Emocions de cine

Hi ha mol­tes mane­res de mirar i d’enten­dre el món i la dels joves no sem­pre és prou valo­rada. Els alum­nes de quart d’ESO de l’opta­tiva de música de l’ins­ti­tut La Gar­rotxa d’Olot ofe­rei­xen en un curt­me­tratge el seu punt de vista sobre l’Alz­hei­mer i paga la pena tenir-lo en compte. A Mai més, refle­xi­o­nen sobre la memòria, les opor­tu­ni­tats per­du­des, l’amor que neix, el madur, les emo­ci­ons... De fet, la cançó Sweet Caro­line de Neil Dia­mond –la música evoca sen­ti­ments– es pot con­si­de­rar el fil con­duc­tor de la història i, al cap­da­vall, en aquest cas és un tor­pede als sen­ti­ments dels espec­ta­dors.

L’argu­ment és sen­zill, però no per això deixa de ser pro­fund. La història és una anada i vin­guda entre la infància dels joves que pro­ta­go­nit­zen el curt –també hi actuen alguns pro­fes­sors– i el moment actual, entre les vivències amb l’Aureli, l’avi d’una de les joves, i la rea­li­tat de l’home amb Alz­hei­mer a qui inten­ten fer recu­pe­rar la memòria. Sweet Caro­line la inter­preta l’Aureli quan són petits amb la trom­peta, és la que sona en una cai­xeta de música tro­bada a l’avió acci­den­tat de la Caro­line, la seva esti­mada, a qui mai no es va atre­vir a mani­fes­tar el seu amor, i és la que sona al final, amb els joves davant la tomba de l’Aureli i la Caro­line que hi arriba per home­nat­jar-lo.

Les tuto­res, Tona Calm i Elisa Pla­na­gumà, expli­quen que el curt s’emmarca en el fes­ti­val de Nadal que s’orga­nitza des d’aquesta opta­tiva. Remar­quen que l’objec­tiu del pro­jecte, que porta per títol Torna a la Gar­rotxa per Nadal, és que els joves par­ti­ci­pin de tot el procés de cre­ació i edició del curt. Fins i tot, fan una estada de cap de set­mana en una casa de colònies per esco­llir la temàtica i començar a estruc­tu­rar el pro­jecte. Coin­ci­dei­xen a des­ta­car l’entu­si­asme dels par­ti­ci­pants, als quals no fa res dedi­car-hi hores fora de l’horari lec­tiu.

Els curts de cur­sos ante­ri­ors han estat reco­ne­guts amb molts pre­mis de pres­tigi. Ara, Mai més ha estat guar­do­nat amb el pri­mer premi Edu­cac i ha par­ti­ci­pat en el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cinema de Cata­lu­nya. Recent­ment, s’ha clas­si­fi­cat per a la Mos­tra Inter­na­ci­o­nal de Cinema Edu­ca­tiu de València, un premi que s’atorga per votació popu­lar a You­Tube i per al qual neces­si­ten suport popu­lar. Sigui com sigui, el premi són les hores que han com­par­tit a l’entorn d’una càmera.