, que sí que podrien dema­nar l’exe­cució de la sentència: qual­se­vol de les famílies que desit­gen més hores de cas­tellà a l’escola i les enti­tats que els donen suport i que en els últims mesos han estat espe­ci­al­ment acti­ves, sobre­tot arran del cas de l’escola de Canet –cal recor­dar que durant els últims anys hi ha hagut un dego­teig de sentències que han obli­gat a impar­tir el 25% en cas­tellà al grup d’un alumne en par­ti­cu­lar, men­tre ha durat l’esco­la­rit­zació, arran de la denúncia dels pares i que són inde­pen­dents de la sentència del 2020–. Segons con­fir­men fonts del TSJC, qual­se­vol per­sona o enti­tat pot dema­nar que s’exe­cuti la sentència si el Depar­ta­ment d’Edu­cació no ho ha fet en aquest ter­mini de dos mesos. Això sí, el tri­bu­nal ha de reconèixer que aquest deman­dant té un interès legítim i acre­di­tat com a part per­ju­di­cada per l’incom­pli­ment de la sentència. Pro­ba­ble­ment no fal­ta­ran can­di­dats a dema­nar l’exe­cució de la sentència, vista la cam­pa­nya del col·lec­tiu Escu­ela de Todos-Escola de Tot­hom, en què par­ti­ci­pen catorze enti­tats, entre les quals Assem­blea per una Escola Bilingüe, S’ha Aca­bat, Soci­e­tat Civil Cata­lana i Pro­fe­so­res por el Bilingüismo. El col·lec­tiu va adver­tir ahir el govern que uti­lit­zarà tots els mit­jans al seu abast per fer exe­cu­tar la sentència, com la petició d’exe­cució forçosa. També va avançar els mit­jans per fer com­plir la sentència: que el depar­ta­ment ordeni als cen­tres modi­fi­car els pro­jec­tes lingüístics que no com­plei­xin amb el 25% de cas­tellà i que la ins­pecció edu­ca­tiva garan­teixi el com­pli­ment d’aques­tes ins­truc­ci­ons. Va ins­tar també el govern espa­nyol a garan­tir l’ense­nya­ment en cas­tellà. Paral·lela­ment, té oberta una cam­pa­nya perquè pares i mares es pre­sen­tin com a per­so­nes afec­ta­des i dele­guin en l’Assem­blea per una Escola Bilingüe la seva defensa a l’hora de recla­mar l’exe­cució de la sentència.

Arri­bats a aquest punt, el con­se­ller Gonzàlez-Cam­bray va asse­gu­rar: “Som davant, un cop més, d’un procés de judi­ci­a­lit­zació del model d’escola cata­lana, un model que ha estat d’èxit, d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats i de cohesió social durant dècades.” El con­se­ller no es va mos­trar sorprès per la decisió judi­cial, que va valo­rar com a part del pro­ce­di­ment després que el depar­ta­ment rebés la noti­fi­cació del Tri­bu­nal Suprem que no accep­ta­ven el recurs de cas­sació. “Un cop nosal­tres diguem que hem rebut aquesta noti­fi­cació, se’ns comu­ni­carà un ter­mini de dos mesos per donar res­posta a aquesta sentència i nosal­tres res­pon­drem.” El con­se­ller no va avançar quina serà aquesta res­posta, sinó que va defen­sar el model actual, un model que no ha can­viat des que es va saber, al novem­bre, que el Tri­bu­nal Suprem no havia accep­tat el recurs del depar­ta­ment i que, per tant, la sentència del TSJC seria ferma. “No can­via res des de fa dos mesos. El que estem fent és donar res­posta al que diu la LEC, que tot l’alum­nat asso­leix els conei­xe­ments en català i en cas­tellà.” Gonzàlez-Cam­bray va insis­tir que “l’apre­nen­tatge de les llengües no va de per­cen­tat­ges”, i més quan es va este­nent, almenys a la primària, un model edu­ca­tiu com­pe­ten­cial en què l’ense­nya­ment de les diver­ses matèries s’inter­con­necta.

Gonzàlez-Cam­bray va recor­dar que el seu depar­ta­ment ha des­ple­gat un pla d’impuls del català després de conèixer la dis­mi­nució de l’ús de la llen­gua per part dels docents i en les rela­ci­ons inter­per­so­nals en l’àmbit edu­ca­tiu. La volun­tat del depar­ta­ment és “des­ple­gar un nou marc nor­ma­tiu per actu­a­lit­zar i refer­mar el model lingüístic en funció del moment en què ens tro­bem: el model d’apre­nen­tatge com­pe­ten­cial, de trans­for­mació edu­ca­tiva i can­vis cur­ri­cu­lars”.

LES FRASES

Som davant, un cop més, d’un procés de judicialització del model d’escola catalana
Josep Gonzàlez-Cambray
conseller d’Educació
La Generalitat està apel·lant a la cohesió social per justificar la desobediència a les resolucions judicials
Escuela de Todos-Escola de Tothom
La naturalesa oficial de les dues llengües imposa el seu ús vehicular en l’ensenyament
Sentència del TSJC del 16 de desembre del 2020

Garantir l’aprenentatge en les dues llengües oficials

Rosa M. Bravo

La sentència ara ferma declara l’obligació de garantir l’ensenyament de les dues llengües oficials en un percentatge no inferior al 25% cadascuna. Ho fa tenint en compte que una sentència del Tribunal Constitucional del 1983 establia, arran d’un contenciós amb el govern basc, que l’existència de diverses llengües oficials obligava que totes tinguessin un ús vehicular normal en l’ensenyament. La sentència recull que l’Estatut d’Autonomia català impedeix la segregació d’alumnes per aules en funció de la llengua i que l’ús vehicular de les dues no ha de ser simètric, sinó que l’ús superior del català ve donat per una necessitat de normalització de la llengua. En aquest sentit, recull que la immersió lingüística no ha de ser entesa com un mandat d’ensenyament monolingüe, sinó com una eina de normalització lingüística del català.

Tanmateix, en l’anàlisi de la jurisprudència sorgida arran dels casos individuals –les famílies que han reclamat més castellà per als seus fills–, el TSJC entén que hi ha d’haver un mínim per sota del qual no es pot entendre que l’ús vehicular de la llengua assoleix la condició de normal dins del sistema. La justícia ha fixat aquest mínim en un 25%, un percentatge que no recull cap llei educativa. I estableix, a més, que s’ha de fer en aquesta llengua una assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal. És a dir, obligatòria per a tot l’alumnat. La sentència es fixa en el fet que, segons dades del departament, la mitjana d’hores en castellà és del 18% en l’educació primària, del 19% a l’ESO i del 26% a batxillerat. Només el 2% de les escoles imparteixen el 25% de les classes en castellà, mentre que ho fan el 12% dels centres de batxillerat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia