El Bulli 08, canvi de xip

La visita esti­val a El Bulli sol actuar d’esti­mu­lant tant dels sen­tits com de l’intel·lecte, vícti­mes pro­pi­ciatòries dels rigors cani­cu­lars. Una opor­tuna incursió a Mont­joi diven­dres pas­sat va resul­tar ser gra­ti­fi­cant fins i tot des de l’òptica periodística. I no pre­ci­sa­ment pel desen­llaç de l’afer del gas­tro­maníac esvaït, clis­sat final­ment per la càmera d’una enti­tat bancària suïssa. Tot i que encara se’n per­ce­bien eflu­vis, el tàndem Adrià-Soler han arxi­vat també aquest cas.

Les nove­tats noti­ci­a­bles es mouen en dues direc­ci­ons : el canvi de regis­tre de l’oferta culinària en si mateixa i el nou enfo­ca­ment que volen donar al res­tau­rant. Explica Fer­ran Adrià que en plan­te­jar-se i dis­se­nyar els per­fils i els con­tin­guts del menú del 2008 ell i el seu equip només tenien clar un objec­tiu: no auto­co­piar-se. O sigui que, a hores d’ara, quan encara incor­po­ren nove­tats sor­gi­des sobre la marxa, l’habi­tual reci­tat d’inten­ci­o­na­des mos­se­ga­des no defi­nei­xen ni una línia contínua ni una inter­con­nexió con­cep­tual o for­mal.

La tècnica, defi­ni­ti­va­ment domes­ti­cada, actua ara de sub­or­di­nada del pre­di­ca­ment prin­ci­pal, fruit quasi sem­pre de les noves per­cep­ci­ons apre­ses al llarg i ample d’un món que, en tant que mul­ti­cul­tu­ral i poli­crom, li des­vet­lla nous ins­tints i noves pas­si­ons. Diu que ni ell mateix sap ben bé on el con­dui­ran les pul­si­ons resul­tants de les inin­ter­mi­tents des­co­ber­tes, però que intu­eix un aven­tu­rat canvi de regis­tre amb pos­si­ble happy end.

Nove­tats
Per altra banda, hi ha una primícia d’alt vol­tatge pel que fa a la res­tau­ració: lluny de repe­tir la tra­di­ci­o­nal tem­po­rada que va de Pas­qua a finals d’estiu, el 2009 El Bulli obrirà por­tes al juny i romandrà actiu fins a l’inici de la cam­pa­nya de Nadal, desem­bre entrat. Més que no pas sor­pren­dre una vegada més el per­so­nal, en aquesta en part arris­cada decisió presa per la cúpula direc­tiva bulli­ni­ana s’hi ende­vina la intenció de mirar de subs­ti­tuir la part de cli­en­tela d’alta gamma inte­grada per turis­tes capri­ci­o­sos i esti­ue­jants oci­o­sos per una altra d’estu­di­o­sos i bàsica­ment interes­sats en la cuina adriàtica de progrés, que evo­lu­ci­ona de manera per­ma­nent.

Men­tre no s’acaba de con­cre­tar tot ple­gat, a Mont­joi l’equip al com­plet tre­ba­lla fins i tot els dies de vacan­ces per incor­po­rar a l’actual oferta idees i tro­ba­lles d’última for­nada de l’ordre de, posem per cas, la més recent: una fulla vege­tal no porosa el sabor de la qual sabor cor­res­pon fil per randa al propi de l’ostra aca­bada d’obrir. La ser­vei­xen tal qual, pri­mo­ro­sa­ment empla­tada i amb un parell de gotes de suc de lli­mona que suren a la superfície. Cal dir que ve de lluny però no tant i que pròxima­ment la tin­drem a l’abast. I com aquest gust con­cret, mil.