La inflació obliga Càritas a augmentar un 22% els ajuts

L’esca­lada per­sis­tent dels preus i dels sub­mi­nis­tra­ment de la llar ho posa encara molt més difícil a les famílies vul­ne­ra­bles que tenen difi­cul­tats per arri­bar a final de mes. El direc­tor de Càritas Bar­ce­lona, Sal­va­dor Bus­quets, asse­gura que la inflació està “obli­gant” a des­ti­nar una major par­tida econòmica per cobrir neces­si­tats com l’ali­men­tació o el cost de les habi­ta­ci­ons que han de pagar les famílies que no es poden per­me­tre el llo­guer d’un habi­tatge. “Aquests preus abo­quen les famílies a una major pre­ca­ri­e­tat”, asse­nyala. Només durant el 2021 Càritas va des­ti­nar gai­rebé 860.000 euros a pagar habi­ta­ci­ons de rello­guer i va sufra­gar des­pe­ses de sub­mi­nis­tra­ment de la llar per un valor de gai­rebé 121.000 euros. Això vol dir que dues de cada tres llars ate­ses l’any pas­sat van rebre aju­des per a l’habi­tatge. L’enti­tat va des­ti­nar 2,2 mili­ons a ajuts econòmics per a les famílies.

Una xifra que s’incre­men­tarà aquest 2022 perquè només en els cinc pri­mers mesos s’ha regis­trat un incre­ment del 8% del nom­bre de per­so­nes ate­ses i un aug­ment dels ajuts a les famílies del 22%. En vista d’aquest pano­rama i “l’escassa pro­tecció social” des de les admi­nis­tra­ci­ons, Càritas reclama a la classe política que es doti de més habi­tat­ges el parc públic de llo­guer i que s’aprovi al Par­la­ment com més aviat millor la llei per fer front al sen­se­lla­risme, pro­mo­guda per les enti­tats i el món uni­ver­si­tari per donar res­posta a “l’expressió més con­tun­dent de la manca d’habi­tatge”, asse­nyala Bus­quets.

Faci­li­tar la inserció labo­ral de les per­so­nes que s’adre­cen a Càritas és un altre dels rep­tes, que exi­geix polítiques diri­gi­des a regu­la­rit­zar i man­te­nir la regu­la­ri­tat de les per­so­nes en situ­ació admi­nis­tra­tiva irre­gu­lar. La memòria del 2021 pre­sen­tada ahir per l’enti­tat recull dades com ara que el 80% de les per­so­nes ate­ses es tro­ben sense feina, un 41% són per­so­nes migrants i el 43% de les llars tenen infants o ado­les­cents a càrrec, un incre­ment de 8 punts per­cen­tu­als en relació amb l’any ante­rior.

“Les per­so­nes que hem atès durant el 2021 ens arri­ben més dete­ri­o­ra­des, més vul­ne­ra­bles i en situ­a­ci­ons més límit”, alerta Miriam Feu, res­pon­sa­ble d’anàlisi social i incidència de Càritas. Segons Feu, la covid ha estat un xoc sense pre­ce­dents que ha tin­gut un impacte més fort en les per­so­nes que ja es tro­ba­ven en una situ­ació de més vul­ne­ra­bi­li­tat. Segons el dar­rer informe de Foessa, 885.000 per­so­nes de la diòcesi de Bar­ce­lona viuen en exclusió social, el 32% de la població; és a dir que una de cada tres per­so­nes viuen al llin­dar de la pobresa. Una xifra que aug­menta en 300.000 per­so­nes res­pecte al 2018.

El car­de­nal arque­bisbe i pre­si­dent de Càritas Dio­ce­sana de Bar­ce­lona, Joan Josep Ome­lla, ha dema­nat “anar tots junts” per afron­tar el repte de la pobresa i “no aclu­car els ulls” davant una rea­li­tat que inter­pel·la la soci­e­tat. “No és fàcil gover­nar, per als polítics, i acon­ten­tar a tot­hom, però a vega­des fan pro­me­ses que no arri­ben”, lamen­tava el car­de­nal, que posava com a exem­ples les aju­des econòmiques anun­ci­a­des per a les famílies que acu­llen els refu­gi­ats, que els donen suport en aquest procés en què la guerra a Ucraïna es va allar­gant. Ome­lla va agrair el suport dels 9.854 socis i donants i de les 650 empre­ses i enti­tats que han aju­dat amb les seves apor­ta­ci­ons durant el 2021, així com la tasca de les 3.150 per­so­nes voluntàries que diària­ment estan al cos­tat dels més febles.