Societat

Mancances més enllà de la catàstrofe natural

Turquia permet construir edificis mancats de mesures antisísmiques

Els rescatadors cada cop treuen menys supervivents de la runa

Un equip for­mat per dese­nes de res­ca­ta­dors i una grua es planta al davant d’un edi­fici ensor­rat. Amb els cas­cos posats, fle­xi­o­nen les cames per posar mig cos a dins de l’estruc­tura dam­ni­fi­cada i es pre­pa­ren per anar tots a l’una. Inten­ta­ran esbri­nar si entre la runa hi ha algú amb vida a qui res­ca­tar: junts, cri­da­ran a l’uníson: “Pot algú sen­tir la nos­tra veu?”, espe­rant que una veu mira­cu­losa els res­pon­gui d’entre les tones de ciment. Però, quan fan el crit, el silenci que obte­nen per res­posta és eixor­da­dor.

Imat­ges de des­es­pe­rança com aquesta, ocor­re­guda en un poblat del sud de Tur­quia, es pro­pa­ga­ven ahir entre el sud de Tur­quia i el nord de Síria. Cada cop més, amb l’arri­bada del ter­cer dia poste­rior al cata­clisme, els cos­sos que els res­ca­ta­dors tre­ien de sota de la runa eren cadàvers. La xifra de vícti­mes mor­tals del ter­ratrèmol supera les 20.000 per­so­nes.

Ankara ha mobi­lit­zat 111.000 res­ca­ta­dors, que tre­ba­llen amb 55.000 vehi­cles, entre els quals hi ha trac­tors, grues i exca­va­do­res. El Minis­teri d’Afers Estran­gers compta que ja són 95 països els que han ofert suport a Tur­quia, amb 6.500 tre­ba­lla­dors sobre el ter­reny i 2.400 que han d’arri­bar aviat.

“Els equips de res­cat con­ti­nuen arri­bant”, deia a El Punt Avui un super­vi­vent que tre­ba­lla com a volun­tari a Kah­ra­man­ma­ras, l’epi­cen­tre del ter­ratrèmol: “Con­ti­nuem bus­cant sota la runa, però acu­mu­lem morts”, lamen­tava. Milers de cos­sos seguien pen­dents d’iden­ti­fi­cació men­tre es produïen imat­ges incòmodes. A Adiya­man, uns res­ca­ta­dors nega­ven l’ajuda a l’Ahmet, un super­vi­vent que dema­nava que revi­ses­sin un edi­fici des­tros­sat, tot asse­gu­rant que allà no hi que­dava ningú amb vida i que havien de pri­o­rit­zar altres indrets on les pos­si­bi­li­tats fos­sin més ele­va­des. “Com me’n puc anar a dor­mir? Aquí hi ha el meu germà enter­rat. Podria estar viu”, deia l’Ahmet uns segons més tard a un mitjà de comu­ni­cació nord-ame­ricà.

El pas dels dies obre camí a la crítica con­tra les auto­ri­tats tur­ques. Molts civils han pen­jat foto­gra­fies de car­tells que apa­rei­xien als seus edi­fi­cis ender­ro­cats, en què les empre­ses cons­truc­to­res es van­ta­ven d’haver-los aixe­cat “d’acord amb les regu­la­ci­ons pre­ven­ti­ves con­tra els ter­ratrèmols”. Als matei­xos comu­ni­cats, les empre­ses asse­gu­ra­ven haver emprat mà d’obra i mate­ri­als “de pri­mera qua­li­tat”. Diver­sos resi­dents en edi­fi­cis avui ensor­rats a les ciu­tats de Malatya o a Isken­de­run i que havien estats cons­truïts fa tot just un any han pogut demos­trar que hi pen­ja­ven aquests comu­ni­cats. La BBC ha esbri­nat qui­nes són les cons­truc­to­res que els van cons­truir.

“La màxima inten­si­tat del ter­ratrèmol va ser vio­lenta, però no necessària­ment sufi­ci­ent per ender­ro­car edi­fi­cis ben cons­truïts”, diu a la mateixa cadena David Ale­xan­der, pro­fes­sor de pla­ni­fi­cació i gestió d’emergències a la Uni­ver­si­tat de College. “A la majo­ria de llocs col­pe­jats pel sisme el nivell de tre­mo­lor va ser infe­rior al màxim, així que podem con­cloure que gai­rebé tots els milers d’edi­fi­cis que han cai­gut incom­plien els regla­ments de pre­visió de sis­mes que seria rao­na­ble espe­rar”, hi afe­gia.

Des de fa més de mig segle, molts governs turcs han apro­vat el que es coneix com les “amnis­ties de cons­trucció”, que són per­mi­sos per incom­plir les regu­la­ci­ons de segu­re­tat exi­gi­des a canvi d’un paga­ment. L’última amnis­tia d’aquesta mena va apro­var-se el 2018 i pocs dies abans del sisme la premsa turca esmen­tava que s’estava coent la pròxima amnis­tia. Sin­di­cats turcs d’engi­nyers i d’arqui­tec­tes cal­cu­len que 75.000 edi­fi­cis situ­ats a la part del país afec­tada pel cata­clisme havien rebut aquests tipus d’amnis­ties. El 2018, un estudi del Minis­teri d’Urba­nit­zació adme­tia que la mei­tat dels edi­fi­cis a Tur­quia, uns 13 mili­ons de cons­truc­ci­ons, incom­plien les regu­la­ci­ons, que el país havia anat apro­vant a mesura que se succeïen tragèdies com la d’aquest dilluns.

En un intent de silen­ciar les crítiques, i men­tre recor­ria la zona afec­tada, Erdo­gan va pro­me­tre entre­gar 10.000 lliu­res tur­ques (uns 530 euros) a totes les famílies afec­ta­des pel ter­ratrèmol, i va garan­tir que tots els edi­fi­cis ender­ro­cats serien cons­truïts aviat de nou. El pre­si­dent, can­di­dat a les elec­ci­ons del pròxim mes de maig, va donar-se un ter­mini d’un sol any.

Ajut tardà al nord-oest de Síria

L’ajuda humanitària a l’aïllada regió del nord-oest de Síria ha arribat el quart dia després de la catàstrofe i ha fet posar el crit al cel a les autoritats i entitats humanitàries locals. La portaveu de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, Madevi Sun-Suon, havia declarat que les carreteres destrossades que duien fins a Bab al-Hawa, l’únic corredor humanitari que connecta Turquia amb Síria amb l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU, impedien l’accés humanitari. Mazen Alloush, encarregat de premsa del punt fronterer, havia desafiat les declaracions de Sun-Suon en assegurar que els cotxes carregats de refugiats sirians morts a Turquia no deixaven d’accedir a territori sirià.

Seixanta hores després del cataclisme, sis camions de l’ONU van entrar a aquest territori, l’únic que encara fa oposició a Baixar al-Assad, que el castiga amb l’aïllament humanitari i amb bombardejos en els moments més crus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia