Societat

Mal de gènere

L’endometriosi és la malaltia ginecològica benigna amb més incidència i una de les més silenciades

No té cura i afecta una de cada deu dones en edat reproductiva

Diagnosticar-la sol trigar una mitjana de vuit anys, causa molt de dolor i provoca esterilitat fins a un 50% de les afectades

El tractament més habitual és l’analgèsic i l’hormonal
El problema es troba “en la normalització del dolor”

Tren­quen mites. “La regla no ha de fer mal, com a màxim ha de pro­vo­car molèsties, però en cap cas inva­li­dants. Si hi ha dolor és que alguna cosa no fun­ci­ona i s’ha de fer trac­tar per un metge.” Fran­cisco Car­mona és cap del ser­vei de gine­co­lo­gia de l’Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona i un refe­rent en el diagnòstic i el trac­ta­ment de l’endo­me­tri­osi, con­si­de­rada la malal­tia gine­cològica benigna amb més incidència, tot i que això no evita que sigui també una de les més silen­ci­a­des i menys cone­gu­des en l’àmbit social. “Si en algun camp es pot pal­par amb més clare­dat l’enfo­ca­ment mas­culí del món és en la medi­cina i, en espe­cial, en aque­lles malal­ties que afec­ten específica­ment les dones i encara més específica­ment una àrea de les dones. L’endo­me­tri­osi com­pleix tots els requi­sits”, explica, i hi afe­geix: “Si afectés els homes es conei­xe­ria molt més.”

Però què és i com es forma? Es dona quan el tei­xit endo­me­trial –la capa interna de l’úter on ha de créixer l’embrió– apa­reix en un altre indret que no li per­toca, de manera més habi­tual als ova­ris, el peri­to­neu pelvià (mem­brana que cobreix la cavi­tat abdo­mi­nal), la bufeta, el recte o l’intestí, però també pot arri­bar a òrgans tan llu­nyans com els pul­mons i el cer­vell. “Aquest tei­xit des­plaçat res­pon igual que si fos a l’úter, les hor­mo­nes dels ova­ris el fan créixer durant el període mens­trual i es desprèn. Com que no pot ser expul­sat pel mateix cos, pro­du­eix quists ovàrics, nòduls i altres adherències”, pre­cisa el ginecòleg. La seva incidència és molt alta. Es cal­cula que una de cada deu dones en estat fèrtil en té en menor o major grau.

Símpto­mes vari­a­bles

És una malal­tia benigna i no can­cerígena i pre­senta un qua­dre simp­to­ma­tològic molt vari­a­ble, mal­grat que el dolor en totes les seves fases és el més comú. “Les regles acos­tu­men a ser molt dolo­ro­ses i abun­dants, però també con­di­ci­ona les rela­ci­ons sexu­als, fa mal quan vas al lavabo i en un ele­vat per­cen­tatge porta a la infer­ti­li­tat”, comenta el doc­tor Car­mona. Una altra de les seves carac­terísti­ques, i una de les pit­jors, és que costa molt de diagnos­ti­car. La mit­jana és d’uns vuit anys. “T’ima­gi­nes algú que triga tant de temps a saber què li passa? Al dolor físic s’hi afe­geix un pati­ment emo­ci­o­nal molt impor­tant”, diu. I per què s’allarga tant? Fran­cisco Car­mona té molt clar que un dels prin­ci­pals motius és cul­tu­ral. “La dona ha assu­mit que la mens­tru­ació li ha de fer mal, però és que molts pro­fes­si­o­nals també rela­ti­vit­zen el dolor i no van més enllà”, asse­nyala. En aquest sen­tit, i de manera gràfica, el ginecòleg explica que el dolor no es pot mesu­rar “però podem i hem d’escol­tar la gent que el pateix”. “Fem-ho fàcil. En una escala de l’1 al 10, una regla que faci mal en un grau a par­tir de 4, con­si­de­rat mode­rat, és una regla que no és nor­mal i que s’ha d’inves­ti­gar”, pre­cisa. A més, per aca­bar-ho de com­pli­car tot més, es cal­cula que hi ha una mit­jana de vuit anys per acon­se­guir un diagnòstic defi­ni­tiu. “Massa temps perquè les paci­ents vagin d’un cos­tat a un altre bus­cant res­pos­tes”, manté el metge.

La doc­tora Laura Mañalich, de la uni­tat de pato­lo­gia benigna del ser­vei de gine­co­lo­gia de la Vall d’Hebron, també reco­neix que encara es triga massa a detec­tar l’endo­me­tri­osi, però és opti­mista en vista del que con­si­dera un canvi de cri­teri en el sec­tor. “Els dife­rents hos­pi­tals de referència de la malal­tia hem millo­rat pel que fa a la comu­ni­cació amb els cen­tres d’atenció a la dona del sis­tema de primària i amb els ginecòlegs que hi tre­ba­llen, i això ha agi­li­tat tant la detecció com, sobre­tot, la deri­vació dels paci­ents”, des­taca. Mañalich coin­ci­deix amb el seu homòleg que així com en l’aspecte mèdic es van fent pas­ses, en l’aspecte social encara queda camí per fer. “Assu­mir que la regla fa mal no és només un dogma per a qui la pateix, sinó que també ho és per a la gent que l’envolta, perquè sem­pre hi ha una mare, una ger­mana o una amiga que es troba en la mateixa situ­ació i encara referma més que es tracta d’un fet nor­mal”, indica, i lamenta que sovint “el dolor de regla inva­li­dant que pot ama­gar una malal­tia com l’endo­me­tri­osi és jut­jat com a feblesa, espe­ci­al­ment en l’entorn labo­ral”.

L’alta incidència de l’este­ri­li­tat deri­vada de la malal­tia, que pot arri­bar al 50% de les afec­ta­des, fa que sigui urgent acce­le­rar els diagnòstics, però massa sovint les paci­ents es per­den en un munt de pro­ves o de bons con­sells. “Si insis­tei­xen massa els aca­ben dient que tenen poca tolerància al dolor o que tenen pro­ble­mes psi­cològics”, observa Fran­cisco Car­mona, que insis­teix que el cen­tre del pro­blema es troba “en una nor­ma­lit­zació del dolor”.

El trac­ta­ment més habi­tual con­tra l’endo­me­tri­osi és l’analgèsic i l’hor­mo­nal. Aquest últim busca limi­tar o atu­rar la pro­ducció d’estro­gen, que fomenta el crei­xe­ment de l’endo­me­tri. Tots dos tenen com a objec­tiu pri­o­ri­tari supri­mir el dolor. Tot i això, hi ha casos en què és impres­cin­di­ble apli­car cirur­gia, nor­mal­ment amb lapa­roscòpia. “En els dar­rers temps hi ha hagut avenços en cer­tes teràpies natu­rals que poden com­ple­men­tar el trac­ta­ment subs­crit pel metge, però mai subs­ti­tuir-lo”, comenta el metge.

Hete­rogènia i com­plexa

“No podem obli­dar que par­lem d’una malal­tia molt hete­rogènia que rela­ci­o­nem amb el dolor, però que tenim casos asimp­tomàtics i que, mal­grat tenir dife­rents línies d’inves­ti­gació ober­tes, encara des­co­nei­xem la causa con­creta que la pro­voca”, indica Laura Mañalich. A l’Hos­pi­tal Vall d’Hebron s’han espe­ci­a­lit­zat en la pit­jor de les vari­ants de la malal­tia: l’endo­me­tri­osi pro­funda, que es carac­te­ritza per una dis­me­nor­rea greu, amb dolors molt inten­sos quan la dona té rela­ci­ons sexu­als, quan fa la digestió o quan va al lavabo. En aquests casos, la solució és pas­sar per la sala d’ope­ra­ci­ons, però tal com aler­ten des del cen­tre “és una cirur­gia d’alta com­ple­xi­tat”.

L’any 2018 el Depar­ta­ment de Salut va posar en marxa un pro­to­col “per treure de la fos­cor” l’endo­me­tri­osi i millo­rar el diagnòstic de la malal­tia amb un tre­ball en xarxa per part de tot el sis­tema sani­tari i ori­en­tat a apro­fun­dir en el conei­xe­ment de la malal­tia entre la soci­e­tat. La ini­ci­a­tiva no va venir acom­pa­nyada d’un pres­su­post més ele­vat, però en aquell moment es va defen­sar que una bona apli­cació podria, fins i tot, repre­sen­tar un estalvi per al sis­tema.

Infor­mar i ori­en­tar

L’any 2014 un grup de dones afec­ta­des va posar en marxa l’Asso­ci­ació d’Afec­ta­des d’Endo­me­tri­osi de Cata­lu­nya (Endo­Cat) “amb l’objec­tiu d’infor­mar, asses­so­rar i acom­pa­nyar totes aque­lles per­so­nes que patei­xen la malal­tia i difon­dre-la a nivell social”. Lorena Martínez n’és la pre­si­denta des del maig pas­sat i ha tor­nat a reac­ti­var l’enti­tat amb ini­ci­a­ti­ves com la cele­bració del Dia Mun­dial de l’Endo­me­tri­osi, el 14 de març, una marxa per visi­bi­lit­zar la malal­tia o unes jor­na­des mèdiques. Lamenta que mal­grat que l’endo­me­tri­osi pot inci­dir “en la mei­tat de la població” hi ha mol­tes difi­cul­tats per tro­bar sub­ven­ci­ons que aju­din en la inves­ti­gació de la malal­tia. “Tenim grans cen­tres de referència i pro­fes­si­o­nals de pri­mera línia, però con­cen­trats a les grans ciu­tats, men­tre que a la resta del ter­ri­tori hi ha força man­can­ces”, explica, i rei­vin­dica que també cal posar el focus en els con­di­ci­o­nants soci­als i econòmics de les paci­ents “per tenir una imatge real i com­pleta de la pato­lo­gia”. Martínez con­si­dera clau posar fi al silenci. “Ni tenim ner­vis ni som boges. Estem malal­tes”, sosté.

LES FRASES

Si hi ha dolor amb la regla és que alguna cosa no funciona i s’ha de fer tractar per un metge
Francisco Carmona
CAP DEL SERVEI DE GINECOLOGIA DE L’HOSPITAL CLÍNIC
Malgrat tenir diferents línies d’investigació obertes, encara desconeixem què la provoca
Laura Mañalich
UNITAT DE PATOLOGIA BENIGNA DE L’HOSPITAL VALL D’HEBRON
Tenim grans centres de referència i professionals, però concentrats a les grans ciutats
Lorena Martínez
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’AFECTADES PER L’ENDOMETRIOSI

Cares conegudes que s’obren a parlar-ne

Actrius com Susan Sarandon o Daisy Ridley, polítiques com Hillary Clinton, cantants com Chenoa o Beth i influencers com Marta Pombo, han estat les darreres dones amb imatge pública que han donat a conèixer l’endometriosi o n’han parlat obertament coincidint sovint amb la celebració del dia mundial de la malaltia. El fet que alcin la mà com a afectades ajuda a fer un pas endavant en el coneixement i sobretot reconeixement social de la patologia. Diuen els experts que, com a model que representen per a determinats col·lectius, elles afavoreixen que les seves seguidores es mirin amb uns altres ulls, i hi parin més atenció, aquell dolor menstrual que ja no els provoca una simple molèstia. Normalitzar la menstruació, però, no és un camí ni fàcil ni planer. I la literatura i els mites no hi han ajudat gens. De fet, tot el que envolta la regla segueix sent un camp minat farcit de llegendes i costums arrelades des de l’antiguitat que encara no s’han superat: des d’Hipòcrates i la “sufocació uterina” passant per Plini el Vell, que afirmava que les dones menstruals feien malbé les collites o convertien el vi en vinagre, el Talmud jueu que les considerava impures o la influència misteriosa de la Lluna que es va arrossegar fins al segle XIX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia