Societat

Societat

La marxa de La Ruïna

El 30 de novembre ha estat fixat com a data màxima per desallotjar els edificis ocupats de La Ruïna i El Kubo

Els dos immobles barcelonins van ser utilitzats com a ‘arma llancívola’ en campanya

Can Vies o La Carboneria són altres exemples d’aquest problema social

Els Mossos volen fer els dos desallotjaments el mateix dia perquè preveuen que seran molt conflictius
Tot i la sensació d’alarma, les xifres indiquen que les ocupacions han baixat

El pro­per 30 de novem­bre ha estat fixat per la magis­trada del jut­jat de pri­mera instància número 39 de Bar­ce­lona, Ana Bea­triz Flo­res, com a data límit per exe­cu­tar el desa­llot­ja­ment de La Ruïna, una de les dues cases ocu­pa­des de la plaça de la Bona­nova de Bar­ce­lona. Segons fonts de la Sareb, pro­pietària de més del 60% de la finca, el jut­jat ha fixat aquesta data perquè els ocu­pes de La Ruïna aban­do­nin l’immo­ble, a risc de ser des­no­nats per la poli­cia. Si els ocu­pants no ho fan voluntària­ment, dei­xant, segons dicta l’ordre judi­cial, la casa “lliure vàcua i expe­dita”, la jut­gessa ordena als Mos­sos d’Esqua­dra que facin com­plir el man­dat.

El mes de maig pas­sat el jut­jat ja va deter­mi­nar que els ocu­pants havien d’aban­do­nar l’immo­ble i dei­xar-lo en mans dels seus pro­pi­e­ta­ris, entre altres la Sareb. La casa de La Ruïna i l’adja­cent El Kubo fa anys que estan ocu­pa­des, però quan s’acos­ta­ven les elec­ci­ons muni­ci­pals es van veure envol­ta­des de polèmiques amb els veïns, per supo­sa­des molèsties i inci­visme. En aquell moment, la justícia va deses­ti­mar el desa­llot­ja­ment cau­te­lar de La Ruïna dema­nat per la Sareb. L’advo­cat dels ocu­pes havia dema­nat la sus­pensió del des­no­na­ment amb l’argu­ment que la Sareb no està legi­ti­mada per sol·lici­tar-ho, ja que no és pro­pietària de tot l’immo­ble: el 40% per­tany a dues soci­e­tats que no s’han per­so­nat a la causa. També havia sol·lici­tat a la pro­pi­e­tat que oferís un llo­guer social als ocu­pants.

Cada una de les dues cases de la Bona­nova té un pro­ce­di­ment obert per a un futur desa­llot­ja­ment, i el de l’edi­fici El Kubo estava pre­vist per al 27 de març pas­sat, però els Mos­sos d’Esqua­dra van dema­nar ajor­nar-lo al·legant motius de segu­re­tat. Però l’ordre dic­tada ara sobre La Ruïna per­me­tria, tal com volen els Mos­sos, que els dos desa­llot­ja­ments es pogues­sin fer el mateix dia. Fonts poli­ci­als han con­fir­mat que aquesta petició s’ha fet tenint en compte el fet que els dos edi­fi­cis estan con­nec­tats entre ells i els ocu­pants fan ser­vir els acces­sos als dos edi­fi­cis.

La poli­cia cata­lana sos­pita que el desa­llot­ja­ment serà intens i amb un alt nivell de con­flic­ti­vi­tat. Es pre­veu que, en el moment del desa­llot­ja­ment i tal com ha succeït en casos simi­lars, els col·lec­tius ocu­pes que actu­al­ment són a les dues cases aca­bin fent una crida a altres gru­pus­cles anti­sis­tema de bar­ris pro­pers o fins i tot d’arreu de Cata­lu­nya. Els Mos­sos espe­ren, per tant, una res­posta hos­til el dia que s’hagi de fer el desa­llot­ja­ment. Els edi­fi­cis, des dels pri­mers moments, van aparèixer bun­que­rit­zats amb tan­ques d’obra i vidres tren­cats a les parets.

A més, el Cen­tre Social Oku­pat La Ruïna –nom amb què l’edi­fici ha estat bate­jat pels seus ocu­pants– va publi­car un vídeo a les xar­xes soci­als en què dos dels seus mem­bres feien peti­ci­ons com ara que la Sareb “es dis­sol­gui i lliuri les claus de totes les seves pro­pi­e­tats”, i també que es pari “el desa­llot­ja­ment d’El Kubo i La Ruïna”, així com “tots els des­no­na­ments de tot el ter­ri­tori”.

Aquesta actu­ació dels ocu­pes va inten­si­fi­car encara més la tensió que hi havia al barri, que va ser ampli­fi­cada per alguns par­tits. Segons aques­tes for­ma­ci­ons, els veïns de la Bona­nova temien que els ocu­pes pro­vo­ques­sin incen­dis al barri. Les ame­na­ces –reals o forçades– es van ajun­tar a les quei­xes efec­tu­a­des els dar­rers anys pels veïns que sí que havien dit que a la casa ocu­pada hi havia música a un volum molt alt a les nits i crits i havien denun­ciat enfron­ta­ments vio­lents amb algun veí per part dels ocu­pants de l’edi­fici.

Arma elec­to­ral

La Ruïna va ser ocu­pada l’any 2019, men­tre que l’edi­fici que té adja­cent està ocu­pat des del 2016. Però aquesta pri­ma­vera pas­sada, en plena època elec­to­ral, les dues edi­fi­ca­ci­ons van tenir la mala sort de con­ver­tir-se en pro­ta­go­nis­tes durant la cam­pa­nya, cosa que van apro­fi­tar par­tits com Valents, Cs i Vox i l’empresa Desokupa, per dema­nar-ne el desa­llot­ja­ment imme­diat.

Els par­tits d’extrema dreta van vehi­cu­lar el que ells van defi­nir de “can­sa­ment veïnal” per con­ver­tir l’ocu­pació de les dues cases en una arma llancívola con­tra la gestió de l’ocu­pació per part dels governs muni­ci­pals, autonòmics i esta­tals. En tota aquesta des­me­sura, hi va tenir un paper des­ta­cat l’empresa Desokupa, el pro­pi­e­tari de la qual va tro­bar un ter­reny ado­bat per fer-se visi­ble i fins i tot va publi­car un vídeo en què amenaçava els ocu­pants de les dues cases, que qua­li­fi­cava de “rates”. Una gran mani­fes­tació de pro­testa –pro­mo­ci­o­nada per aquesta empresa i pels par­tits extre­mis­tes– que pre­te­nia denun­ciar supo­sa­des ame­na­ces i agres­si­ons per part dels ocu­pes als veïns de la Bona­nova va ser por­tada de tots els mit­jans de comu­ni­cació de l’Estat espa­nyol. Uns cen­te­nars de per­so­nes auto­de­no­mi­na­des anti­fei­xis­tes van arri­bar a la plaça de la Uni­ver­si­tat, on els Mos­sos d’Esqua­dra van evi­tar que es tro­bes­sin amb una con­tra­pro­testa d’un cen­te­nar de per­so­nes auto­de­no­mi­na­des contràries a les ocu­pa­ci­ons.

Ocu­pació, delicte o neces­si­tat

L’ocu­pació il·legal –pro­blema que situa Cata­lu­nya al cap­da­vant de casos de tot l’Estat– és un dels temes que més pre­o­cu­pen a la ciu­ta­da­nia a Bar­ce­lona, segons enques­tes recents. La Sareb xifra en 2.600 els habi­tat­ges ocu­pats i amb un per­fil con­flic­tiu que no acon­se­gueix desa­llot­jar i, per aquest motiu, ha tret a con­curs la sub­con­trac­tació de l’exe­cució dels des­no­na­ments. Els casos de La Ruïna i d’El Kubo repre­sen­ten el model ja tra­di­ci­o­nal d’“ocu­pació” que ha pro­li­fe­rat a Bar­ce­lona els dar­rers anys, que sol estar lide­rat per movi­ments con­si­de­rats anti­sis­tema. Solen acce­dir a grans immo­bles buits, que no solen ser habi­tat­ges, i els con­ver­tei­xen en espais de cul­tura alter­na­tiva i també de resistència. Des del sec­tor immo­bi­li­ari s’apunta a la manca de legis­lació útil i també a la per­mis­si­vi­tat de les ins­ti­tu­ci­ons, que volen evi­tar al màxim que es pro­du­eixi un desa­llot­ja­ment con­flic­tiu.

Segons l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, la tendència a la baixa d’ocu­pa­ci­ons a la ciu­tat de Bar­ce­lona es va man­te­nir el 2022, com ja havia pas­sat els anys 2019, 2020 i 2021. Tant és així, que el des­cens ha estat d’un 18,5%, d’acord amb les dades del 2019. Les xifres con­tra­di­uen la sen­sació d’alar­misme, tot i que cal remar­car que es refe­rei­xen sobre­tot a ocu­pació d’habi­tat­ges. Així, en el període que va des del 2019 fins al ter­cer tri­mes­tre del 2022, a la ciu­tat de Bar­ce­lona les denúncies d’ocu­pa­ci­ons s’havien reduït ja un 17%, i així, en el glo­bal de l’any, s’ha aca­bat aug­men­tant la diferència.

Cases ocupades, destins diferents: de Can Vies a La Carboneria

Ara farà deu anys, el maig del 2014, la batalla per defensar Can Vies, al barri de Sants, també va ocupar les portades de molts mitjans de comunicació, d’aquí i de l’estranger. Les mobilitzacions van començar el 26 de maig, provocades pel desallotjament i enderroc d’un edifici que feia disset anys que era un centre social autogestionat. The Wall Street Journal va qualificar-les com “un dels pitjors incidents d’ordre públic a Barcelona des de l’inici de la crisi econòmica espanyola del 2008”. El centre havia estat ocupat el 1997 i era propietat de TMB. L’acció d’enderrocament va provocar cinc dies de protestes, amb enfrontaments amb la policia. Finalment, de resultes de la pressió social, el divendres 30 l’Ajuntament va anunciar la paralització de l’enderroc de Can Vies. Automàticament, centenars de voluntaris van recollir la runa que havia deixat l’enfrontament. Avui, al centre s’hi fan múltiples tallers, assemblees, xerrades i activitats setmanals, en un edifici on encara es veuen els desperfectes d’aquells dies de protesta. La propietat de l’immoble és de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest final feliç –almenys de moment– de Can Vies contrasta amb el que va tenir el casal de La Carboneria. L’immoble conegut originalment com a Casa Tarragó es considera l’edifici més antic de l’Eixample. La seva història comença el 1864. Entre els anys 2008 i 2014, la finca es va convertir en un centre ocupa autogestionat. El febrer del 2014, La Carboneria va ser desallotjada pels Mossos, que amb una grua van treure dos dels activistes penjats a la façana, que havia estat decorada amb grans pintures murals. La sortida dels ocupes va acabar amb una manifestació en què van tenir lloc càrregues policials –amb dos detinguts–. L’edifici és ara propietat del fons d’inversió Leasing LWP Spain SL, que hi ha construït pisos de luxe.

La relació de Barcelona amb els casals o centres ocupats és extensa. Destaca el de Nou Barris, que ara està considerat com un dels centres de creació més destacats de la ciutat. Noms com La Cruïlla, el Casal Independentista de l’Eixample, l’Ateneu de Sarrià, el Casal Popular Lina Òdena de l’Esquerra de l’Eixample, La Cinètika del barri de Sant Andreu de Barcelona, o el Casal Independentista Jaume Compte, en són altres exemples.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia