Societat

Granges inclusives

La Fundació Viver de Bell-lloc atén persones en risc d’exclusió i els dona feina

Participa en el nou projecte empresarial Granges del Vallès per produir ous amb segell social

Les entitats alerten que només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual té l’oportunitat de treballar i que s’incompleix la llei

“Sabem que generem poca ocupació, però és una feina rutinària que els va molt bé”

En Marc no es pen­sava per res del món que entra­ria a tre­ba­llar en una granja avícola. Fins que no hi va posar els peus, fa unes set­ma­nes, no en sabia res, de galli­nes. Diu, però, que les ruti­nes de la feina no li han supo­sat gai­res mal­de­caps i que se’n surt bé per fer el man­te­ni­ment i donar men­jar a les 5.000 galli­nes que super­visa en una de les naus de la granja. Segueix amb molta atenció les indi­ca­ci­ons del res­pon­sa­ble, Josep Maria Baqués, amb qui tre­ba­lla abans no arri­bin els com­panys de la Fun­dació Viver de Bell-lloc, on tenen l’opor­tu­ni­tat d’inse­rir-se en el món labo­ral.

A pri­mera hora del matí, és quan es fan les postes i van de bòlit per reco­llir els ous. “Totes em seguei­xen quan les saludo tot just entrar”, diu l’encar­re­gat de mirar que no hi falti llum per fer anar el sis­tema automàtic que sub­mi­nis­tra aigua i pinso a dins del galli­ner. “Són molt xafar­de­res i curi­o­ses”, coin­ci­deix el res­pon­sa­ble de la granja, on obren i tan­quen els nius a les nits perquè no que­din bruts i les galli­nes esti­guin “còmodes i tran­quil·les” per fer la posta. “Cap a les onze dei­xen de pon­dre tants ous”, asse­gura en Marc, que els recull per encai­xar-los tan bon punt sur­ten de la cinta que els trans­porta. Són 4.000 ous cada dia.

Viver de Bell-lloc desen­vo­lupa pro­jec­tes empre­sa­ri­als i soci­als sos­te­ni­bles i hi par­ti­cipa per ofe­rir opor­tu­ni­tats labo­rals a per­so­nes en risc d’exclusió, espe­ci­al­ment aque­lles amb dis­ca­pa­ci­tats o tras­torns de salut men­tal severs. La nova aliança amb el Grup Petit Plaer, espe­ci­a­lit­zat en la pro­ducció d’ous i en pro­duc­tes de qua­li­tat a la gran dis­tri­bució, donarà opor­tu­ni­tats a per­so­nes amb espe­ci­als difi­cul­tats per comer­ci­a­lit­zar els ous en super­mer­cats. La granja de la nova empresa, ubi­cada a Dos­rius, ocu­parà ini­ci­al­ment tres per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat. La pre­visió és que l’equip es pugui ampliar quan es vagin omplint els galli­ners, amb capa­ci­tat per tri­pli­car la pro­ducció actual. “Sabem que gene­rem poca ocu­pació, però és una feina rutinària que els va molt bé”, asse­nyala Car­los Sopeña, gerent de la fun­dació, que aviat pre­veu ocu­par una segona nau per posar-hi 6.000 galli­nes més i ampliar la pro­ducció d’ous amb segell social.

La intenció, com explica el gerent, és comer­ci­a­lit­zar una part de la pro­ducció a un gran dis­tribuïdor i l’altra, a super­mer­cats, boti­gues i res­tau­ra­dors sen­si­bi­lit­zats amb la ini­ci­a­tiva.

Viver de Bell-lloc té altres pro­jec­tes ocu­pa­ci­o­nals en el sec­tor avícola com és La Tave­lla, una granja ubi­cada al Parc Natu­ral del Mont­seny, que des del 2009 pro­du­eix ous ecològics per ven­dre a petita dis­tri­bució i de pro­xi­mi­tat. “Vam anar molt a poc a poc”, explica Sopeña, en una finca que està a la mei­tat de la capa­ci­tat, on pro­du­ei­xen 4.200 galli­nes. “Aquí i al Mont­seny som en entorns pri­vi­le­gi­ats”, des­taca el res­pon­sa­ble del pro­jecte per fer una feina “tran­quil·la” i on el tracte amb ani­mals, encara que n’hi hagi milers, és bene­ficiós per a per­so­nes com en Marc que valo­ren poder tre­ba­llar a l’aire lliure. En el seu cas, va entrar a la fun­dació amb divuit anys, fent de jar­di­ner, però amb el temps es va for­mar de mecànic i va pro­var de fer el salt a l’empresa ordinària tre­ba­llant en la repa­ració de palets. “La feina no m’espanta, però fent tre­balls fores­tals em van diagnos­ti­car una esco­li­osi”, explica en Marc, que té la il·lusió d’aca­bar la seva vida labo­ral tre­ba­llant de maso­ver a can Lluís. “Aquí estic entu­si­as­mat, però encara falta molt per jubi­lar-me”, refle­xi­ona en Marc, que vol­dria tre­ba­llar al mateix lloc on viu fa vuit anys, amb un altre com­pany de la fun­dació, en aquesta masia com un recurs que ofe­rei­xen a la vida inde­pen­dent. “A les empre­ses els importa poc com estàs i com et tro­bes aquell dia; ells volen que com­plei­xis”, diu en Marc, que valora el tracte que rep, i, a vega­des, “quan anem a tot drap”, neces­si­ten algú que els digui que “s’ha d’abai­xar el ritme i que t’aju­din”. El gerent de l’enti­tat reco­neix que hi ha empre­ses que “tenen incor­po­rada la inclusió”, però es tro­ben amb molts entre­bancs perquè s’adap­tin les fei­nes a les capa­ci­tats de les per­so­nes que ate­nen.

Les xifres par­len

La pla­ta­forma Din­cat, que aplega les enti­tats repre­sen­tants del sec­tor de la dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual i del desen­vo­lu­pa­ment, alerta que només una de cada cinc per­so­nes en actiu troba feina. Un dels prin­ci­pals rep­tes, que Din­cat asse­nyala, és la neces­si­tat d’incre­men­tar els recur­sos, els suports i el finançament per a la con­trac­tació de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual. En aquest sen­tit, cal vin­cu­lar els suports als iti­ne­ra­ris d’inserció labo­ral de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual a les neces­si­tats per­so­nals que tenen al llarg de la seva vida, amb inde­pendència del fet que tre­ba­llin en un cen­tre espe­cial de tre­ball o a l’empresa ordinària, així com incre­men­tar de manera sig­ni­fi­ca­tiva els ajuts per a la con­trac­tació. Al mateix temps, la fede­ració reclama aug­men­tar l’actual quota del 2% de reserva de llocs de tre­ball pre­vista legal­ment fins a un 4% (reser­vant un mínim de l’1% per a les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual). Insis­tei­xen que s’ha de vet­llar perquè es faci com­plir la reserva del 2% a favor de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat en empre­ses de 50 o més tre­ba­lla­dors que actu­al­ment no es com­plei­xen.

Aques­tes deman­des s’afe­gei­xen a les que el sec­tor arros­sega des de fa temps, com l’incre­ment dels recur­sos des­ti­nats als cen­tres espe­ci­als de tre­ball fins a arri­bar a sub­ven­ci­o­nar el 75% del salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal i asse­gu­rar-ne la via­bi­li­tat. Un altre aspecte és esta­blir els can­vis en matèria de Segu­re­tat Social per garan­tir l’accés a la jubi­lació anti­ci­pada, ate­nent que les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat d’espe­ci­als difi­cul­tats enve­llei­xen pre­ma­tu­ra­ment i, per tant, tenen mol­tes més difi­cul­tats per acce­dir al mer­cat labo­ral i i man­te­nir-s’hi al llarg de la seva vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia