Medi ambient

Medi Ambient

Montseny, 45 anys de Reserva de la Biosfera

La Unesco va reconèixer aquest espai amb la finalitat de fer compatible la conservació de la riquesa biològica i cultural del massís amb el seu desenvolupament econòmic i social

L’emergència climàtica i la proximitat amb Barcelona i la seva àrea suposen un repte per al parc, considerat el pulmó verd del territori metropolità

“Amb la sequera , a les parts més baixes del parc s’observen zones de pi i alzina amb una afectació de prop del 40%”

En plena època d’emergència climàtica i d’amenaça sobre l’habi­ta­bi­li­tat del pla­neta, el 28 d’abril pas­sat es van com­plir 45 anys de la decla­ració de la Reserva de la Bios­fera del Mont­seny per part de la Unesco. Va ser la pri­mera a Cata­lu­nya i la ter­cera a tot l’Estat. Actu­al­ment, hi ha una xarxa mun­dial amb més de 700 espais pro­te­gits d’aques­tes carac­terísti­ques repar­tits en 130 països. A Cata­lu­nya, a part de la del Mont­seny, només n’hi ha una altra, la de les Ter­res de l’Ebre, que va ser reco­ne­guda el 2013. La decla­ració de Reserva de la Bios­fera del Mont­seny va supo­sar un pas més en el llarg camí que es va ini­ciar ja a finals del segle XIX per pre­ser­var el massís i que va cul­mi­nar el 1977 amb la cre­ació del Parc Natu­ral.

“Una reserva de la bios­fera és un ter­ri­tori decla­rat per la Unesco que adqui­reix el com­promís de fer com­pa­ti­ble la con­ser­vació de la seva riquesa biològica i cul­tu­ral amb el desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social”, explica Xavier Nava­lon Nonell, direc­tor del Parc Natu­ral del Mont­seny, ges­ti­o­nat per les Dipu­ta­ci­ons de Bar­ce­lona i Girona. “Les reser­ves de la bios­fera fun­ci­o­nen com a labo­ra­to­ris, o pro­jec­tes pilot, per mos­trar com es pot con­ser­var el medi natu­ral a través de la par­ti­ci­pació de la soci­e­tat i obte­nir, a més a més, bene­fi­cis econòmics”, hi afe­geix.

La del Mont­seny, decla­rada el 1978 i ampli­ada el 2014, inclou el ter­ri­tori dels 18 muni­ci­pis que for­men part del parc natu­ral, amb una superfície de 50.166 hectàrees i una població de més de 50.000 per­so­nes. “Les reser­ves de la bios­fera han de tre­ba­llar per com­plir tres fun­ci­ons bàsiques, que es tra­du­ei­xen en una zoni­fi­cació del seu ter­ri­tori: 1) La con­ser­vació de la bio­di­ver­si­tat, pre­do­mi­nant en la zona nucli de la reserva; 2) El suport a la recerca, l’edu­cació ambi­en­tal i la comu­ni­cació, pre­do­mi­nants a la zona tampó i 3) El desen­vo­lu­pa­ment de les pobla­ci­ons locals, cor­res­po­nent a l’ano­me­nada zona de tran­sició”, deta­lla Nava­lon. En el cas del Mont­seny, les zones nucli i tampó cor­res­pon­drien a l’àmbit de l’espai natu­ral pro­te­git i la zona de tran­sició, a la part del ter­ri­tori on es con­cen­tra la major part de la població.

Pel direc­tor del parc, la Reserva de la Bios­fera és més que un reco­nei­xe­ment a l’espai pro­te­git: “És el com­promís de la població per impli­car-se en un model com­pa­ti­ble amb els valors del ter­ri­tori i la seva con­ser­vació a llarg ter­mini”. “Ens ha permès posar en marxa línies de tre­ball que no es poden tirar enda­vant sense la com­pli­ci­tat i par­ti­ci­pació activa del ter­ri­tori, com ara l’ela­bo­ració i implan­tació del pla d’igual­tat de gènere, el desen­vo­lu­pa­ment del pro­grama El Mont­seny a l’escola, el foment de la mobi­li­tat sos­te­ni­ble i la bio­e­co­no­mia, l’adap­tació al canvi climàtic o la posada en valor del patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial.”

El 2008 es va impul­sar l’ampli­ació de l’àmbit de la Reserva de la Bios­fera del Mont­seny més enllà del perímetre del parc natu­ral per abraçar tot el ter­ri­tori dels muni­ci­pis que l’inte­gren, una ope­ració que va ser final­ment vali­dada per la Unesco el 2014. La població bene­fi­ci­ada pel fet de for­mar part d’una reserva es va dupli­car i va pas­sar dels prop de 25.000 habi­tants a superar els 50.000.

Una con­seqüència pràctica d’això, observa Nava­lon, és l’ampli­ació del radi de con­cessió de les sub­ven­ci­ons. “Tota per­sona de l’àmbit de la reserva –també fora parc– pot aco­llir-se a les línies d’explo­ta­ci­ons agrícoles i rama­de­res, explo­ta­ci­ons fores­tals, ser­veis, res­tau­ració del patri­moni i habi­tat­ges o enti­tats cul­tu­rals.”

El Mont­seny ha estat con­si­de­rat tra­di­ci­o­nal­ment el pulmó verd de Bar­ce­lona i la seva àrea. Però la pro­xi­mi­tat geogràfica al ter­ri­tori metro­po­lità pro­voca també efec­tes adver­sos. “L’afec­tació més impor­tant es pro­du­eix amb la mas­si­fi­cació de visi­tants. En èpoques deter­mi­na­des de l’any, espe­ci­al­ment els caps de set­mana de tar­dor i hivern, es con­cen­tren en zones con­cre­tes del parc un nom­bre altíssim de visi­tants arri­bats amb vehi­cles pri­vats, que pro­vo­quen situ­a­ci­ons contínues de col·lapse”, indica Nava­lon.

“S’està tre­ba­llant per tal d’ofe­rir al visi­tant diver­ses opci­ons, com l’ús del trans­port públic dins del parc, o donar a conèixer altres zones del parc amb l’objec­tiu de mini­mit­zar-hi la presència de vehi­cles pri­vats i reduir la mas­si­fi­cació de visi­tants en punts con­crets.”

D’aquí la neces­si­tat del civisme i de man­te­nir un com­por­ta­ment res­pectuós amb el medi natu­ral durant tot l’any. “Des del parc volem donar el mis­satge als visi­tants que tots ells son ben­vin­guts, però dema­nem que seguei­xin les ins­truc­ci­ons i reco­ma­na­ci­ons del parc. Si tot­hom segueix aques­tes ins­truc­ci­ons, es con­tri­buirà a pro­te­gir aquest espai natu­ral, i alhora, es podrà gau­dir de l’experiència.” Entre els exem­ples de males pràcti­ques hi ha esta­ci­o­nar els vehi­cles en zones no aptes, no por­tar els gos­sos lli­gats, fer soroll i cami­nar per camins no senya­lit­zats.

El Mont­seny ha anat patint l’aban­do­na­ment de les acti­vi­tats agrícoles, rama­de­res i fores­tals tra­di­ci­o­nals –amb el con­següent impacte en bos­cos i en pèrdua de vida ani­mal–, però la gran amenaça que plana sobre el parc té un nom: l’actual emergència climàtica i, més con­cre­ta­ment, la sequera. Per­so­nal del parc (biòlegs, guar­des) i també espe­ci­a­lis­tes ads­crits a uni­ver­si­tats, enti­tats o empre­ses vin­cu­la­des fan un segui­ment de les diver­ses espècies de la flora i la fauna de la mun­ta­nya. “Dins d’aquests tre­balls, a les parts més bai­xes del parc es detec­ten zones de pi i alzina amb una afec­tació de prop del 40%. És a dir, una den­si­tat d’arbrat amb bran­ques i fulles seques. També s’obser­ven afec­ta­ci­ons en els amfi­bis amb una reducció impor­tant de cria per la reducció d’espais humits.”

El tritó del Mont­seny, en risc d’extinció

En aquest sen­tit, l’impacte d’una sequera per­sis­tent es veu­ria en la gra­nota verda o la gra­nota roja i, sobre­tot, en una espècie endèmica del massís com és el tritó del Mont­seny, tal com aler­ten Fèlix Amat, inves­ti­ga­dor del Museu de Ciències Natu­rals de Gra­no­llers (MCNG) i l’her­petòleg Albert Mon­tori, en el lli­bre El tritó del Mont­seny i els amfi­bis i rèptils del Parc Natu­ral i la Reserva de la Bios­fera. De fet, aquest uro­del que només es troba en certs tor­rents de mun­ta­nya del massís del Mont­seny és l’amfibi més amenaçat de l’Europa occi­den­tal i afronta un perill crític d’extinció.

Per pal·liar els efec­tes del canvi climàtic sobre la flora i la fauna, Nava­lon deta­lla les actu­a­ci­ons que s’estan duent a terme al parc. “Des del punt de vista de la pla­ni­fi­cació, estem pro­mo­vent que en els plans de gestió fores­tal en fin­ques pri­va­des s’eli­mi­nin plan­ta­ci­ons no autòcto­nes amb l’objec­tiu de reduir den­si­tat arbòria que no aporta cap valor al parc i que, a la vegada, suposa una afec­tació pel con­sum d’aigua que gene­ren aques­tes espècies. Un altre exem­ple és la implan­tació de noves bas­ses d’aigua aptes pels amfi­bis o punts de con­nec­ti­vi­tat de pas­sos d’aigua.”

18
municipis
formen part del Parc Natural del Montseny i de la Reserva de la Biosfera: Aiguafreda, Arbúcies, Breda, el Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, la Garriga, Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia