Urbanisme

Urbanisme

Sentència al Palomares

El Ministeri de Transició Ecològica ordena el tancament del restaurant com a pas previ a l’enderroc de l’edifici

Vilassar de Mar el vol salvar amb un nou pla d’usos i amb més protecció de la Generalitat

S’hi vol fer un centre d’activitats culturals i esportives relacionat amb el mar
Vilassar el declararà bé cultural d’interès local i demanarà que sigui també nacional

El Palo­ma­res, un encla­va­ment icònic de la costa mares­menca, té data de cadu­ci­tat. El cone­gut res­tau­rant a peu de platja de Vilas­sar de Mar tan­carà les por­tes el 14 de maig, posant fi a més de mig segle d’acti­vi­tat. Ho farà a la força, en com­pli­ment d’una ordre del Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica i el Repte Demogràfic que demana el ces­sa­ment de l’acti­vi­tat econòmica per incom­pli­ment de la llei de cos­tes. La con­cessió del res­tau­rant fa dècades que està exhau­rida i, després d’anys de liti­gis, els dife­rents intents dels pro­pi­e­ta­ris per reno­var-la no han donat cap fruit. El tan­ca­ment del res­tau­rant és el pas previ a l’ender­roc de l’edi­fici, un dels cen­tres de la vida local durant la tem­po­rada d’estiu, en man­te­nir als bai­xos les tra­di­ci­o­nals case­tes de bany i ser la seu del Club Espor­tiu Palo­ma­res, dedi­cat als esports nàutics. Tot ple­gat fa que els cli­ents vin­guts d’arreu, però espe­ci­al­ment els vilas­sa­rencs, esti­guin amb l’ai al cor pel futur de l’edi­fici, encre­uant els dits perquè l’últim intent per pre­ser­var aquesta part del patri­moni mares­menc i donar-hi una segona vida pros­peri.

“El tan­ca­ment del res­tau­rant Palo­ma­res està noti­fi­cat i és ine­vi­ta­ble –con­firma Damià del Clot, alcalde de Vilas­sar de Mar–, però espe­rem atu­rar la demo­lició de l’edi­fici amb un nou pro­jecte que estem tre­ba­llant jun­ta­ment amb dife­rents enti­tats i que pre­sen­ta­rem el dia 15 de març a Madrid. Espe­rem que el rebin de bon ull.” El pla con­sis­teix a ver­te­brar un pro­jecte d’ampli abast a par­tir del qual la titu­la­ri­tat de l’edi­fici pas­sa­ria a ser muni­ci­pal. Esta­ria fona­men­tat en tres eixos prin­ci­pals: con­ser­var la memòria històrica, fomen­tar la cul­tura i la pre­ser­vació del mar, i faci­li­tar la pràctica d’acti­vi­tats espor­ti­ves nàuti­ques.

“Totes aques­tes acti­vi­tats s’arti­cu­la­rien al vol­tant de qua­tre edi­fi­cis que les aco­lli­rien. A banda del Palo­ma­res, també hi inclou­rem l’escola nàutica, que en breu que­darà lliure perquè els ser­veis soci­als mar­xa­ran a noves dependències, el Museu de la Marina i les case­tes de l’espigó de Garbí, que també estan amenaçades d’ender­roc. De fet, ja fa un temps que el minis­teri va fer treure les bar­ques tra­di­ci­o­nals de pesca que sem­pre hi havia hagut vara­des a la platja”, explica Del Clot.

En tots aquests espais es podria tei­xir un ampli pro­grama d’acti­vi­tats que ara està defi­nint una empresa externa amb la impli­cació de diver­ses enti­tats locals i naci­o­nals, amb la volun­tat de gua­nyar més con­sistència. Entre les pos­si­bi­li­tats que s’estu­dien per incloure en el pla anti­en­der­ro­ca­ment hi ha que sigui la seu dels estu­dis de la Uni­ver­si­tat de Mar i Ultra­mar de la UPC, crear una set­mana blava perquè els alum­nes vilas­sa­rencs puguin prac­ti­car esports nàutics o tenir espais per­ma­nents per recor­dar i man­te­nir les tra­di­ci­ons mari­ne­res pròpies de la zona, com ara l’acti­vi­tat dels mes­tres d’aixa en la cons­trucció i repa­ració d’embar­ca­ci­ons i també la pesca de l’alma­drava, un art con­sis­tent en un gran labe­rint de xar­xes per atra­par tonyi­nes.

L’única pos­si­bi­li­tat d’evi­tar la des­a­pa­rició de l’edi­fici és que des de Madrid s’accepti que un gran pro­jecte d’abast cul­tu­ral i espor­tiu com aquest només tin­dria sen­tit i única­ment es podria fer en aques­tes ubi­ca­ci­ons. I el fet que en el seu moment el Palo­ma­res s’aixequés sobre les ins­tal·laci­ons de ser­vei d’una de les alma­dra­ves de la zona hi juga clara­ment a favor, però tot dependrà de la decisió minis­te­rial, que es podrà començar a intuir en la reunió pre­vista per d’aquí a onze dies.

En tot cas, com que pot no ser sufi­ci­ent, el govern muni­ci­pal pre­veu apro­var en el ple d’aquest mes la decla­ració de l’edi­fici dels banys del Palo­ma­res com a bé cul­tu­ral d’interès local (BCIL) i, un cop el tin­gui, plan­te­jarà a la Gene­ra­li­tat que s’ampliï aquesta con­si­de­ració també a nivell naci­o­nal, con­fi­ant que amb una decla­ració de BCIN l’estruc­tura tin­dria un nivell de pro­tecció encara més ele­vat.

El vilas­sa­renc Agustí Martín, degà de la Facul­tat de Nàutica de la UPC, és un dels cer­vells del pro­jecte per sal­var el Palo­ma­res i les case­tes de pes­ca­dors de l’espigó de Garbí. “Volem que sota el parai­gua de l’Ajun­ta­ment, les esco­les i ins­ti­tuts hi puguin fer acti­vi­tats marítimes, que hi hagi sales de con­ferències i expo­si­ci­ons, crear un cen­tre d’inter­pre­tació de l’alma­drava, l’art de pesca més gran que exis­teix, i que les asso­ci­a­ci­ons que tenen acti­vi­tat nàutica i marítima puguin tenir-hi la seva seu”, explica en decla­ra­ci­ons reco­lli­des per Vilas­sar Ràdio. També es valora la pos­si­bi­li­tat que les uni­ver­si­tats cata­la­nes puguin fer ser­vir els espais per a estu­dis marins, com per exem­ple els rela­ci­o­nats amb els movi­ments de sor­res, la població de pei­xos de roca o l’evo­lució de la posidònia.

Història d’un edi­fici

Per conèixer l’ori­gen del res­tau­rant cal remun­tar-se a l’Antoni Palo­ma­res, un capità d’alma­drava de la Marina Baixa que a prin­ci­pis de segle XX havia estat cri­dat a tre­ba­llar a la de Roses. Men­tre hi anava en tren, però, va conèixer un grup de vilas­sa­rencs que el van fit­xar per diri­gir l’alma­drava local. Lla­vors les cap­tu­res al Maresme encara eren abun­dants i durant la tem­po­rada d’estiu a les ins­tal·laci­ons de suport a l’alma­drava es mun­tava una guin­gueta per fer peix a la brasa que va aga­far força fama. Quan la pesca de la tonyina va decaure i un tem­po­ral va mal­me­tre l’alma­drava, la família Palo­ma­res va dema­nar una con­cessió per cons­truir uns banys amb ser­vei de res­tau­rant.

L’edi­fici actual es va enlles­tir el 1969 i va tenir la con­cessió vigent durant 25 anys, però des de lla­vors que no s’ha reno­vat. Actu­al­ment els pro­pi­e­ta­ris són la Isa­bel Palo­ma­res i el seu marit, Josep Nin, que fa més de qua­ranta anys que van llo­gar el res­tau­rant a Ramon Huguet. Durant aquest temps, ells van man­te­nir el bar dels bai­xos a l’estiu, fins que fa uns anys el minis­teri els va obli­gar a tan­car-lo i a reti­rar també les case­tes de bany que ocu­pa­ven la platja.

Ara li ha arri­bat l’hora al res­tau­rant Palo­ma­res, tot un emblema de la zona. “Aquests dies no paren de venir grups de gent que venen a aco­mi­a­dar-se de nosal­tres; ens estem fent un tip de plo­rar”, admet l’Anna Huguet.

LES DATES

L’única possibilitat de preservar l’edifici és amb un projecte que uneixi història, cultura i esport
Damià del Clot
Alcalde de Vilassar de Mar
15.03.23
Presentació
del projecte de Vilassar per salvar els banys davant del Ministeri de Transició Ecològica.
07.05.23
Últim
dia de servei al restaurant Palomares, que el diumenge següent tancarà les portes i lliurarà les claus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia