Societat

Roma des de dins

Premià de Mar mostra la singular experiència immersiva del Museu Romà

Culmina el projecte gestat fa més de vint anys amb la descoberta de Can Ferrerons

L’edifici octogonal formava part d’una vil·la de 5,5 hectàrees

Premià de Mar ja pot pre­su­mir, des de fa ben poc, d’haver cul­mi­nat un dels pro­jec­tes arqueològics i patri­mo­ni­als més impor­tants d’arreu del Maresme i un dels més sin­gu­lars de Cata­lu­nya. A finals de març s’inau­gu­rava el Museu Romà de Can Fer­re­rons, la porta d’entrada a una experiència immer­siva en l’època romana tar­dana a par­tir de les magnífiques res­tes tro­ba­des l’any 2000 a l’horta de Can Fer­re­rons. La joia de la corona és un dels pocs edi­fi­cis de planta octo­go­nal loca­lit­zats a la península Ibèrica i arreu d’Europa, amb parets de dos metres i escaig molt ben con­ser­va­des que con­vi­den a ima­gi­nar com va ser l’espai en el moment de la seva màxima opulència. Un espai, a més, amb una llarga tra­jectòria cro­nològica datada entre el 400 dC i el 600 dC i amb una vari­ada uti­lit­zació. Pri­mer va ser un pavelló de recepció –que for­mava part d’una gran vil·la de 5,5 hectàrees a tocar de l’antiga Via Augusta–; després, un cen­tre pro­duc­tor, i, final­ment, una necròpoli, coin­ci­dint amb el seu aban­do­na­ment defi­ni­tiu. “S’han vol­gut museïtzar les res­tes perquè el visi­tant se sub­mer­geixi en les diver­ses eta­pes de l’edi­fici i perquè expli­quin la seva història per si matei­xes.” Parla Ramon Coll, arqueòleg, tècnic de Patri­moni de l’Ajun­ta­ment de Premià de Mar i el pro­fes­si­o­nal que va des­co­brir el jaci­ment i que més el coneix. Mal­grat la importància de les tro­ba­lles que guarda el Museu Romà, es coneix ben poca cosa de qui n’era el pro­pi­e­tari. No s’han tro­bat ni noms ni res­se­nyes del domi­nus o senyor de la casa. “El que és cert és que es trac­tava d’un per­so­natge amb molts diners i que per­ta­nyia a l’elit, perquè inver­tir en una vil·la com aquesta a les aca­ba­lles de l’imperi romà, quan tot s’estava frag­men­tant, no era nor­mal”, diu Coll. De fet, és pre­ci­sa­ment aquest domi­nus qui dona la ben­vin­guda als visi­tants a través d’un holo­grama. Uns visi­tants que, guar­nits amb audi­o­guies en dife­rents idi­o­mes, pene­tra­ran en un espai fosc i han de seguir el recor­re­gut mar­cat per des­co­brir tot allò que amaga l’equi­pa­ment. “Posa­ran a prova els seus conei­xe­ments de l’època, alguns dels quals con­ta­mi­nats per les pel·lícules de Hollywood”, asse­nyala l’arqueòleg, que pun­tu­a­litza que les parets de l’edi­fici octo­go­nal demos­tren aquesta riquesa per la seva acu­rada edi­fi­cació, però van ser aixe­ca­des en un moment en què el cris­ti­a­nisme s’impo­sava arreu. “Fins i tot les mos­tres d’opulència al segle cinquè, d’acord amb una religió que pre­go­nava la humi­li­tat, no esta­ven gaire ben vis­tes”, diu, i hi afe­geix que, segu­ra­ment per això, no s’han tro­bat ela­bo­rats mosaics i que molt pro­ba­ble­ment havien estat subs­tituïts per altres ele­ments menys per­du­ra­bles”, con­si­dera.

