Societat

Volar acompanyats de voltors

La serra Cavallera es consolida com a referent en la modalitat hike and fly de parapent

L’orografia, les tèrmiques i l’accessibilitat atrauen molts usuaris

“El parapent és poc intrusiu: caminem on ho fa tothom i volem”

La serra Cava­llera (Ogassa i Sant Joan de les Aba­des­ses) s’està con­so­li­dant com el prin­ci­pal punt de la pràctica de la moda­li­tat hike and fly (‘cami­nar i volar’) per als prac­ti­cants del para­pent. L’oro­gra­fia de la zona, les faci­li­tats d’accés i la pro­moció que en fa Vol Lliure Cava­llera –té una vin­tena de socis– l’estan situ­ant com a refe­rent en aquesta moda­li­tat espor­tiva. De fet, és la que s’ha fet més popu­lar en la comu­ni­tat de para­pen­tis­tes els últims deu anys.

La serra Cava­llera és ideal per als qui bus­quen com­bi­nar l’excur­si­o­nisme i el vol amb para­pent, perquè l’accés amb vehi­cle fins a Ogassa és fàcil des de l’àrea de Bar­ce­lona per l’auto­via C-17 i pels túnels del Cap­sa­costa des de la resta de comar­ques giro­ni­nes i, a més, per­met fer excur­si­ons molt apre­ci­a­des per aquells als qui els agrada la mun­ta­nya. A part, en molts dels iti­ne­ra­ris, en només mitja hora, els amants del para­pent poden tro­bar punts d’enlai­ra­ment. També és cert que hi ha iti­ne­ra­ris, com per exem­ple el del Cer­verís o el Taga, que són més com­pli­cats i que són molt apre­ci­ats pels més expe­ri­men­tats.

D’altra banda, cal tenir en compte que la serra Cava­llera està ubi­cada al cen­tre del Ripollès i, per tant, es pot volar en totes direc­ci­ons, fins i tot cap al Puig­mal, depe­nent, és clar, dels cor­rents.

I és que els cor­rents és l’altre gran atrac­tiu de la serra Cava­llera, segons remarca el pre­si­dent del club ripollès, Xavier San­ful­gen­cio. “Per l’oro­gra­fia, el vent ja ens arriba en forma d’ona­des, xoca con­tra la mun­ta­nya i puja cre­ant cor­rents, o bé el terra l’escalfa i, per la diferència de tem­pe­ra­tura, també es creen tèrmi­ques que per­me­ten bus­car-ne d’altres i fer llargs recor­re­guts”, indica. I hi afe­geix: “Fem de vol­tors; volem amb ells.” Amb la col·labo­ració de l’Ajun­ta­ment, han habi­li­tat punts d’ater­ratge al sec­tor de l’antiga estació i al del nou ins­ti­tut.

Fredi Tus­set, secre­tari de l’enti­tat, i ell van haver de crear el club per poder volar a la serra Cava­llera. “Ho vam fer el 2019 per qüesti­ons admi­nis­tra­ti­ves. Hi ha un decret del 1992 que regula la foto­gra­fia i els esports als espais natu­rals, on, d’entrada, estan pro­hi­bits, tot i que el para­pent és poc intru­siu: cami­nem per on camina tot­hom i volem”, deta­lla.

Al prin­cipi, quan ana­ven a volar, els agents fores­tals els dema­na­ven els per­mi­sos que calien i més per prac­ti­car el para­pent en espais natu­rals pro­te­gits –la serra Cava­llera és un espai d’interès natu­ral (EIN) i al seu entorn hi ha el parc natu­ral de les Capçale­res del Ter i del Fre­ser–, i aquest permís, que res­trin­geix el nom­bre de pilots, només es podia obte­nir si cons­tituïen un club, tot i que Tus­set ho va inten­tar regu­lar sense èxit a través de l’Ajun­ta­ment de Sant Joan.

Com que van tri­gar un any a ins­criure en el regis­tre la nova enti­tat, al prin­cipi, van acon­se­guir els per­mi­sos a través de Ver­ti­gen, un club de Sant Pere de Torelló (Osona), de què San­ful­gen­cio és secre­tari. L’enti­tat va que­dar regis­trada ofi­ci­al­ment el 2019.

XAVIER SANFULGENCIO PRESIDENT DE VOL LLIURE CAVALLERA

“Volar vesteix d’humilitat”

D’on li ve l’afició pel parapent?
Des de petit, m’han agradat els avions. Als setze anys, els meus pares van pagar-me un curs d’ala delta, però no l’ala, i ho vaig deixar. També vaig fer paracaigudisme, però la sensació era molt diferent a la que buscava. Ja de més gran vaig fer un curs de parapent i cada vegada m’apassionava més volar, vaig agafant més tècnica...
Què destacaria d’aquesta modalitat esportiva?
L’adrenalina de volar aprofitant els corrents sense motor, dependre del vent, cosa que et vesteix d’humilitat.
I quines vistes!
Sí, hi ha estones de tranquil·litat i pots mirar el paisatge i t’envaeix una sensació de solitud, de dependència de tu mateix, que et fa aterrar molt relaxat.
Vostè ho va deixar tot per traslladar-se a viure a Sant Joan. Pel parapent?
Sí, i per la muntanya. Vaig arribar fa set anys després de provar de viure a Sant Pere de Torelló. Volia més muntanya i, amb Sant Joan, a més, tinc el vincle que el meu avi era cap d’estació, quan hi havia tren.
I el risc?
N’hi ha, perquè no és el teu mitjà. Estic més segur, però, volant que no pas anant amb la moto. La taca d’oli també hi pot ser volant, però si els teus coneixement són suficients, tens l’equip adequat, surts d’hora i prens precaucions, la seguretat és molt alta.
Alguna vegada ha pres mal?
Un cop em vaig trencar el braç. Va ser en un aterratge i, per un error meu, vaig entrar en pèrdua.
És un esport car?
No. Tenim un mercat de segona mà amb material certificat per empreses especialistes i pots trobar un bon equip a un cost entre 600 i 1.500 euros, més els estris com ara un variòmetre, una ràdio, aplicacions de mòbil, casc i arnés...

Un mapa de les tèrmiques i corrents de Cavallera

Vol Lliure Cavallera ha editat dos mapes del Ripollès, el del sector est i el de l’oest, amb tota la simbologia que ajuda els qui practiquen el parapent en les condicions de vol. L’entitat es va proposar, al principi, fer un projecte de microfinançament per editar aquests mapes, però, finalment, els van patrocinar la Diputació, la Federació Aèria Catalana, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i quatre empreses.

Xavier Sanfulgencio ha explicat que ell mateix va elaborar aquests mapes a partir del de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. S’hi marquen amb fletxes els vents de vall i la seva canalització i també s’hi detallen els punts on sol haver-hi tèrmiques i les distàncies que li calen a un pilot per anar d’un punt a un altre. A més, hi ha els principals indrets d’enlairament i els dos d’aterratge. “Estem estudiant traslladar aquesta informació a una aplicació de mòbil. Volem amb aparells i ens aniria bé tenir els mapes en una app, perquè ara els hem de memoritzar abans de volar”, ha indicat.

A part de les anotacions ja citades, el mapa inclou informació sobre el desnivell més important que hi ha a la zona. Hi destaquen els 1.200 metres del puig Estela i Sant Joan, on, a l’hivern, quan no hi ha habitualment condicions tèrmiques adequades, només es pot fer un planeig i baixada d’uns 20 minuts. També destaquen els cingles de Picola, on s’arriba per la pista forestal al refugi Montserrat i des d’on els pilots amb una mica d’experiència poden gaudir d’un munt de tèrmiques, a la primavera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia