Mancances més enllà de la catàstrofe natural

Un equip for­mat per dese­nes de res­ca­ta­dors i una grua es planta al davant d’un edi­fici ensor­rat. Amb els cas­cos posats, fle­xi­o­nen les cames per posar mig cos a dins de l’estruc­tura dam­ni­fi­cada i es pre­pa­ren per anar tots a l’una. Inten­ta­ran esbri­nar si entre la runa hi ha algú amb vida a qui res­ca­tar: junts, cri­da­ran a l’uníson: “Pot algú sen­tir la nos­tra veu?”, espe­rant que una veu mira­cu­losa els res­pon­gui d’entre les tones de ciment. Però, quan fan el crit, el silenci que obte­nen per res­posta és eixor­da­dor.

Imat­ges de des­es­pe­rança com aquesta, ocor­re­guda en un poblat del sud de Tur­quia, es pro­pa­ga­ven ahir entre el sud de Tur­quia i el nord de Síria. Cada cop més, amb l’arri­bada del ter­cer dia poste­rior al cata­clisme, els cos­sos que els res­ca­ta­dors tre­ien de sota de la runa eren cadàvers. La xifra de vícti­mes mor­tals del ter­ratrèmol supera les 20.000 per­so­nes.

Ankara ha mobi­lit­zat 111.000 res­ca­ta­dors, que tre­ba­llen amb 55.000 vehi­cles, entre els quals hi ha trac­tors, grues i exca­va­do­res. El Minis­teri d’Afers Estran­gers compta que ja són 95 països els que han ofert suport a Tur­quia, amb 6.500 tre­ba­lla­dors sobre el ter­reny i 2.400 que han d’arri­bar aviat.

“Els equips de res­cat con­ti­nuen arri­bant”, deia a El Punt Avui un super­vi­vent que tre­ba­lla com a volun­tari a Kah­ra­man­ma­ras, l’epi­cen­tre del ter­ratrèmol: “Con­ti­nuem bus­cant sota la runa, però acu­mu­lem morts”, lamen­tava. Milers de cos­sos seguien pen­dents d’iden­ti­fi­cació men­tre es produïen imat­ges incòmodes. A Adiya­man, uns res­ca­ta­dors nega­ven l’ajuda a l’Ahmet, un super­vi­vent que dema­nava que revi­ses­sin un edi­fici des­tros­sat, tot asse­gu­rant que allà no hi que­dava ningú amb vida i que havien de pri­o­rit­zar altres indrets on les pos­si­bi­li­tats fos­sin més ele­va­des. “Com me’n puc anar a dor­mir? Aquí hi ha el meu germà enter­rat. Podria estar viu”, deia l’Ahmet uns segons més tard a un mitjà de comu­ni­cació nord-ame­ricà.

El pas dels dies obre camí a la crítica con­tra les auto­ri­tats tur­ques. Molts civils han pen­jat foto­gra­fies de car­tells que apa­rei­xien als seus edi­fi­cis ender­ro­cats, en què les empre­ses cons­truc­to­res es van­ta­ven d’haver-los aixe­cat “d’acord amb les regu­la­ci­ons pre­ven­ti­ves con­tra els ter­ratrèmols”. Als matei­xos comu­ni­cats, les empre­ses asse­gu­ra­ven haver emprat mà d’obra i mate­ri­als “de pri­mera qua­li­tat”. Diver­sos resi­dents en edi­fi­cis avui ensor­rats a les ciu­tats de Malatya o a Isken­de­run i que havien estats cons­truïts fa tot just un any han pogut demos­trar que hi pen­ja­ven aquests comu­ni­cats. La BBC ha esbri­nat qui­nes són les cons­truc­to­res que els van cons­truir.

“La màxima inten­si­tat del ter­ratrèmol va ser vio­lenta, però no necessària­ment sufi­ci­ent per ender­ro­car edi­fi­cis ben cons­truïts”, diu a la mateixa cadena David Ale­xan­der, pro­fes­sor de pla­ni­fi­cació i gestió d’emergències a la Uni­ver­si­tat de College. “A la majo­ria de llocs col­pe­jats pel sisme el nivell de tre­mo­lor va ser infe­rior al màxim, així que podem con­cloure que gai­rebé tots els milers d’edi­fi­cis que han cai­gut incom­plien els regla­ments de pre­visió de sis­mes que seria rao­na­ble espe­rar”, hi afe­gia.

Des de fa més de mig segle, molts governs turcs han apro­vat el que es coneix com les “amnis­ties de cons­trucció”, que són per­mi­sos per incom­plir les regu­la­ci­ons de segu­re­tat exi­gi­des a canvi d’un paga­ment. L’última amnis­tia d’aquesta mena va apro­var-se el 2018 i pocs dies abans del sisme la premsa turca esmen­tava que s’estava coent la pròxima amnis­tia. Sin­di­cats turcs d’engi­nyers i d’arqui­tec­tes cal­cu­len que 75.000 edi­fi­cis situ­ats a la part del país afec­tada pel cata­clisme havien rebut aquests tipus d’amnis­ties. El 2018, un estudi del Minis­teri d’Urba­nit­zació adme­tia que la mei­tat dels edi­fi­cis a Tur­quia, uns 13 mili­ons de cons­truc­ci­ons, incom­plien les regu­la­ci­ons, que el país havia anat apro­vant a mesura que se succeïen tragèdies com la d’aquest dilluns.

En un intent de silen­ciar les crítiques, i men­tre recor­ria la zona afec­tada, Erdo­gan va pro­me­tre entre­gar 10.000 lliu­res tur­ques (uns 530 euros) a totes les famílies afec­ta­des pel ter­ratrèmol, i va garan­tir que tots els edi­fi­cis ender­ro­cats serien cons­truïts aviat de nou. El pre­si­dent, can­di­dat a les elec­ci­ons del pròxim mes de maig, va donar-se un ter­mini d’un sol any.