El gran mosaic

Mal­grat que no va ser tro­bat al pavelló octo­go­nal, el gran mosaic loca­lit­zat a la vil·la durant les obres de cons­trucció de la Gran Via Lluís Com­panys el 1969 és una de les peces clau i mereix dedi­car-hi temps. Va ser la bona volun­tat del pro­mo­tor de les obres, Enric Bar­dina, el fac­tor que va sal­var l’estruc­tura, perquè va infor­mar de la tro­ba­lla el Museu Arqueològic de Bar­ce­lona. “Allà es van que­dar fins que el 2020 un con­veni de cessió per 15 anys de les peces va per­me­tre que tor­nes­sin a Premià de Mar”, explica Ramon Coll, que narra la deli­cada tasca de recons­truir i res­tau­rar un mate­rial de for­mes geomètri­ques que hau­ria for­mat part del pavi­ment de la sala noble de la residència romana. Al cos­tat del mosaic prin­ci­pal, s’hi exhi­beix una segona peça que fa molt poc que s’ha pogut veri­fi­car que per­ta­nyia a la mateixa època.

De la cuina al cemen­tiri

La llarga tra­jectòria vital del jaci­ment ha permès iden­ti­fi­car i habi­li­tar els diver­sos espais i els usos que s’hi van donar. A l’entrada des­taca la gran cuina amb els focs a nivell de terra que faci­li­tava l’accés dels pro­duc­tes que arri­ba­ven amb carro i con­firma que al pavelló octo­go­nal s’orga­nit­za­ven fes­tes i recep­ci­ons. De la segona fase d’ocu­pació, la pro­duc­tiva, hi ha un lloc d’emma­gat­ze­matge de l’apre­ciat vi de la zona, el laietà, que con­serva una de les àmfo­res ori­gi­nals, i en un altre espai, també datat en la pri­mera fase, es pot veure el bal­neum o bany, que for­mava part del pavelló de recepció. Durant les exca­va­ci­ons de l’edi­fici, es van tro­bar diver­sos enter­ra­ments que per­ta­nyien a la segona etapa. “Són enter­ra­ments que es feien dins de casa, per man­te­nir el mort a prop dels seus”, indica l’arqueòleg, que asse­nyala un petit detall d’una impor­tant sim­bo­lo­gia. Sobre una tomba amb l’esque­let d’un infant no nat, algú hi va escul­pir un dels sig­nes més antics dels segui­dors de Crist, el crismó o super­po­sició de les lle­tres gre­gues lle­tres X (khi) i P (ro) . Una abre­vi­ació del terme grec que sig­ni­fica ‘l’ungit’. “Qui el va fer volia que quedés constància de l’existència de l’infant”, asse­gura l’arqueòleg. Mal­grat que el Museu Romà ja és una rea­li­tat, la feina arqueològica no s’atura. Actu­al­ment, la cone­guda arqueòloga i inves­ti­ga­dora Marta Pre­vosti, i altres col·labo­ra­dors estan tre­ba­llant en l’estudi del con­junt de mate­ri­als del jaci­ment per a la redacció de la memòria científica final, que inclou els de les tro­ba­lles de la Gran Via, el col·lec­tor, la ter­ris­se­ria i l’edi­fici octo­go­nal. També s’hi estu­dia la fauna i es fan analítiques.

La ciu­ta­da­nia va rebre com una autèntica festa l’ober­tura al públic del Museu Romà i va fer cua paci­ent­ment per acce­dir a les ins­tal·laci­ons. Per pro­mo­ci­o­nar la nova pro­posta, l’Ajun­ta­ment ha garan­tit la gratuïtat de l’accés fins a finals de juny i es pot com­ple­men­tar la visita amb un com­plet pro­grama d’acti­vi­tats, ori­en­ta­des sobre­tot als esco­lars. “El que tenim aquí baix és únic al món i n’hem de fer ban­dera”, va reblar l’alcalde, Rafa Navarro, durant la inau­gu­ració. I té tota la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia