Infraestructures i serveis

Refiar-se i malfiar-se

El tancament d’oficines i la retirada de caixers automàtics ha colpejat de forma contundent els pobles petits, especialment la gent gran de les zones rurals

Els alcaldes dels municipis afectats fan mans i mànigues per retenir o recuperar el servei, però molts veïns han de refiar-se de fills, familiars i altres veïns per proveir-se de diners

La gent gran dels pobles petits és qui més pateix, especialment a les zones rurals

A la botiga de que­viu­res de Sant Jaume de Lli­erca (la Gar­rotxa), han fet de banc durant l’etapa més dura de la pandèmia, és a dir, han hagut de fiar. Com que no hi ha cai­xer al poble i la gent gran sense fills ni fami­li­ars o amb fills que viuen fora del poble no han pogut tenir el seu suport, qui la regenta ha acce­dit a recu­lar a temps pretèrits, quan l’expressió “apunta-m’ho que pas­sa­rem comp­tes a final de set­mana o de mes” era habi­tual en les transac­ci­ons als comerços locals. En altres boti­gue­tes dels pobles veïns coin­ci­dei­xen que a la gent gran se li fa un món usar la tar­geta de dèbit o de crèdit. Estan acos­tu­mats de tota la vida a tocar moneda i bit­llet i no és només que els costi uti­lit­zar els diners de plàstic, sinó, sobre­tot, que se’n mal­fien.

I és que la gent gran dels pobles petits són qui més pateix l’èxode de les enti­tats bancàries. Una rea­li­tat que és espe­ci­al­ment dura als ter­ri­to­ris rurals i de mun­ta­nya perquè han patit un procés de pèrdua con­tinu. És un grup de població que estava acos­tu­mada de tota la vida al tracte directe amb el per­so­nal que ate­nia l’ofi­cina, és a dir, esta­ven fets a trac­tar amb per­so­nes que els eren cone­gu­des, que reso­lien qual­se­vol incidència als seus comp­tes, que els dona­ven el calen­dari cada any i amb qui, fins i tot, la feien petar una estona. L’última dècada, han vist com es tan­ca­ven aques­tes ofi­ci­nes –en alguns casos, eren cor­res­pon­sa­lies de banca– i, més recent­ment, com es reti­ra­ven els cai­xers.

La majo­ria tenen els fills vivint fora i, per tenir diners, els seus diners, han d’espe­rar que tor­nin el cap de set­mana perquè els por­tin els que neces­si­ten, o bé han de dema­nar als veïns que es des­pla­cin uns quants quilòmetres fins als cai­xers més pro­pers, o per­dre molt de temps aga­fant el trans­port públic, si és que estan en con­di­ci­ons de moure’s amb auto­no­mia. Per posar només un parell d’exem­ples, els veïns de la vall del Lli­erca tenen els cai­xers més pro­pers a Sant Joan les Fonts, Besalú i Olot i els de la capçalera del Ter –Set­ca­ses, Vila­llonga de Ter i Lla­nars–, a Cam­pro­don, en un espai del cen­tre on és difícil tro­bar apar­ca­ment.

Els alcal­des con­sul­tats per aquest diari coin­ci­dei­xen a quei­xar-se també per la manera com s’ha produït el tan­ca­ment d’ofi­ci­nes i de cai­xers, majo­ritària­ment, sense comu­ni­cació prèvia.

Gra­tar-se la but­xaca

Atesa aquesta inèrcia de tan­ca­ment d’ofi­ci­nes bancàries i de reti­rada de cai­xers, que s’ha acce­le­rat durant els últims tres anys, molts ajun­ta­ments s’han fet seves les quei­xes dels veïns i han tre­ba­llat per tro­bar-hi solu­ci­ons. I les més efec­ti­ves pas­sen per assu­mir amb diners públics el cost del man­te­ni­ment dels cai­xers. Molts dels alcal­des afec­tats remar­quen la para­doxa d’haver de pagar a unes enti­tats que anun­cien, any rere any, uns comp­tes d’explo­tació mul­ti­mi­li­o­na­ris.

La fórmula que han tro­bat a Lla­nars i Sant Jaume de Lli­erca, dos ajun­ta­ments sig­ni­fi­ca­tius en aquest àmbit, ja que van ser dels pri­mers a patir les con­seqüències de la reti­rada de cai­xers, és cedir un local i pagar el man­te­ni­ment de l’apa­rell, un total de 1.100 euros men­su­als. En el pri­mer cas, està duent a terme ges­ti­ons per acon­se­guir ajuts que alleu­ge­rei­xin aquesta càrrega i, en el segon, ho han fet gràcies a la Dipu­tació de Girona, que assu­mirà la mei­tat del cost. Aquest dos ajun­ta­ments, a més, han hagut de fer un con­curs públic per a la lici­tació del ser­vei, en què han pogut lli­gar aspec­tes impor­tants, com, per exem­ple, que els cai­xers per­me­tin als usu­a­ris fer tràmits i no només reti­rar o ingres­sar diners. Per con­tra, no han acon­se­guit una igual­tat de tracte per a tots els usu­a­ris, sigui de l’enti­tat que siguin.

Hi altres ajun­ta­ments que estan estu­di­ant altres fórmu­les com ara nego­ciar la taxa d’ocu­pació de via pública que han de pagar les enti­tats bancàries que tenen cai­xers. I, en alguns casos, han acon­se­guit evi­tar el tan­ca­ment, com a Sant Joan de les Aba­des­ses, gràcies a la reco­llida de sig­na­tu­res de la Unió de Boti­guers i les ges­ti­ons de l’Ajun­ta­ment.

Gent gran combativa
El Consell Consultiu de la Gent Gran de la Garrotxa va sortir al carrer a Olot per protestar per la retallada de serveis de les entitats bancàries i per evidenciar que són el col·lectiu més afectat. En un manifest, afirmaven que se senten indefensos en l’actual marc de tancament d’oficines i de derivació dels clients als serveis digitals i constaven que la bretxa digital és un escull important per al col·lectiu. Les queixes del col·lectiu s’afegeixen a les més generals de les llargues cues i una major dificultat per tenir atenció personalitzada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia