Societat

Cementiris plurals

La diversitat religiosa, clau per reclamar espais dignes per a cada confessió

La pandèmia va mostrar les mancances amb el culte musulmà

Cada creença vol conservar els seus rituals, però s’adapta a la normativa

El reglament d’usos funeraris no permet la compra en propietat dels nínxols ni de les tombes

La mort ens iguala a tots, però cadas­cun de nosal­tres, en funció de les nos­tres cre­en­ces, ens hi enfron­tem de mane­res molt diver­ses. Lluny ha que­dat aque­lla època en la qual a Cata­lu­nya l’hege­mo­nia de la religió catòlica impo­sava les con­di­ci­ons dels enter­ra­ments. Només hi havia una manera de dur a terme el ritual fune­rari i les excep­ci­ons no eren ate­ses o, en el millor dels casos, rele­ga­des a la mínima expressió. Les dife­rents ona­des migratòries dels dar­rers 40 anys han cap­gi­rat un esce­nari que s’ha hagut d’adap­tar a les neces­si­tats d’una soci­e­tat can­vi­ant i conei­xe­dora dels seus drets. En aquest sen­tit, cal recor­dar que l’arti­cle 2 de la llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de lli­ber­tat reli­gi­osa, esta­bleix que tota per­sona té dret a “rebre sepul­tura digna, sense dis­cri­mi­nació per motius reli­gi­o­sos”. Per tant, amb la llei a la mà, els mem­bres de qual­se­vol de les dife­rents con­fes­si­ons que viuen a Cata­lu­nya no hau­rien de tenir cap pro­blema per tro­bar un emplaçament per als seus morts arreu del ter­ri­tori. La rea­li­tat, però, no és tan sen­zi­lla i encara menys tan ràpida. La solució que amb rela­tiva faci­li­tat ha arri­bat a les grans ciu­tats, com ara Bar­ce­lona, no es repe­teix en la gran majo­ria dels muni­ci­pis cata­lans, amb uns cemen­ti­ris dis­se­nyats només per aten­dre les neces­si­tats de la religió catòlica i, com a molt, de la cris­ti­ana. Ha fet falta un dal­ta­baix com la pandèmia del 2020 per posar sota el focus les man­can­ces en aquest àmbit que fins lla­vors anava tro­bant solu­ci­ons pro­vi­si­o­nals i que l’admi­nis­tració ha ento­mat com a repte a resol­dre. El cas més evi­dent cor­res­pon a la comu­ni­tat musul­mana, la més nom­brosa de les mino­ries reli­gi­o­ses. Tra­di­ci­o­nal­ment, els difunts de religió islàmica han estat repa­tri­ats cap al país d’ori­gen gràcies al paga­ment d’una asse­gu­rança per part de les famílies.

L’abans i el després

Aquest esce­nari pro­pi­ci­ava fins fa ben poc que les deman­des del col·lec­tiu per dis­po­sar d’espais pro­pis als cemen­ti­ris cata­lans existís, però no es con­cebís com a urgent per part de les admi­nis­tra­ci­ons. El tan­ca­ment de l’espai aeri durant la pandèmia de la covid, entre març i juny del 2020, va cap­gi­rar la situ­ació, tal com recorda Moha­med Hal­houl, secre­tari gene­ral de la Fede­ració Islàmica de Cata­lu­nya. “Els nos­tres morts ja no podien mar­xar i havíem de ser enter­rats aquí i aviat vam veure que ens calien més espais”, indica. La demanda no era pas nova, “perquè des de la Fede­ració Islàmica sem­pre hem defen­sat la neces­si­tat de reser­var ter­renys a cada muni­cipi on hi hagi una comu­ni­tat musul­mana per poder inhu­mar els difunts”, però la res­posta havia estat desi­gual.

Tot i això, Moha­med Hal­houl admet que l’esce­nari després de la pandèmia “és millor que abans” i que els muni­ci­pis han començat a fer els deu­res. “Cal nor­ma­lit­zar la situ­ació i garan­tir l’equi­tat en el trac­ta­ment de les dife­rents con­fes­si­ons reli­gi­o­ses”, asse­nyala con­vençut. Abans de la pandèmia, exis­tien només qua­tre muni­ci­pis amb par­cel·les per a enter­ra­ments musul­mans: els cemen­ti­ris de Coll­se­rola i Montjuïc de Bar­ce­lona –com a pri­mera referència de cemen­tiri per a tota la comu­ni­tat de Cata­lu­nya–, Man­resa, Calonge i Sant Feliu de Guíxols. La crisi de la covid va inten­si­fi­car les deman­des de la comu­ni­tat musul­mana, que van obte­nir res­posta a través de la Direcció Gene­ral d’Afers Reli­gi­o­sos. L’ens va encar­re­gar un estudi a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV) perquè actu­a­litzés la situ­ació de les inhu­ma­ci­ons del col·lec­tiu a Cata­lu­nya.“Els cemen­ti­ris cata­lans, excepte els par­ro­quials, són de dependència pública i per defi­nició no poden ser espais reli­gi­o­sos. Són espais que sí que per­me­ten l’expressió reli­gi­osa fona­men­tal­ment en ter­mes de sim­bo­lo­gia, però no estan orga­nit­zats sota aquests paràmetres”, indica Jordi More­ras, antropòleg i inves­ti­ga­dor de la URV i res­pon­sa­ble de l’estudi que està a punt de veure la llum. “Això és impor­tant d’acla­rir, perquè quan s’ofe­reix un recinte perquè hi hagi enter­ra­ments de mino­ries reli­gi­o­ses no s’està pri­va­tit­zant aquest espai, ni s’està rega­lant res, perquè l’espai con­ti­nua sent públic i només es fa ser­vir d’una manera específica per un col·lec­tiu con­cret”, des­taca.

More­ras insis­teix que el regla­ment d’usos fune­ra­ris no per­met la com­pra en pro­pi­e­tat dels nínxols ni de les tom­bes, sinó només con­ces­si­ons tem­po­rals. L’estudi de la URV cons­tata que la repa­tri­ació sem­pre ha estat con­si­de­rada un ele­ment fona­men­tal i majo­ri­tari dins la gestió funerària del col·lec­tiu mar­roquí –el més nombrós– i, per extensió, del col·lec­tiu musulmà a Cata­lu­nya. Tant és així que avui dia la gran majo­ria de musul­mans con­ti­nuen repa­tri­ant els difunts al país d’ori­gen igual que ho feien als anys setanta, quan la presència musul­mana al ter­ri­tori català era molt menor. “La terra tira molt i es repa­trien fins i tot els musul­mans que tenen naci­o­na­li­tat espa­nyola, però que deci­dei­xen ser enter­rats al país on van néixer”, asse­nyala l’antropòleg, i hi afe­geix que “no només és la gent gran que marxa, sinó molts dels musul­mans nas­cuts aquí ”. Jordi More­ras entén que aquesta dinàmica de la repa­tri­ació no can­viarà en els pro­pers anys, “però segur que en la mesura que s’obrin més espais des­ti­nats al culte fune­rari de l’islam als cemen­ti­ris muni­ci­pals sí que hi pot haver més demanda per part del col·lec­tiu de ser enter­rats aquí”.

Noves incor­po­ra­ci­ons

Tor­nant al 2020, l’alta demanda va pro­vo­car que els cemen­ti­ris esgo­tes­sin les pla­ces dis­po­ni­bles i molts ajun­ta­ments van haver de pren­dre deci­si­ons d’urgència. “Reus, per exem­ple, va haver d’habi­li­tar unes tom­bes que ja exis­tien i també hi van ser enter­rats difunts d’altres comu­ni­tats d’arreu del país. D’altres com Man­resa van ampliar espais. D’altres van ento­mar el repte i van resol­dre la ine­xistència d’espais, i d’altres encara tenen el pro­jecte en vies de desen­vo­lu­pa­ment”, enu­mera l’inves­ti­ga­dor. Als qua­tre espais pre­pandèmics, s’hi han afe­git fins ara Reus, Santa Coloma de Far­ners, Pala­fru­gell i algun altre que encara no és ofi­cial. Altres muni­ci­pis també tenen tom­bes musul­ma­nes als seus cemen­ti­ris, però són poques i estan en procés de crear recin­tes més específics, com és el cas de Ter­rassa, Tar­ra­gona, Olot i Lleida. Final­ment, hi ha pobla­ci­ons amb pro­jec­tes apro­vats, però sense exe­cu­tar, com ara Salt, Vic i Tona, aquest últim a través de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. “L’objec­tiu final en tot cas hau­ria de ser com­plir amb un marc nor­ma­tiu que esta­bleix els drets dels col·lec­tius reli­gi­o­sos mino­ri­ta­ris a ser enter­rats d’acord amb les seves con­vic­ci­ons”, asse­nyala.

Altres rea­li­tats

Quant a la comu­ni­tat jueva, la rea­li­tat és ben dife­rent de la musul­mana. La presència de tom­bes jue­ves, a terra com marca la tra­dició, és molt ante­rior, i el col·lec­tiu asse­gura que les seves neces­si­tats estan cober­tes per als pro­pers set o deu anys. A Cata­lu­nya els espais fune­ra­ris jueus es con­cen­tren a Bar­ce­lona, on són ges­ti­o­nats per dife­rents grups: la Comu­ni­tat Isra­e­lita de Bar­ce­lona (CIB), la Comu­ni­tat Jueva de Cata­lu­nya ATID i la Comu­ni­tat Jueva Bet Sha­lom. David Liber­sohn, rabí de la Comu­ni­tat Jueva Jabad Luba­vitch de Bar­ce­lona, pre­cisa que també s’han hagut de fer algu­nes con­ces­si­ons. “En la idea ori­gi­nal del juda­isme, els cos­sos es posen direc­ta­ment a la terra, sense fèretre, però avui dia, aquí, això encara no es pot fer”, lamenta. Els recin­tes jueus es tro­ben als cemen­ti­ris de Coll­se­rola, Sant Andreu i les Corts.

La mul­ti­cul­tu­ra­li­tat als cemen­ti­ris de Cata­lu­nya és un dels prin­ci­pals rep­tes que empre­ses com la funerària Àltima afron­ten cada dia. “Ens tro­bem davant una doble rea­li­tat, una soci­e­tat cada vegada més laica i, al mateix temps, amb més comu­ni­tats reli­gi­o­ses que cal aten­dre”, explica el con­se­ller dele­gat d’Àltima i bon conei­xe­dor del tema, Josep Ven­tura, que enu­mera els col·lec­tius als quals donen ser­vei: “Laics, catòlics (també evan­ge­lis­tes i/o orto­do­xos), musul­mans, jueus, bahà’í, xine­sos, sikhs, hin­duis­tes i budis­tes, entre d’altres, i tots ells amb les carac­terísti­ques cul­tu­rals i reli­gi­o­ses que els res­pec­tius ritus dema­nen.” Ven­tura asse­nyala que s’ha fet un gran pas enda­vant en la sen­si­bi­lit­zació de les admi­nis­tra­ci­ons envers les reli­gi­ons que no són la catòlica, tant amb la cre­ació de nous espais –el cemen­tiri de Roques Blan­ques és un refe­rent pel que fa a diver­si­tat– com, en el seu cas, en l’atenció per­so­na­lit­zada. “Les empre­ses funeràries cata­la­nes en hem hagut d’adap­tar, hem hagut d’apren­dre nous ritu­als i mane­res de fer de comu­ni­tats que fins fa pocs anys ens eren pràcti­ca­ment des­co­ne­gu­des”, explica. Josep Ven­tura posa exem­ples con­crets, com ara que els difunts jueus només poden ser tocats per per­so­nes de religió jueva i per aquest motiu se sol·licita la par­ti­ci­pació del hevrà qad­dixà, que es fa càrrec del cadàver, i que ren­tarà el cos i l’embo­li­carà amb un sudari blanc. En el cas dels musul­mans, en els ins­tants poste­ri­ors a la mort de la per­sona, es cobreix el ros­tre amb un tei­xit blanc men­tre es recita la sura 2:156 de l’Alcorà, i mem­bres de la comu­ni­tat també hau­ran de ren­tar el cos i enter­rar-lo de cara a la Meca.

Pel que fa a la doc­trina bahà’í, el ren­tat del cos es fa només amb aigua, o amb aigua de roses, i cal col·locar un anell espe­cial a la mà dreta del difunt i segui­da­ment cal embol­ca­llar-lo amb un tei­xit blanc de cotó o seda. Final­ment, en el cas del sik­hisme, la tra­dició marca que el cos s’hau­ria de ren­tar com­ple­ta­ment amb iogurt, llet o aigua, alhora que es recita l’ano­me­nat Mool man­tra. Un cop rea­lit­zat el ren­tat, els fami­li­ars del difunt el ves­tei­xen amb un ves­tit blanc ano­me­nat bana i el tur­bant. Men­tre es fa tot això, es van can­tant frag­ments del lli­bre sagrat sikh, Guru Granth Sahib, i es va reci­tant el Mool man­tra.

LES FRASES

Noves cerimònies
La multiculturalitat no només es deixa notar cada cop més als cementiris, sinó que també ha fet forat en les cerimònies prèvies a l’enterrament. El sector funerari confirma que les instal·lacions que han d’acollir els familiars i amics del difunt ja es conceben més com a espais plurals i amb capacitat per encabir actes religiosos de tot tipus. Tot i això, la tendència que va a l’alça és que els serveis funeraris facin comiats precisament sense elements religiosos. Com a exemple, en el darrer any, la companyia PFB Serveis Funeraris, empresa amb presència a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme, ha registrat un augment de quatre punts del nombre de cerimònies laiques, que ja representen prop del 25 %. Amb tot, els comiats majoritaris continuen sent els catòlics.
Cal normalitzar la situació i garantir l’equitat en el tractament de les diferents confessions
Mohamed Halhoul
SECRETARI GENERAL DE LA FEDERACIÓ ISLÀMICA DE CATALUNYA
Tenim una societat cada vegada més laica i, alhora, amb més religions que cal atendre
Josep Ventura
CONSELLER DELEGAT D’ÀLTIMA
La terra tira molt i es repatrien fins i tot els musulmans que tenen nacionalitat espanyola
Jordi Moreras
INVESTIGADOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia