Societat

Turisme

Barcelona espera una allau de creueristes

La patronal del sector, CLIA, creu que s’arribarà a les xifres rècord del 2019, quasi 3,2 milions de visitants, aquest 2023

Només aquesta companyia italosuïssa portarà més de 550.000 turistes aquest estiu

El ‘Symphony of the Seas’, de la nord-americana Royal Caribbean, farà sortides des de Barcelona per tot el Mediterrani

Stop Creuers demana que s’aturi l’arribada d’aquests grans vaixells a tots els ports del país
Gran part dels creueristes passen diverses nits a la ciutat abans d’agafar el vaixell o abans de marxar

Les com­pa­nyies de cre­uers volen recu­pe­rar aquest any 2023 el nom­bre de cre­ue­ris­tes que van embar­car i desem­bar­car al Port de Bar­ce­lona el 2019, un rècord històric de quasi 3,2 mili­ons de per­so­nes i, per tant, es dona per fet que hi haurà una mul­ti­tud de cre­ue­ris­tes aquest estiu. Així ho asse­gura Alfredo Ser­rano, direc­tor de Cruise Lines Inter­na­ti­o­nal Asso­ci­a­tion(CLIA) a l’Estat, la patro­nal del sec­tor. Ser­rano con­firma que Bar­ce­lona “s’ha con­so­li­dat com a pri­mer port base –és a dir, d’inici i fina­lit­zació– dels cre­uers d’Europa” i que l’etapa de la pandèmia està més que superada.

Una com­pa­nyia, MSC Cre­uers, que és la ter­cera més impor­tant del món de ban­dera ita­losuïssa, gene­rarà un movi­ment de 550.000 turis­tes a Bar­ce­lona aquest estiu, segons ha con­fir­mat a aquest diari. La capi­tal cata­lana serà el prin­ci­pal port d’aquesta com­pa­nyia a l’Estat, amb 111 esca­les durant el període esti­val, i un dels vai­xells que s’esta­bli­ran a Bar­ce­lona (a par­tir de mit­jans d’abril) és l’MSC World Europa, un dels més grans del món (22 cober­tes, 2.626 cabi­nes, 47 metres d’amplada i més de 40.000 m² d’espai públic). Aquest vai­xell, pro­pul­sat per GNL, és un dels pri­mers a fer ser­vir la tec­no­lo­gia de pila de com­bus­ti­ble, explica la com­pa­nyia. Inau­gu­rat el novem­bre pas­sat a Qatar, ve al Medi­ter­rani per esta­blir-se a Bar­ce­lona, des d’on, segons Fer­nando Pac­heco, direc­tor gene­ral d’MSC Cre­uers a Espa­nya, “farà embar­ca­ments en un iti­ne­rari que tindrà esca­les a Mar­se­lla, França; Gènova, Nàpols i Mes­sina, Itàlia; i a La Valletta, Malta”.

També faran cap a Bar­ce­lona els vai­xells de Costa Cru­ce­ros, de Norwe­gian i de la com­pa­nyia amb seu a Miami Royal Carib­bean Inter­na­ti­o­nal, que començarà a nave­gar des de Bar­ce­lona a par­tir del 16 d’abril amb el seu vai­xell Symp­hony of the Seas, que té capa­ci­tat per a 6.680 pas­sat­gers (i 2.000 mem­bres de la tri­pu­lació) i més de 360 metres d’eslora. Aquest vai­xell sor­tirà cada diu­menge del port de la capi­tal cata­lana i ofe­rirà un iti­ne­rari de set nits a Palma, Mar­se­lla, La Spe­zia (Florència/Pisa), Civi­ta­vecc­hia (Roma), Nàpols/Capri i tor­nada a Bar­ce­lona. Fins al 22 d’octu­bre. Això vol dir que, durant 27 diu­men­ges, quasi 200.000 turis­tes hau­ran embar­cat i desem­bar­cat en aquest port. La majo­ria dels cre­ue­ris­tes seran nord-ame­ri­cans i britànics, con­fir­men fonts de la com­pa­nyia, que asse­gu­ren que entre que arri­ben a Bar­ce­lona i s’espe­ren per pujar al vai­xell (o al revés) faran algu­nes nits en hotels de la ciu­tat.

“Els turis­tes que venen en vai­xells de cre­uer són molt impor­tants per a la ciu­tat, tot i que molta gent es pensa que no fan des­pesa i només pro­vo­quen molèsties. Els cre­ue­ris­tes no només estan en trànsit i durant unes hores a la ciu­tat, que també. La majo­ria venen a la ciu­tat abans de començar el cre­uer i després d’aca­bar-lo, s’estan en un hotel i fan molta des­pesa en com­pres, en cul­tura i gas­tro­no­mia, en taxis i, a més, fan excur­si­ons i visi­tes a, per exem­ple, cellers, cosa que genera una gran riquesa i un gran impacte econòmic a la ciu­tat i al ter­ri­tori”, asse­nyala Martí Sar­rate, pre­si­dent del B-Tra­vel i vice­pre­si­dent d’Asso­ci­ació Cor­po­ra­tiva d’Agències de Viat­ges Espe­ci­a­lit­za­des (ACAVE), que espe­ci­fica: “Els cre­uers gene­ren turisme de qua­li­tat i, a més, molta gent que veu Bar­ce­lona per pri­mera vegada pot­ser gràcies a un cre­uer, mol­tes vega­des hi torna”, asse­gura.

“Els turis­tes que venen en vai­xells de cre­uer repre­sen­ten entre el 5% i el 8%, però gene­ren el 20% de la riquesa”, asse­gura Alfredo Ser­rano, direc­tor de la patro­nal de cre­uers (CLIA) a l’Estat. Diu Ser­rano que molts dels turis­tes que aga­fen vai­xells de cre­uer a Bar­ce­lona són nord-ame­ri­cans que, “un cop a Europa”, enca­de­nen un cre­uer rere un altre durant mesos i, per tant, fan molta des­pesa a la ciu­tat. “Els nord-ame­ri­cans fan les vacan­ces dife­rent de nosal­tres. Pot­ser en tenen cada qua­tre anys, però quan en fan s’estan dos mesos a Europa i, un cop aquí, ho volen veure tot”, espe­ci­fica.

Molta oferta

“També hi ha molt de públic local a qui agrada fer cre­uers”, asse­gura Martí Sar­rate, que con­firma que és un seg­ment del mer­cat que es con­tracta, sobre­tot, a través de les agències de viat­ges, i que no para de créixer perquè hi ha rutes molt vari­a­des i també preus per a dife­rents but­xa­ques. La fórmula cre­uer, diu el sec­tor, té com a objec­tius deses­ta­ci­o­na­lit­zar l’oferta. Pre­ci­sa­ment a prin­ci­pis de gener dos vai­xells de la com­pa­nyia MSC –l’MSC Magnífica i l MSC Poe­sia– van sor­tir del Port de Bar­ce­lona amb 591 pas­sat­gers (prin­ci­pal­ment espa­nyols i cata­lans) dis­po­sats a empren­dre des d’aquí un viatge de dis­set set­ma­nes per fer la volta al món. Des de la pandèmia, el pro­jecte d’MSC World Cruise que fa la volta al món estava atu­rat.

Els cre­ue­ris­tes, doncs, tor­na­ran amb força aquesta tem­po­rada i dei­xa­ran enrere els pit­jors anys, el de la pandèmia, el 2021 i un 2022 que va ser l’inici de la recu­pe­ració, ja amb molt bones xifres: 2,3 mili­ons de pas­sat­gers. I men­tre el sec­tor es res­ta­bleix, les admi­nis­tra­ci­ons i la ciu­tat repen­sen com hi ha d’encai­xar el cre­uer. El mes de juliol pas­sat es va fer la pri­mera sessió de la taula d’estudi sobre la regu­lació de cre­uers, un nou espai de tre­ball inte­grat per l’Ajun­ta­ment, el Minis­teri de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana, la Gene­ra­li­tat i el Port de Bar­ce­lona, amb l’objec­tiu de pren­dre mesu­res que asse­gu­rin el benes­tar del veïnat, la sos­te­ni­bi­li­tat medi­am­bi­en­tal de la ciu­tat i el futur del sec­tor dels cre­uers.

El nou orga­nisme va posar sobre la taula les con­clu­si­ons d’un informe que recull indi­ca­dors i “dades pre­o­cu­pants sobre l’impacte dels cre­uers a la ciu­tat”, segons l’Ajun­ta­ment. El docu­ment asse­nyala que, actu­al­ment, la ciu­tat rep 15.000 pas­sat­gers al dia durant 50 dies l’any i en dies de màxima acti­vi­tat pot arri­bar a 25.000 per­so­nes, la majo­ria de les quals fan una estada curta. Des del con­sis­tori es tem que sense regu­lació i sense limi­ta­ci­ons Bar­ce­lona podria arri­bar al col·lapse i a la mas­si­fi­cació. Entre algu­nes mesu­res que vol­drien estu­diar, hi ha limi­tar l’arri­bada de vai­xells a un màxim de tres al dia, reduir a la mei­tat el nom­bre de cre­ue­ris­tes en tem­po­rada alta, amb un límit de 200.000 pas­sat­gers al mes, reduir a zero el nom­bre de dies amb excés de pas­sat­gers, amb un límit de 10.000 cre­ue­ris­tes al dia. Però aquests propòsits topen amb el des­a­cord del sec­tor.

La rea­li­tat és que avui els cre­uers con­ta­mi­nen menys que fa uns anys i que també el Port de Bar­ce­lona està en procés d’elec­tri­fi­car-se. “La con­tri­bució dels vai­xells de cre­uer a la con­ta­mi­nació de Bar­ce­lona és del 0,7% quant a òxid de nitro­gen, que és el prin­ci­pal con­ta­mi­nant, i ha bai­xat un 10% res­pecte a l’estudi ante­rior ”, diu Alfredo Ser­rano, direc­tor de CLIA a l’Estat, i cita un estudi de Bar­ce­lona Regi­o­nal del qual, diu, “està total­ment al cor­rent l’alcal­dessa”. “No només con­ta­mi­nem poc, sinó que estem lide­rant la trans­for­mació del trans­port marítim i mar­cant el camí per a la resta de vai­xells. Ara el port s’elec­tri­fi­carà per a nosal­tres i està crei­xent el sub­mi­nis­tra­ment de gas liquat als vai­xells perquè vam ser nosal­tres els pri­mers a trans­for­mar-nos”, con­firma.

El polèmic impost

Una altra polèmica al vol­tant de l’estada de vai­xells de cre­uer al port és l’impost sobre grans vai­xells que pre­para el govern. Pel pre­si­dent del Port de Bar­ce­lona, Lluís Sal­vadó, aquest nou impost que afecta tots els grans vai­xells, no només els de cre­uer, “pot pro­vo­car des­lo­ca­lit­za­ci­ons”, en el cas dels cre­uers “des­lo­ca­lit­za­ci­ons d’esca­les”. “Segu­ra­ment és el pri­mer impost de caràcter medi­am­bi­en­tal que pot gene­rar des­lo­ca­lit­za­ci­ons i, per tant, ens cal una ava­lu­ació de l’impacte econòmic que tindrà”, diu Sal­vadó, i avisa que en altres impos­tos ambi­en­tals “no hi ha temes subs­tan­ci­als; les grans superfícies no es des­lo­ca­lit­zen, els vehi­cles no es des­lo­ca­lit­zen, però, en canvi, les esca­les de les embar­ca­ci­ons, sí”. L’aposta del Port és l’elec­tri­fi­cació. Cal tro­bar, diu, un “encaix” per pro­moure que el sec­tor marítim redu­eixi emis­si­ons i millori la qua­li­tat de l’aire i, alhora, s’eviti que les embar­ca­ci­ons optin per altres ins­tal·laci­ons per evi­tar pagar”.

Elec­tri­fi­cació

Pre­ci­sa­ment, a finals de febrer el con­sell d’admi­nis­tració del Port de Bar­ce­lona va apro­var ini­ciar el procés de lici­tació, amb un pres­su­post esti­mat de 14 mili­ons, per cons­truir una subes­tació elèctrica sobre la qual pivo­tarà l’elec­tri­fi­cació dels molls, un pas clau per elec­tri­fi­car-los. La lici­tació, que ha de ser ava­lada pel Con­sell de Minis­tres, pre­veu tant la cons­trucció d’una nova subes­tació elèctrica, que s’ubi­carà en una par­cel·la de l’auto­ri­tat portuària reser­vada a aquest efecte, com la con­nexió mit­jançant una línia d’alta tensió sub­terrània, de 220 KW, amb la futura subes­tació Cerdà de Red Eléctrica de España (REE). El con­tracte inclou la redacció del pro­jecte, la direcció i l’exe­cució de les obres, així com el man­te­ni­ment i l’ope­ració de la subes­tació durant dos anys, des de la fina­lit­zació pre­vista per al 2025 de la cons­trucció d’aquesta subes­tació. El Port de Bar­ce­lona des­taca que, així, “una mateixa empresa es podrà encar­re­gar del con­junt del pro­jecte i de la seva posada en marxa, i s’agi­lit­zarà tot el pro­jecte”.

Stop Cre­uers

Però a totes les expli­ca­ci­ons s’hi han d’afe­gir les de molts veïns i eco­lo­gis­tes que cre­uen que l’èxit del Port de Bar­ce­lona se n’ha anat de mare. “Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb Palma i Venècia, són les ciu­tats d’Europa més expo­sa­des a la con­ta­mi­nació atmosfèrica cau­sada pels vai­xells de cre­uer”, denun­cia la pla­ta­forma Stop Cre­uers, impul­sada per l’Assem­blea de Bar­ris pel Decrei­xe­ment Turístic, Eco­lo­gis­tes en Acció, la pla­ta­forma Zero­port, Stop Cre­uers Cata­lu­nya i la Xarxa per la Justícia Climàtica. Aquesta pla­ta­forma troba incom­pren­si­ble “que a les ciu­tats s’impul­sin mesu­res més o menys efec­ti­ves per reduir la con­ta­mi­nació gene­rada pel trànsit rodat, i que, en canvi, es per­meti que hi cir­cu­lin i hi atra­quin vai­xells que eme­ten quan­ti­tats ingents de gasos com l’SO2 i l’NO2, alta­ment con­ta­mi­nants i per­ju­di­ci­als per a la salut”. També asse­gura que l’over­bo­oking al Port de Bar­ce­lona està fent que en els dar­rers anys els vai­xells de cre­uer s’esti­guin este­nent cap a ports com els de Tar­ra­gona, Roses i Palamós.

Els acti­vis­tes remar­quen que “la indústria dels cre­uers està en mans d’unes poques mul­ti­na­ci­o­nals que nave­guen sota ban­de­res i regu­la­ci­ons de para­di­sos fis­cals, cosa que sig­ni­fica menys drets labo­rals, sala­ris molt bai­xos, regu­la­ci­ons ambi­en­tals laxes i evasió fis­cal. Als per­ju­di­cis ecològics, labo­rals i fis­cals, cal afe­gir-hi la turis­tit­zació: “Expulsió de població, mas­si­fi­cació de l’espai urbà, trans­for­mació del comerç al vol­tant dels cir­cuits més uti­lit­zats pels cre­ue­ris­tes, pro­ble­mes de mobi­li­tat,etc.”

Stop Cre­uers demana, entre altres coses, l’eli­mi­nació total de l’acti­vi­tat cre­ue­rista a tot el ter­ri­tori català l’any 2025 i un pla de reducció per asso­lir-la, l’atu­rada imme­di­ata de les ampli­a­ci­ons portuàries des­ti­na­des al trànsit de vai­xells de cre­uer i la cre­ació d’una taula de segui­ment dels plans de reducció de l’acti­vi­tat cre­ue­rista de Bar­ce­lona.

2.626
cabines
té l’‘MSC World Europa’, un dels vaixells de creuer més grans del món, que arribarà a mitjan abril al Port de Barcelona i s’hi quedarà establert. Des d’aquí anirà fent sortides cap al Mediterrani. Aquest gran vaixell té 47 metres d’amplada i més de 40.000 m² d’espai públic (més o menys, com cinc camps de futbol)
.
0,7
per cent
contaminen al Port de Barcelona els vaixells de creuer quant a òxid de nitrogen, segons la patronal de creuers CLIA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia