Medi ambient

Medi ambient

Platges en estat minvant

Les platges metropolitanes han perdut el 25% de sorra en nou anys

L’AMB vol mesures definitives per part de l’Estat, que estudia com estabilitzar el litoral deltaic

Si no es prenen mesures la costa podria retrocedir 50 metres

L’aportació de sorra que es fa a les àrees més afectades no és suficient per frenar la regressió

Les plat­ges del Prat, Vila­de­cans, Gavà, Cas­tell­de­fels i les Boti­gues de Sit­ges han retro­ce­dit, en alguns casos, un metre a l’any i el delta del Llo­bre­gat perd 160.000 m³ de sorra anu­als com a con­seqüència dels tem­po­rals i l’impacte de les infra­es­truc­tu­res en la cir­cu­lació de sedi­ments. L’apor­tació de sorra que es fa a les àrees més afec­ta­des no és sufi­ci­ent per fre­nar la regressió, que podria pro­vo­car un retrocés en la línia de costa de 20 metres el 2050 i de 50 metres el 2100. Una situ­ació alar­mant per a l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, admi­nis­tració que ges­ti­ona els 30 quilòmetres de plat­ges metro­po­li­ta­nes i que reclama de manera urgent al Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica solu­ci­ons a curt i mitjà ter­mini per pal·liar la pèrdua de sorra al sud de Bar­ce­lona. “La gent de fora se sorprèn amb la diver­si­tat de plat­ges urba­nes que tenim i la recu­pe­ració alhora que s’ha fet d’ele­ments natu­rals com els sis­te­mes dunars, però tenim un pro­blema greu, que és la regressió.” Així ho aler­tava el gerent de l’AMB, Ramon Torra, durant la pre­sen­tació del resul­tat de l’enquesta de satis­facció de les plat­ges del 2022. El minis­teri ha començat a redac­tar el pro­jecte d’esta­bi­lit­zació de les plat­ges del delta del Llo­bre­gat i els resul­tats hau­rien d’estar a finals d’any. Ja s’han fet acci­ons per inten­tar pal·liar la regressió, com ara la ins­tal·lació d’espi­gons sub­ma­rins, però no han aca­bat de fun­ci­o­nar i calen, segons l’AMB, solu­ci­ons més defi­ni­ti­ves.

Les dades en què es basen els res­pon­sa­bles de l’AMB són con­tun­dents. El 1990 les plat­ges metro­po­li­ta­nes suma­ven 250 hectàrees de sorra. Des del 2014 s’ha per­dut el 25% d’aquesta superfície. Plat­ges del nord de Bar­ce­lona han tin­gut una alte­ració impor­tant, com la de Mont­gat, que ha per­dut el 75% de la sorra, i també la de Bada­lona. Al sud, l’afec­tació és espe­ci­al­ment evi­dent a la zona nord del Prat i a Gavà. En aquest segon muni­cipi la regressió ha estat con­ti­nu­ada els últims anys i la visió de la platja és espe­ci­al­ment pre­o­cu­pant després d’un tem­po­ral, ja que la sorra retro­ce­deix fins molt a prop de les edi­fi­ca­ci­ons. En tres tem­po­ra­des, la regressió en aquests dos muni­ci­pis ha estat d’entre 3 i 4 metres.

El juliol pas­sat l’AMB va publi­car un estudi que ana­litza la dinàmica lito­ral del sud metro­po­lità. El docu­ment estu­dia la trans­for­mació del lito­ral a par­tir del 2006 i la influència que a par­tir d’aquell moment va tenir l’ampli­ació del port de Bar­ce­lona. Per per­me­tre el crei­xe­ment de la zona d’acti­vi­tat logística del port es va des­viar la part final del riu Llo­bre­gat i es va crear una nova desem­bo­ca­dura 2 quilòmetres al sud de l’ori­gi­nal. Es va cons­truir un nou dic, que va alte­rar la cir­cu­lació natu­ral de sedi­ments que va con­fi­gu­rar el delta del Llo­bre­gat. “Els ports han aca­bat d’alte­rar la dinàmica lito­ral”, explica Torra. Es va recrear arti­fi­ci­al­ment una nova platja, a la zona de Ca l’Arana, com a mesura com­pen­satòria de l’ampli­ació de port. Aquesta zona és la que ha expe­ri­men­tat una major pèrdua de sorra per l’onatge, tot i que el fet de ser una platja molt ampla, d’uns 80 metres, per­me­tria anar-la recons­truint. L’estudi recorda que aquesta platja, d’ori­gen arti­fi­cial arran de l’ampli­ació del port, tenia com a objec­tiu ser una platja “de sacri­fici”, per tal que la seva erosió per­metés ali­men­tar de sorra la platja més al sud a través dels cor­rents marins.

Una sorra massa fina

A l’extrem sud del lito­ral metro­po­lità, la platja de les Boti­gues ha expe­ri­men­tat un retrocés per un motiu dife­rent. La cir­cu­lació natu­ral dels sedi­ments de nord a sud –més aviat d’est a oest, donada la con­fi­gu­ració de la costa– ha fet que tra­di­ci­o­nal­ment hagi estat un sec­tor molt esta­ble. Però des del 2008 s’ha detec­tat un retrocés con­ti­nuat en 900 metres line­als de costa a tocar del port pel dra­gatge que s’ha fet a la zona més super­fi­cial del mar. Una draga extreu sorra de la platja de les Boti­gues per ali­men­tar les del Prat, un fet que és habi­tu­al­ment cri­ti­cat pels veïns d’aquest barri de Sit­ges adja­cent a Cas­tell­de­fels. El sacri­fici de les Boti­gues és, a més, insu­fi­ci­ent. La sorra és d’un gra fi, un 35% infe­rior que el sedi­ment de la platja que ha de rege­ne­rar. Això pro­voca que es perdi més fàcil­ment en cas de tem­po­ral. “Cal un període per veure si la mesura ha estat bona”, asse­nyala el cap del ser­vei de plat­ges de l’AMB, Daniel Pala­cios.

Entre el nord del Prat i el sud de Cas­tell­de­fels el com­por­ta­ment de la regressió té un impacte desi­gual. La zona cen­tral del Prat expe­ri­menta un retrocés con­si­de­ra­ble, d’1,2 metres anual. Això tot i els 100.000 m³ de sorra que rep anu­al­ment, ja que el balanç entre el que gua­nya i el que perd és nega­tiu. Els motius, segons l’AMB, són dos: el gra de sorra que rep és més petit que l’ori­gi­nal i per tant l’apor­tació és menys efi­ci­ent. I la cons­trucció de l’escu­llera al nord del Prat ha can­viat la cir­cu­lació dels sedi­ments, cosa que ha reper­cu­tit en el volum.

Vila­de­cans pre­senta una erosió mit­jana, però el trans­port dels sedi­ments queda alte­rat per l’espigó del Remo­lar. És una platja que no està urba­nit­zada, i la dinàmica de l’erosió fa que alguns trams que­din més estrets i l’onatge impacti con­tra les dunes durant els tem­po­rals, que s’han incre­men­tat des del 2017. A Gavà la regressió s’ha inten­si­fi­cat durant els últims anys, i s’han detec­tat grans oscil·laci­ons en la línia de la costa. L’estudi de l’AMB alerta que, de forma local, l’amplada de la platja es veu massa reduïda per poder pro­te­gir les cons­truc­ci­ons dels tem­po­rals. El cap de plat­ges de l’AMB rei­vin­dica la importància que tenen les dunes. “Sense elles el mar ja hau­ria arri­bat a les cases”, afirma. La platja de Cas­tell­de­fels, final­ment, manté un com­por­ta­ment esta­ble. Té prou amplada per supor­tar l’impacte dels tem­po­rals, i té una duna lon­gi­tu­di­nal al llarg de tot el tram que pro­te­geix. La zona del club marítim, a tocar de Gavà, és en canvi més feble davant dels tem­po­rals. Pala­cios defensa una gestió inte­gral del ter­ri­tori, ja que el fet que hi hagi menys bos­cos pro­voca una reducció de sedi­ments que bai­xen dels rius al mar i d’aquí a les plat­ges.

La minva de l’espai a les plat­ges està coin­ci­dint els últims anys amb un incre­ment d’afluència. L’aug­ment de l’ocu­pació ha estat del 23% res­pecte del 2018. Segons l’enquesta de satis­facció del 2022, 10,8 mili­ons de visi­tants van anar a les plat­ges metro­po­li­ta­nes l’estiu pas­sat. El 2018, quan es va fer l’ante­rior son­deig, el nom­bre de visi­tants va ser de 8,3 mili­ons. Els usu­a­ris han valo­rat amb un 7,7 la qua­li­tat de les plat­ges, la valo­ració més alta de tota la sèrie històrica. Segons el cap de plat­ges de l’AMB, es valora sobre­tot la pro­xi­mi­tat, així com la faci­li­tat de l’accés, la tran­quil·litat, el pai­satge i l’entorn. També equi­pa­ments com ara dut­xes i pas­se­res, i la neteja. Des­taca també l’alt nom­bre de per­so­nes que afir­men que van a la platja a lle­gir, per sobre de les que només bus­quen banyar-se o pren­dre el sol.

8,1
és la nota
amb què s’ha valorat la proximitat de les platges metropolitanes a l’enquesta de satisfacció del 2022.
7,7
és la nota
que s’ha donat a la proximitat de les platges.
7,5
ha estat
la valoració mitjana relativa a la seguretat dels banyistes.
3
hores i 12
minuts és el temps que acostumen a estar de mitjana a la platja els usuaris.
25
euros
és la despesa mitjana que fan els visitants a les platges de l’àrea metropolitana.
29,7
per cent
dels usuaris declaren que van a la platja a llegir, mentre que un 24,7% hi van per banyar-se i un 18,7% per prendre el sol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia